Death on the beach

Although we don't really celebrate Halloween here in South Africa, I wanted to post a picture to go with the theme of the day.  Unfortunately I haven't had a chance to go and take a Halloween photo, so decided on this picture of a dead gannet on the beach at Cape Recife.  Originally I considered calling it "Zombie Bird" but then changed my mind to the title above, "Death on the beach".

La Q de Compromís

A pocs dies de l'inici de la campanya electoral i a pesar dels magnífics auguris de les enquestes encara són molts els militants del Bloc, però també de la resta de partits de Compromís, que proven a comprendre què és aquella lletra Q mig blava mig morada que s'ha afegit al nom de la coalició per a les Eleccions Generalíssimes del 20 de novembre.

No sé si entre els diferents partits, sectes i tribus que conformen Compromís hi ha amor o només sexe, però el que és cert és que tant els nacionalistes d'Enric Morera, com els membres d'Iniciativa i Els Verds han creat una societat de guanys en haver cedit les respectives marques a favor d'un nom comú que fa de paraigües de tots tres mentre Equo, l'últim a arribar i el que manca de qualsevol tipus d'infraestructura (fins i tot de microinfraestructura), ha aconseguit col·locar una Q al mateix nivell que tot Compromís.

Continua a l'Informatiu

BlackBerry Teams with Porsche on New Phone

For the discriminating BlackBerry fan, the Bold 9900 isn't the ultimate BBM-running device, now it's the limited edition Porsche Design P'9981 from BlackBerry.

The P'9981 has the same internal specifications as the BlackBerry Bold 9900, but it sports a unique look and feel — styled by Porsche Design. At $2,000 US, its also 10 times as expensive as the Bold.

Advertisement: Story continues below

Don't get me wrong — the phone is beautiful. The design is sleek and futuristic and retro all at the same time. But $US2000? If you really need a phone to match your vintage 911 or Boxster Spyder, this might be the phone for you. Ah, who are we kidding? It's still a BlackBerry.

Love at first sight

Judging by her love for animals, I have a feeling my daughter is going to be a vet on day.  We visited the East Cape Horse Care Unit again the other day and Drama Princess got to go in with the baby donkeys.  She just wanted to hug and hold them all the time.  At home she's got a bird, hamsters, a dog, a box with silkworms and even a container with snails.  Chaos Boy on the other hand would rather not touch any animal if he had a choice. 

Campanile steps

Heading down Campanile's 204 spiral steps

Cheetah

While his feline cousins, the lion and the leopard, are part of the Big 5, the cheetah always seem to be a bit of a Cinderella animal.  People tend no forget them with the Big 5 always being top of mind, but encountering them in a game reserves is like Cinderella arriving at the ball.  The cheetah is a beautiful animal with his spots and sleek physique and if you are lucky enough to see it make a kill, the Big 5 is suddenly forgotten.  This was one of two that we saw on a visit to Kuzuko Lodge about 2 hours outside Port Elizabeth.

El pantaix de Matt

 

Quan Sacri ve a casa em toca emportar-me Matt a ca la iaia perquè netejar amb el gos pel mig és impossible i, també, perquè Sacri li té por. Així, cada dijous deixe Matt amb la iaia (al sofà de la iaia exactament) i allí es queda dormitant fins que hi arribe a hora de dinar.

No sé com s'ho fa (ha de portar una mena de rellotge intern) però a les dos del migdia en punt està darrere de la porta esperant-me amb ganes de jugar i m'arrapa les sabates, fa com si em mossegara, s'amaga perquè vaja a buscar-lo o comença a córrer com un tarat corredor amunt i corredor avall fins acaba amb un pantaix de por i es deixa caure al terra per provar a recuperar la respiració.

Òbric parèntesi etimològic. Quan algú pantaixa (o panteixa, panteja o pantega) significa que respira agitadament i, segons el Grec, el mot deriva del llatí phantasiare, pronunciat vulgarment pantasiare 'somiar, tenir un mal son', derivat de phantasia, del grec phantasía 'imatge, aparició; imaginació'. El mot prengué este significat en la nostra llengua per la respiració agitada que sol provocar un malson. Tanque parèntesi etimològic.

