EL ÀNGEL DORMIT


L’àngel dormit,

L’àngel ha despertat en un núvol,
sorgit de la tempestat.
Blau és el seu resguard en el cel,
i blanques les seves ales
lleugeres en llibertat.

Les paraules encisen a l’àngel nou,
la seva alegria s’expandeix
en moltes xarxes:
joc, misteri, invisibilitat.
Ulls fets d’or,
per veure si algú escriu
relats de mags en un conte,
per veure algú inventar una lluna
que salvi de tots els dubtes,
i desitjar que el sol aparegui
al cel de l'àngel dormit.

PROVOCACIÓ INTEL.LECTUAL


PROVOCACIÓ INTEL.LECTUAL,


Quan l’Anna va sortir de la feina, sabia que anava acompanyada d’un pensament persistent. La lluna començava a ficar-se per la finestra del cotxe. Ja eren tres al seu interior: ella, la lluna i Ángel.
A l’arribar a casa, tot estava fosc, va encendre les llums, va deixar la bossa damunt el sofà i va encendre l’ordinador. Mentre escrivia va perdre la consciència, durant uns breus minuts.

“ Voldria ser el blau del teu despertar; el perfum que rellisca pel teu coll; la nota discordant de la teva quotidianitat; el fum del teu primer cafè; el llibre que agafés abans de dormir.

Però, sóc només el gris del meu despertar; l’aroma d’un pètal trencat; la nota ordenada del meu transcórrer; el fum d’un pensament; la realitat feta ficció; una ombra errant dins d’un món inventat.

Però, sé que un dia el món inventat es farà realitat; que el cel serà més blau que mai; que totes les notes ordenades tocaran la millor de les melodies i per fi l’escriptor i el lector es donaran les mans.

“Si Àngel i jo haguessin pogut parlat, sinó hagués marxat, potser mai hauria arribat a escriure quelcom, ell em va provocar intel·lectualment... No sé”.

( Escriure i viure al mateix temps? Ser escriptor i personatge de novel·la a la mateixa vegada? ).