Cretinisme urbà
Tinc una cosina terriblement estúpida amb la qual només parle en comptades ocasions. Fa uns mesos, no recorde si en un casament o en un soterrar, me la vaig trobar amb sa mare, ma tia, la qual tampoc ajuda massa, i em va demanar:
- Tu que eres un xic amb coneixement, digues-li alguna cosa a la teua cosina, que ara diu que se'n vol anar a viure a la Índia.
- Que se'n vaja -fou el meu consell immediat.
- És que està molt guai, saps? -intervingué la cretina-, perquè he vist per Internet que hi ha un grup d'europeus que ha muntat una comuna, fan meditació i, flipa, tenen un hort i es mengen el que cultiven.
Vaig guardar silenci.
- Tenen un hort i es mengen el que cultiven? De veritat?
- Sí! És fort, eh?
- Fort? Però no et dónes compte, tros d'inútil, que això és justament el que han fet els llauradors valencians, i entre ells el iaio, tota la vida?
La cretina callà davant l'evidència.
- Si vols plantar cebes i després menjar-te-les no cal que te'n vages a la Índia a fer la mona: pots fer-ho en qualsevol dels horts que ton pare ha deixat perdre o, si m'apures i vols ser més jipi, a la vora de la via del tren, com fan els xurros jubilats.
- La veritat és que no ho havia pensat des d'eixe punt de vista.
- No, clar que no... Ara, et dic una cosa, si vols fer-ho a la Índia, no seré jo qui t'ho impedisca...
Esta conversa, tal qual, em vingué al cap quan vaig llegir que els acampats del 15M havien plantat un hort urbà a la Puerta del Sol.
Punts
La cara amb la qual Carme Chacón es va plantar davant els mitjans de comunicació el passat dijous presagiava el desastre: els capitostos del PSOE l'havien feta caure de les primàries per presentar Rubalcaba com l'únic candidat possible dels socialistes per a les eleccions de l'any que ve.
Porque yo lo valgo.
Hi ha mil interpretacions i teories sobre com s'ha gestat esta maniobra, i sobre qui ha apunyalat qui i amb la complicitat de quin sector del partit, però tot això és secundari, ja que la principal conseqüència que hem d'extraure d'esta renúncia a les primàries és que el PSOE dóna per perdudes les Generals de 2012 i pitjor encara: tots ho sabem perquè tots ens hem adonat de la desesperació socialista.
Potser Chacón no haguera guanyat les eleccions, probablement no, però almenys haguera jugat el partit, que ja és prou. Després d'escoltar el seu discurs, en el qual va dir tantes i tantes coses, me la vaig imaginar de presidenta del Govern (no sé si en 2016 o en 2020) però ara dubte fins i tot que puga tornar a ser ministra.
En canvi, amb el relleu (sic) de Zapatero a favor de Rubalcaba el PSOE s'allunya de la societat, que reclama noves idees, noves polítiques, més transparència i més participació en la cosa pública, ja que Rubalcaba no representa res d'això, sinó tot el contrari. De fet, el problema és tan considerable que l'actual ministre de l'Interior no només no representa un nou fons, sinó que ni tan sols suposa unes noves formes, que podrien acontentar els més ingenus. Ni tan sols això.
En definitiva, sobre els muscles d'este polític sexagenari, intrigant i orgànic el PSOE ha dipositat l'única esperança que té per a l'any que ve: dissimular la derrota i no perdre per massa punts de distància.
Esperem que al remat no siga el PSOE el que acabe necessitant massa punts, però de sutura.
7 Little-Known Credit Card Perks
Read more..
Two excellent anniversary ideas
What a great idea to celebrate The Guardian's 190th anniversary. The news stripped bare and all on one page, just like my Tweetdeck. Have we come full circle in news presentation? Could catch on. I see a rich vein of design consultancies ahead. Meanwhile there's another great anniversary idea over at the Independent. Ninety Prince Philip gaffes to celebrate his 90th birthday. Laugh out loud stuff.
A couple of examples: "It looks as though it was put in by an Indian." The Prince's verdict of a fuse box during a tour of a Scottish factory in August 1999. He later clarified his comment: "I meant to say cowboys. "I just got my cowboys and Indians mixed up."
"If it has four legs and it is not a chair, if it has got two wings and it flies but is not an aeroplane and if it swims and it is not a submarine, the Cantonese will eat it." Said to a World Wildlife Fund meeting in 1986.
A couple of examples: "It looks as though it was put in by an Indian." The Prince's verdict of a fuse box during a tour of a Scottish factory in August 1999. He later clarified his comment: "I meant to say cowboys. "I just got my cowboys and Indians mixed up."
"If it has four legs and it is not a chair, if it has got two wings and it flies but is not an aeroplane and if it swims and it is not a submarine, the Cantonese will eat it." Said to a World Wildlife Fund meeting in 1986.