Mentre tot este espectacle té lloc la iaia ens mira com si no estiguérem bé (ni el gos ni jo), però quan li pregunte si Matt s'ha portat bé la resposta depén del seu estat d'ànim: si la iaia ha passat un bon dia sempre em diu el mateix: “Com un home, s'ha portat com un home”; si la iaia, però, ha tingut un dia excel·lent la cosa va més enllà: “S'ha portat molt bé: este gos es una bellíssima persona”; i si el dia ha anat regular la cosa es complica: “En tot el matí no s'ha alçat del sofà. No havia vist mai un gos tan dropo”.

Ahir, però, sembla que la iaia havia tingut un matí una miqueta lleig, perquè en arribar i posar-me a jugar amb Matt per terra no esperà que li preguntara com s'havia portat el gos i amollà: “No li faces tantes festes al gos perquè ja és vell i qualsevol dia es mor i, entonses, ja vorem què fas”.

Matt i jo ens vam quedar de pedra. Vam seguir amb la mirada com la iaia anava a la cuina i quan tancà la porta no vaig poder evitar continuar jugant amb Matt i dir-li a l'orelleta mentre provava a traure-me'l de damunt: “No faces cas, Matt, que tu no et moriràs mai”.

parelles (III): Melville i Unamuno

O Bartleby i don Sandalio Cuadrado y Redondo, al cel siguin. Òbviament, un no pot comparar la injusta fama de Bartleby amb el total desconeixement d'un pobre home que, para más inri, li ha tocat anomenar-se Sandalio, Cuadrado i Redondo alhora. Tot i això, tant el senyor Sandalio com mr. Bartleby són molt recomanables i tots dos se'ns presenten com clars prototips de la incomunicació humana: éssers que han buscat pel món empíric i han trobat motius evidents per prescindir d'aquest món empíric sempre que es pugui i en la mesura del possible. El protagonista de La novela de don Sandalio, jugador de ajedrez (1930) només juga a escacs, que sapiguem. L'únic que sabem de Bartleby és que ha renunciat a tot. Curiosament, a més, tots dos acaben morint a la presó, metàfora (diríem) d'una presó més gran i dissimulada que és el món i tots nosaltres. 

Què els passa, a Bartleby i a senyor sandàlia? Estan enfadats amb el món? Creuen que tot és absurd? Pateixen l'anomenada "malaltia de Flaubert", de la que Jordi Llovet també parlava i que fa que es concebi el món com un cau de tontos i tonteries, de bêtise humaine? No ho sabem, i aquest és un altre fet que lliga a Bartleby i Sandalio: que no sabem absolutament res. No sabem qui és Bartleby ni què li passa a Bartleby, però cadascú s'ha muntat una teoria sobre perquè Bartleby ha decidit optar per la via negativa; cadascú, diriem, s'ha muntat la seva novel·la sobre Bartleby. Amb don Sandalio és exactament el mateix: l'únic que en sabem és a través d'unes suposades cartes que un amic a enviat a un tal Felipe (el qual les ha enviat a Unamuno), explicant-li que ha conegut aquest tal don Sandalio, amb el qual només fa partides d'escacs. Què en sabem, de don Sandalio? Absolutament res. Cal? A una de les últimes cartes que l'amic envia a Felipe, li diu: 

"¡Y dale con la colorada! Ahora te me vienes con eso de que escriba por lo menos la novela de don Sandalio el ajedrecista. Escríbela tú si quieres. Ahí tienes todos los datos, porque no hay más que los que yo te he dado en estas mis cartas. (...) Aunque, en este caso, ¿para qué quieres más novela que la que te he contado? En ella está todo. Y al que no le baste con ello, que añada de su cosecha lo que necesite."

Perquè l'amic de Felipe s'ha creat la seva imatge de don Sandalio, i no té cap interès en descobrir qui era don Sandalio realment, perquè el seu don Sandalio ja és la mar de real per ell. I amb Bartleby passa el mateix, vaja. Cadascú se'l fa seu a la seva manera, tot i que al final Melville sí que dona pistes sobre el perquè de la negativitat de Barlteby -es veu que havia estat oficinista subaltern a l'Oficina de Cartes Mortes de Washington. El jo i el jo que les persones ens construeixen a sobre. Les persones i les imatges que ens en fem i la por a la desmitificació. En tot cas, Bartleby ja és un ésser estimat, don Sandalio és poc reconegut i val la pena i Unamuno és del bo i millorat que tenim en aquest país on ens ha tocat viure. I, en tot cas, Bartlebys del món, Sandalios de la terra, uniu-vos i estimeu-vos, va!

Greater Addo Park sunset

We recently visited Kuzuko Lodge in the northern section of the Addo Elephant National Park about two hours outside Port Elizabeth for our anniversary.  I've been posting about the visit in The Firefly Photo Files if you would like to have a peek.  On the afternoon game drive we encountered the lions and afterwards headed up to a lookout spot to enjoy a couple of drinks while watching another African sunset.  Sunsets in Africa just never seem to disappoint.

 

L'últim escalonet

 

Ahir a la Ciutat de la Justícia es va viure un 'escalonet' (sic) més dels pocs que falten per veure Camps i Costa (no podem oblidar-nos de Ric), seguts a la banqueta acusats de rebre regals de la trama Gürtel.

Arribats a este punt, tots sabem que el procediment que jutjarà l'ecs!Molt ecs!Honorable i el nostre estimat Ric, se seguirà davant un jurat popular i així, donat que la majoria ignora com funciona un judici amb jurat crec convenient explicar algunes coses.

Com ja vaig avançar, els membres del jurat popular han estat preseleccionats: cada dos anys se trien entre dos i mil tres mil veïns de la província de València, els quals queden com cèl·lules latents a l'espera de ser cridats, ja que de tots ells només en necessitem, de moment, 36.

Eixe és exactament el pas que vam viure ahir en traure la bola 28 d'un bingo de joguet: este número estableix una combinació matemàtica que serà la de determine qui són els 36 afortunats que formaran part d'este jurat provisional.

Dels 36, però, segur que hi ha algú tan poc patriota que segur que té una de les excuses que estableix la Llei per estalviar-se el judici i, per això, tindran uns dies per al·legar allò que consideren convenient i pelar-se'l.

Tot seguit, el dia de la vista, i sempre que n'hagen quedat almenys 20, es farà un sorteig per conformar el jurat definitiu: es traurà d'un en un el nom de cada jurat i les parts li faran les preguntes que consideren més convenients (raonables o no) i podran vetar-ne quatre sense justificar la seua decisió.

En eixe sentit, recorde haver presenciat un judici amb jurat contra uns policies corruptes en el qual la defensa dels acusats només preguntava als candidats a jurat si anaven a manifestacions. Qui responia, per exemple, que havia anat a la mani contra la guerra d'Iraq era vetat automàticament, però si algú manifestava haver anat a concentracions contra els atemptats d'ETA passava a la següent fase. Coses d'advocats.

Així, anirem traient noms dels candidats i els que no siguen vetats per l'acusació o per la defensa passaran a convertir-se en membres del tribunal popular fins completar els nou titulars i els dos suplents.

Això és el que ens espera a partir del dia 12 de desembre.

Nanaga decor

The inside of the Nanaga farm stall outside Port Elizabeth has a big grass courtyard with the shop to the one side and the restaurant to the other.  Although there are some people who prefer to sit down and be served a meal, most people just buy a pie or roosterkoek and something to drink from the shop.  In the background a couple of travellers are enjoying their Nanaga homemade pies in the relaxed environment of the courtyard.

Pervers

Amb les tertúlies polítiques del TDT em passa el mateix que quan veig un animal atropellat a la carretera: sé que l'espectacle és desagradable, però tot i això no sóc capaç de deixar de mirar.