This Season, Khaki Gets an Upgrade
Salvatore Ferragamo,
sweater ($69.50) and
T-shirt ($24.50) by
Banana Republic,
cargo pants ($75) by
Dockers, shoes ($520),
scarf ($820), sunglasses
($655), and bag ($3,150)
by Louis Vuitton.
Bullet Shell Cufflinks
These bullet shell cufflinks seem like something Al Pacino would’ve worn in The Godfather, which just makes them all the more ballin’. They’re tough, edgy, and make you look like you’ve unflinchingly taken a bullet to each wrist.
Made from real brass bullet casings, each casing was first collected, cut down, filed and polished in their transformation into cufflinks. The engraved numbers are the actual code of 270 Winchester ammunition. Available now through Etsy.
L'ambient de la política valenciana
Òbric parèntesi. Molts ho fan també per lligar perquè hi ha més gais als òrgans de direcció de la majoria dels partits que a qualsevol sauna un diumenge de vesprada. Tanque parèntesi.
Cal destacar, però, dos candidats gais (ben atractius) que han triomfat en les eleccions municipals i autonòmiques del diumenge passat: el primer és el candidat del PSOE a l'alcaldia de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, el qual, en contra de tots els pronòstics, s'ha fet amb la majoria absoluta d'esta ciutat de l'àrea metropolitana de València coneguda per tindre, juntament amb Paterna i Xirivella, uns dels nivells de 'xonisme' més alts del País.
El primer 'contacte' que vaig tindre amb Bielsa fou fa molts anys: havia vingut en companyia de molts altres joves socialistes a rebentar un ple municipal del meu poble, que no recorde de què tractava. Em va resultar atractiu aquell xic prim i fibradíssim i cada volta que me'l trobava a l'ambient, enfundat en un polo verd Lacoste, m'apropava i li recordava l'incident i li preguntava si assistir a plens d'altres pobles a escridassar els portaveus populars era una pràctica habitual entre les joventuts socialistes.
Òbric parèntesi. Redéu, seré impresentable. Tanque parèntesi.
Ara, una mica més assenyat i vestit amb americana i texans per dissimilar els anys de xandall que haurà viscut (perquè el caràcter mislater es porta per dins, però també per fora), Bielsa sembla que ha fet una bona campanya i s'ha emportat el gai a l'aigua. Enhorabona, doncs.
El segon candidat gai que ha triomfat com la Coca-cola (o, millor encara, com la Vitamina Compromís) ha estat Fran Ferri, també conegut com Flam Ferri, número quatre per la circumscripció de València de Coalició Compromís i que, al contrari que Bielsa, aprofità la seua orientació sexual per atraure els flaixos dels periodistes en anunciar públicament la seua homosexualitat (!).
L'anunci pillà tot el món per sorpresa perquè ningú podia imaginar que al Bloc Jove, entitat de la qual és secretari general, poguera haver algun gai més dels que ja hi ha: estadísticament és impossible.
L'eixida de l'armari de Flam Ferri, per inesperada i sorprenent, està a l'alçada de les grans notícies que el món ha ofert estos últims anys i encara no entenc com Wikileaks no ho havia filtrat abans, ja que es tractava d'un dels grans secrets que fa anys que havia de ser desvetllat.
Personalment, el meu contacte amb Flam Ferri es limita a haver furtat de sa casa (en un estat d'intoxicació severa) un bon grapat de bombons de Ferrero Rocher durant la celebració d'aniversari d'un company seu de pis a la qual vaig estar convidat; bombons que després em vaig dedicar a repartir a una discoteca gai amb la frase: 'Bienvenido a la fiesta del embajador'.
Òbric parèntesi. Redéu, seré impresentable. Tanque parèntesi.
En definitiva, tant Fernández Bielsa com Flam Ferri s'han guanyat merescudament un lloc en la política valenciana i, independentment de la seua orientació sexual, tenen molt feina per fer: el primer s'ha convertit en pràcticament l'únic baró socialista de l'Horta Sud, amb tot el que això suposa; i el segon haurà d'aprendre molt a unes Corts Valencianes farcides de corruptes i incompetents i on les coses no són, precisament, de color de rosa.
Òbric un altre parèntesi. Flam, però, juga amb un clar avantatge: la seua cara de bon xiquet li farà gaudir de l'atenció de personatges com Cotino. I això, donades les circumstàncies, no és poc. Tanque un altre parèntesi.
Independentment de tot això, la gran qüestió no és qui dels dos em sembla més atractiu, sinó quin dels dos està disponible: al remat, tant fa un alcalde com un diputat.
Trust for sale only US$7,945
... was doing another Flight review a couple of days ago and it got me thinking.
Did you know you can buy piece of mind and absolute trust for just US$ $7, 945, it is available to everyone regardless of race and nationality. Perhaps I should explain, but first have you ever wondered when it is cold and grey outside, why many birds prefer to point beak into wind and hunker down staying nice and ‘comfortable’ on terra firma?