Sóc ben conscient que la visió, quan podria evitar-ho, de les restes d'un gat espedaçat pels pneumàtics d'un cotxe i que escoltar voluntàriament com un opinador afirma, per exemple, que no té proves però sap que la Conferència de Pau que la setmana passada tingué lloc a Donosti ha estat pagada pel Govern espanyol a través del CNI són exercicis de masoquisme innecessari, perquè tan una cosa com altra acaben retronant al meu cap i acabe per sentir repugnància.

Esta atracció incontrolable per allò que resulta desagradable explicaria, potser, perquè diumenge vaig acceptar una cita amb un xic que només de tant en tant es deixa caure per casa, perquè em proporciona unes sessions de sexe tan pujades de to i tan perverses que necessite espaiar-les en el temps per evitar enganxar-me a unes pràctiques que resulten excitants, sí, però també excessives.

El sexe amb este xic treu el pitjor de mi i mentre dura l'acte em sorprenc a mi mateix fent una sèrie de coses que si fera qualsevol altre em resultarien no només desagradables, sinó també un punt patològiques.

Esta mena de sexe resulta tan nefand, tan depravat i tan maligne i em fa sentir tan brut que quan tot acaba més que un dutxa necessite un exorcisme. Almenys durant una setmana.

LA SOLITUD D'UN BANC

L’avi surt desanimat de l’ambulatori del barri de La Salut. El doctor l’ha visitat a corre-cuita i, li ha dit que els vertígens que pateix són deguts a l’edat. Sense aixecar el cap de l’ordinador li ha estès una recepta. Per passar-se tanta retallada i tanta indiferència ha decidit descansar una estona en un dels bancs del Passeig de La Salut. Un banc qüestionat sota un arbre vell, una mica més amunt tres cadires noves presideixen el regne de l’oblit. Solitud i repòs. El banc per l’avi ha estat sempre aquell lloc des d’on ha pogut apropiar-se de la seva calma, una calma silenciosa que ho transforma tot, la forma de les coses, el color de les persones, el soroll de les veus.
L’avi alça la cara envers el sol, amb les mans juntes damunt la camissa de llana descordada, es delecta en la contemplació dels records i, aprofita per evocar imatges de sa infància i de sa joventut. Al sortir de la seva abstracció mira amb atenció l’escenari que es mou al seu davant i, es converteix en testimoni invisible de petites històries quotidianes: la jove que escolta música a través dels auriculars; el nen que porta amb empenta la motxilla plena de llibres no gratuïts; la dona carregada amb bosses del supermercat; l’home, que s’ha quedat a l’atur i, compra una butlleta de loteria amb la il•lusió de què hi sigui premiada.
Des de què l’avi viu sol, el silenci i la solitud s’han convertit en els aliments de la seva existència. Ara aquest temps de soledat li deixa posar sobre les coses del món una mirada pausada, és la lentitud amb la que els anys li han anat cobrint el seu esperit. L’avi s’aixeca del banc. L’avi no parla gaire, té prou amb contemplar. Darrera d’ell queda un petit univers que el permet mirar el rellotge cada segon, ullar el periòdic i, ser conscient de la precarietat i la fragilitat de la condició humana.

Nanaga Farm Stall

A road trip east of Port Elizabeth, doesn't matter if you are coming or going, isn't complete without a stop at the Nanaga Farm Stall.  Although its only 50 kilometers outside of town, Nanaga is a must stop for something to eat and drink.  Their speciality is their home made pies and roosterkoek while their pineapple juice is my personal favorite.  What makes the location ideal is that it's on the main road into town coming from both the interior as well as the country's east coast.

Aniversari

Ara fa un any vaig cometre l'error de negar-me a fer anys. D'acord amb el calendari i amb la meua partida de naixement, el 25 d'octubre de 2010 havia d'haver fet 31 anys, però vaig decidir plantar-me i tornar a fer-ne 30.

Esta decisió no obeí a cap síndrome de Peter Pan ni, molt menys, a certa insatisfacció amb la meua vida. Conec gent que diu que a determinada edat s'imaginava amb algunes expectatives assolides però en no haver-ho aconseguit cada volta que fa anys se sent més frustrat. En el meu cas, però, és justament el contrari: a la meua edat em sent feliç amb allò que tinc (que és molt) i amb allò que faig (que és allò que vull).

Abans dels 30 havia patit tants enamoraments com desenganys sentimentals, havia encertat tant com m'havia equivocat i havia gaudit de la vida en la mateixa proporció que havia experimentat unes altres sensacions potser no tan satisfactòries, però sí igual d'intenses.

Abans dels 30, en definitiva, ja havia aprés que la vida consisteix en això, i que si existeix l'encert és justament perquè també existeix la possibilitat d'equivocar-se i que l'un sense l'altre no tenen sentit.

Per això, considere que haver-me quedat voluntàriament als 30 fou un error, perquè cada any que encetes et permet fer front a noves (i també velles) sensacions i així, per això, enguany no pense quedar-me novament ancorat als 30.

Enguany, benvolguts, torne als 29.

Orlando Hyatt Grand Cypress Resort

Built in 1984, the Hyatt Regency Grand Cypress well before Orlando became what it is today is an affordable vacation get away (currently running about $135 a night).  Following an extensive $45 million renovation of all 815 guestrooms and suites earlier this year, the megaresort is an attractive option for families who want all the spoils of a theme park vacation, and then some.

The sprawling resort occupies 1,500 acres just beyond the Disney enclave, complete with hiking trails and a private lake. And its location just off the interstate is minutes from area attractions — and only 15 miles from downtown — making it the ideal home base for vacationers seeking more than a  Mickey sighting.

The 800,000-gallon lagoon-style swimming pool is a great spot for families.

Upstairs, the rooms are styled with contemporary dark wood furniture and thoughtful amenities, including iPod charging stations and flat-screen televisions. Dale Chihuly–inspired artwork hangs on the walls, and the oversize showers have rainfall showerheads and are clad in glass tile.

Guests have their pick of on-site dining options, including Hemingway’s for seafood (the seared Florida red snapper and signature crab cakes are nice options) and the White Horse Sports Bar & Grill for a more low-key meal. In the morning, grab brunch at the scenic Palm Café, which overlooks Lake Windsong — then hit the water in a canoe, sailboat, paddleboat or kayak, all of which are included in the resort fee.

Camp Hyatt, the resort’s on-site kids club, offers supervised activities (including meals) by the full day, half day or just for the night.  

Cape Recife Beacon

In addition to the lighthouse out at Cape Recife, there is also this "lighthouse looking" tower standing on the rocks.  It doesn't have a light though, but it is still a shipping beacon.  This specific beacon is one of two that had to be lined up in the old days by ships coming from the west before they could turn north and into Algoa Bay.

El sexe matrimonial

Fa un parell de setmanes, un article d'El País Semanal sobre la infidelitat tingué gran repercussió i es convertí en el més llegit de l'edició digital del diari.

Jo, encara que tenia l'exemplar imprés a casa, vaig passar de llarg perquè, anem a vore, conec de primera mà els tres papers que es poden interpretar en una infidelitat: el de subjecte actiu: he enganyat; el de subjecte passiu: m'han enganyat; i el de complement: he estat l'altre amb el qual han enganyat, i en més d'una ocasió.

Òbric parèntesi. En totes tres situacions, però, el verb és sempre el mateix. Tanque parèntesi. 

Continua a l'Informatiu 

Fittest Soldier

Over the last week the fittest and fastest of South Africa's air force, navy and army soldiers came together in Port Elizabeth to participate in the annual Fittest Soldier competition.  I went down to the army base in Forest Hill one morning an watched them do what they call the "Beep Test".  The exercise looks quite straight forward with the participants running up and down a tennis court and having to get to the turning line before the beep sounds.  The catch is that the longer into the race the faster the beeps go and soon participants start to fall out. 

Big Walk for cancer

We headed down to the Nelson Mandela Bay Stadium this morning for the annual Discovery Health Algoa FM Big Walk for Cancer along with about 7000 other people.  It may not sound like fun having to get up between 5 and 6am to leave home just after 6 for a 7am start, but the weather was stunning and fun walks like this is a great way to escape the house and get some exercise along with the family.

It wasn't just us two legged homo sapience that took part in the race, but also a couple of our 4 legged friends.  This one was even wearing a race shirt with a race number on his back.

Open air township kitchen

This guy is busy cooking on the street corner in New Brighton township for the coming lunch time rush. 

Cremo Moisturizer

The new Cremo moisturizer ($9), by the folks behind the buzzed-about Cremo shave cream, is a lightweight lotion that provides 24-hour moisture and visibly improves skin. Plus, it's affordable and available at your local CVS or Walgreen's.

The Test Drive

 

The stuff is easy to work with. Squeeze out an almond-size dollop of the cream, rub it between your palms and it instantly melts into a gel that smoothes over your face easily. It takes just a moment, but once the moisturizer absorbs, there is no sticky residue or greasy shine. What's more, there are no dyes or fragrances to irritate your skin or clash with your cologne.

The Results

This really feels like you don't have anything on at all. At the risk of sounding like an infomercial, your face feels clean and refreshed. There's no stinging sensation, even after shaving. And after a few days, we noticed a reduction in redness and irritation, probably due to 

natural anti-inflammatory ingredients like mugwort and aloe. In short: this is our new go-to moisturizer. And at this price, feel free to slather it on every day. The only drawback? There's no SPF, which isn't exactly a dealbreaker.

Estralejar

 

Marta Fernández a la tele: “Elisa, José María, Ángela y Carmen, muchas gracias. Y a ustedes espero verles mañana aquí, en las Mañanas de Cuatro. Ahora les dejamos con Hilario Pino y la última hora en Noticias Cuatro”.

- Quin canal tens posat? -em preguntà la iaia mentre esperàvem mon pare per a dinar.

- El quatre –vaig contestar, perquè la iaia no coneix les cadenes pel nom, sinó pel número del botó que cal prémer.

- Ja deia jo...

- Què deia vosté, si es pot saber?

- Que no era el cinc.

- I com ho ha sabut?

- Perquè esta xica és molt amable i educada i les del cinc semblen... gitanes.

- Iaia!

- És de veres, fill: es passen el dia estralejant.

- Però vosté coneix algun gitano?

- Jo no, però veig les gitanes del mercat.

- Eixes no compten, iaia.

- Per què?

- Perquè tots els venedors del mercat semblen gitanos.

La iaia acluca els ulls i amolla:

- I les filles de Lola Flores compten?

Li torne la mirada aclucada i no em queda un altre remei que admetre:

- Sí, iaia, eixes sí que compten.

* * *

estralejar (v), que deriva d'estral (destral en català de dalt), és la forma dels valencians per referir-se a una situació en la qual hom (i sobretot don) parla molt i exaltadament, però també quan critica, marparla o, senzillament, posa a parir un altre.

Este mot, molt comú al País Valencià i que la iaia gasta sobretot en la frase “No em faces estralejar!”, només el recull el Diccionari català-valencià-balear i, com a curiositat encara més freak, cal dir que els xurros valencians l'han adoptat amb el mateix significat amb la forma estraliar però, en canvi i paradoxalment, alguns pobles de Conca encara conserven la forma valenciana estralejar amb pronúncia castellana, clar.

Ja en parlà, d'estralejar, Josep Lluís, de Saps què vull dir-te?

 

The Gaddafi front pages: Brutal but justified

The death of Muammar Gaddafi is one of those rare stories that makes me wish I was still drawing up pages for a morning paper. It has all the fascinating ingredients - shocking if poor quality pictures, worldwide reaction, masses of political soundbites, headline opportunities galore, huge international ramifications, more analysis and comment than you could ever print and questions of taste to be considered. The key question though is how comfortable will your readers be with pictures of a bloodied dead body on their breakfast table, even if it is that of man with masses of blood on his hands? Well, if you'd had pictures of Hitler's death would you have used them? Of course you would.  Today's front pages certainly don't shy away from the task. Thanks as always to @suttonnick.

The Daily Telegraph has no qualms about using a graphic picture of a dead body. The paper may be one of the last remaining broadsheets but this is classic tabloid treatment. A shocking eight-column picture with a big banner headline using a play on 'mercy' and 'merciless' and with blobbed subdecks. The Sun and Mirror were coming in for some Twitter stick last night on grounds of taste but this is as bold and in your face as it gets.  

And those worried about the tabloids, should take a look at the straight-laced Guardian. The picture is a bit grainier, the headline straighter and there are plenty of serious words ... but it's just as graphic and powerful.

The Times uses an unusual crop. At first glance you miss Gaddafi and see a picture of the rebel. Is it on grounds of taste perhaps? The picture certainly has a news context ... showing what happened. But I would have made the main player centre stage. 

The Daily Mail is arguably the most harrowing. It's a moment in time ... and far more newsy than the corpse pictures. The obvious choice of photograph might have been the dead body but the final seconds of Gaddafi's life, the panic in his eyes with a headline that is almost a speech bubble is gruesomely powerful. Pleased to see there is no glitzy blurb ... although I would certainly have dropped Free Duvet on this occasion.  

The Mirror is also pretty disturbing ... and some say the most outrageous. I do wonder whether a bloodied corpse across the front will do much for casual sales - but there's no denying its impact. It was pulled from the Sky News paper reviews last night for being too graphic - but having watched the video Sky showed I find that hard to believe. It's a dead body - supposedly too gratuitous - but what is the difference between that and the Telegraph? A pretty thin line. I recall plenty of dead body pictures - remember that of Che Guevara? The headline, the same line as the Mail's, captures Gaddafi's desperation and panic. For once, the exclamation marks are justified. It would, of course, have had more impact without the column off and the blurb.    

The Sun brings it all back to home ground with a splash headline aimed at getting its readers cheering - a modern day variation of Gotcha. The subdeck and strapline are very powerful too. Unusually the Sun didn't take the picture across six columns - perhaps concluding it would have broken up. Given the Telegraph and Guardian treatment it could have gone bigger, but it is still a classic Sun lesson in how to make an international incident relevant to your readers. 

The Independent and its sister title i can't resist the sequence which is usually a good call when the best pictures are grainy and low-resolution from a mobile phone. The i goes for six, the Indie for four and both adhere to the basic rule, using all the pictures the same size. But the readers could do with a bit of help - captions telling what is happening step by step. The Indie makes an attempt but the i leaves us wondering what is going on. The pictures are in different order, so are they really sequences? The other papers had the confidence to go bigger with the pictures. Maybe it wasn't the right call after all. 

They all contrasts with the American view. The International Herald Tribune goes for a celebratory picture - and relegates the dead Gaddafi picture to a two-column down page position.

A remarkable set of front pages ... a moment in history captured with confidence and impact.           

Final newsquiz - Lottie's amazing 18.5 to beat

The Mail and Telegraph trainees left Howden this week and now embark on their regional placements. Good luck to them all. They are among the liveliest bunch of young journalists you are likely to meet. Congratulations to the Mail's Lottie Young and the Telegraph's Jess Winch who won the overall newsquiz for each paper. Jess won this week's Telegraph quiz with 12 points out of 22 to finish with 80.5 points over seven weeks, 7.5 ahead of second place Tom Rowley. Lottie scored an astonishing 18.5 out of 22 to win the Mail quiz and finish with 72.5 points over five weeks, 12 ahead of second place Kirsty McEwen. The top averages were Lottie with 14.5, Kirsty with 12.1, Jess with 11.5 and Raj Rai with 11.2.

Quiz queens: Jess and Lottie with their prizes

Jess and Lottie collected a scratchcard and a bottle of toffee vodka for their efforts. That's it for the newsquiz for another year (although I might drop in the occasional one just to keep you on your toes). Try your hand at this week's. You have Lottie's amazing 18.5 to beat.

1. Who was under fire for detaining five children a day?

2. Why was Alan Billis in the headlines?

3. Who is wrestler Stacy Keibler's lover?

4. The Hillsborough disaster has been back in the news. It was a tragedy for Liverpool and Sheffield but what was the third city involved?

5. Round the world sailor Stefan Ramin was allegedly eaten by a cannibal on which remote Pacific island?

6. Dan Wheldon died during which motor race? Full name please, four words.

7. Which children's YouTube channel was hit by hackers?

8. What position does Justine Greening hold in the Cabinet?

9. What will Blackberry users get as compensation for the loss of service last week?

10. Which letter went 'missing' during the World Scrabble Championship?

11. Israeli soldier Gilad Shalit was released after being held for five years by Hamas. What was his rank?

12. Former Commons researcher Katia Zatuliveter is facing deportation after being accused of spying. She was an aide for which Liberal Democrat MP? 

13. Wootton Bassett has been given the Royal prefix. How many servicemen/women has the town paid its respects to in the last four years?

14. Betty Driver passed away last weekend. She was well known for her part as Betty Williams (Turpin) in Coronation Street but which character did she originally audition for?

15. Fauja Singh started running marathons 11 years ago, at what age?

16. The Governor of the Bank of England said this week that time is running out to solve the world economy crisis. Who is the Governor of the Bank of England?

17. Who left Brown for Oxford?

18. Who received an apology from the BBC for "being written out of history"?

19. Robbie Savage and Orla Jordan performed the tango at half-time during which football match?

20. Which author won the 2011 Booker Prize this week? And, for a bonus point, name the book.

21.  The Daily Mail this week had to pay out undisclosed libel damages to which Lady?

How did you do? The answers are here.

Telegraph trainees Jess Winch, Jenny O'Mahony, Ben Bryant,
Lucy Kindle, Tom Rowley, Thomas Pascoe and Alice Philipson

Mail trainee subs Lyle Brennan, Libby Galvin, PA Finance Director Steven Brown,

Alys Denby, Tom Clarke, Raj Rai, Talal Musa, Kirsty McEwen,

my refined pate, trainer Mike Watson and Lottie Young

Why the long face?

There is a very stupid joke that popped into my mind when I saw this picture.  Please don't hold it against me.  So here goes.  A donkey walks into a pub and sits down at the bar.  The bar tender asks, "Why the long face?"  This long face belongs to one of the donkeys at the East Cape Horse Care Unit.

Fer memòria

 

L'altra nit tafanejava una pàgina de perfils gais i vaig trobar un que m'apanyava. Li vaig enviar un missatge a propòsit del seu nick, el cognom d'un pintor català de finals del XIX, tot i que el que m'interessava vertaderament era el seu abdomen pla i els seus ulls verds.

Em va respondre i vam iniciar una lleugera correspondència fins que en un moment donat li vaig escriure “Disculpa, no m'he presentat, em dic Martí” i ell em contestà “Ja ho sé. I també sé que tens un gos i que eres advocat”.

Em vaig quedar una miqueta descol·locat, però tampoc massa, ja que este món no és gaire gran i potser teníem amics en comú, per exemple Pere Fuset.

Però tot i això vaig preguntar: “Disculpa, ens coneixem?”. I ell va respondre: “Estàs de broma? Clar que ens coneixem. Fes memòria”. Vaig repassar novament les fotos i la veritat és que el xic em resultava familiar, però no aconseguia situar-lo.

“No caic. Dóna'm una pista” vaig demanar. “No és possible que no em reconegues. No ha passat tant de temps” contestà.

Vaig fer memòria, però res de res: no recordava haver-lo conegut i, al remat, em va dir el seu nom i perquè ens coneixíem: havíem follat, clar.

Mai he pretés recordar el nom de tots aquells amb els quals he compartit llit. Ni tan sols, potser, les seues cares, però és que amb este xic no només vaig follar: vam sopar a ma casa, vam sopar a la seua i vam estar veient-nos durant una temporada. Fins i tot crec que anàrem al cine una volta. I, per si fóra poc, tot això ho vaig explicar amb tots els detalls a Busca qui t'ha pegat.

Potser el meu cap ja pateix danys irreversibles, però per evitar que esta situació es done novament hem decidit tornar a quedar esta setmana i provar a fer memòria junts.

Només per fer memòria.