Cold and grey means lots of cloud... tests show that a pilot untrained in instrument flying (flying in cloud), will on entering this ‘solid’ fluffy stuff, so they can no longer see the ground or sky, will loose control of their aircraft within approx 90 -120 seconds with alarming results!
Cold and grey means lots of cloud... tests show that a pilot untrained in instrument flying (flying in cloud), will on entering this ‘solid’ fluffy stuff, so they can no longer see the ground or sky, will loose control of their aircraft within approx 90 -120 seconds with alarming results!
To survive they must switch their attention from their senses - which will almost certainly be saying, ‘all is well’, as they watch greyness flashing past their windscreen, to the aircraft instrument called the artificial horizon. This piece of kit is found right in front of the pilot at the centre of the aircraft ‘dashboard’, it is exactly what the name says it is, as it shows you where the horizon would be if there was no cloud i.e which way is up. The trained pilot is taught to trust what it says with his life. The information it provides you see, is honest and true, it tells you if the aircraft is flying straight and level and shows you what to do if it is not. So even when your body and mind tell you otherwise, follow its advice, as trust it you must.
They are very reliable instruments yet... I had one go very sick whilst flying way up in Sudan just before Christmas but no problem for the trained (training training training) aviator.
I always think your trust is one of the greatest gifts you can give to anyone and one we need to learn to give freely but wisely, however when receiving someone else’s trust, boy do we need to treat it with care, as if we break it, spending another US$7, 945US will not guarantee a replacement.
For that I am afraid you are going to have to receive forgiveness and another consequence can be that which is broken in a minute, can take many years to repair.
For that I am afraid you are going to have to receive forgiveness and another consequence can be that which is broken in a minute, can take many years to repair.
parelles (II): courbet i perec
Bàsicament il·lustratiu. Pél pertot, barba, bohèmia. No importa el segle: pur glamour francès.
Posar-se al dia
El PSOE no és l'únic que encara no s'ha recuperat de la jornada electoral del 22 de maig, ja que encara hui continue una mica perdut i em costa una barbaritat focalitzar l'atenció en la meua vida anterior a la campanya i a les eleccions, aquella vida dissoluta i trivial que m'encantava i em feia tan feliç.
Amb prou feines aconseguisc centrar-me a la feina (el muntó d'expedient pendents de resoldre no fa més que créixer) o provar a reprendre el ritme vital que portava fins fa poc més de quinze dies: ara, de fet, no recorde ni tan sols amb qui estava follant tot just quan va començar la campanya, però només sé que de sobte han tornat a aparéixer insistentment persones que ja no m'interessen i que aquelles que sí que ho fan encara no han donat senyals de vida.
Òbric parèntesi. No podia ser d'una altra forma. Tanque parèntesi.
El meu cas, però, tot i resultar desesperant, té millor traça que la travessia pel desert que espera els socialistes, ja que sembla que per digerir la terrible derrota electoral han passat de l'antiàcid i l'autocrítica i s'han llançat de cap a devorar les restes del cadàver. O, dit d'una altra forma: les restes de ZP.
Difícilment l'actual Secretari General del PSOE aconseguirà posar ordre entre tant de baró (i alguna que altra dama) amb ganes de fer sang i al mateix temps contenir els atacs d'una dreta envalentida que ja toca amb la punta dels dits la presidència del Govern espanyol.
Ben mirat, la meua situació no pinta tan malament.
Gramophone iPod Station
In a playful nod to the past, Pottery Barn has brought to market this retro docking station. It feature the flared brass horn of a turn-of-the-century gramophone. It comes with an AC adaptor and a set of 5 universal docks.
Pantalons
La setmana passada, mentre repartia propaganda electoral, em vaig trobar al carrer amb un client habitual del despatx: és un jove marroquí, alt, fibrat i molt templat que té una deliciosa tendència a veure's immers en situacions delictives.
- ¿Qué te ha pasado, Hamid? -vaig preguntar mentre assenyalava amb els pamflets de propaganda la crossa sobre la qual es recolzava per a caminar.
- ¿Qué te ha pasado, Hamid? -vaig preguntar mentre assenyalava amb els pamflets de propaganda la crossa sobre la qual es recolzava per a caminar.
- No he hecho nada, abogado.
- Eso ya lo sé, Hamid. Tú nunca haces nada.
M'explicà que durant el cap de setmana havia passat per una discoteca i que un desconegut, sense donar-li cap explicació, li havia clavat una navaixa a la cuixa, per darrere, perforant-li la cama. Em va preguntar, també, com aniria el procediment i si havia de cobrar alguna cosa.
- Hombre, claro. Tiene que pagarte por las lesiones... se llama responsabilidad civil. Pásate la semana que viene por el despacho y me traes los papeles para que les eche un vistazo.
I ahir, mentre provava a posar en ordre la taula després de dos setmanes electorals de bogeria i quan ja ni recordava la cita amb Hamid, s'hi deixà caure a primera hora.
- La herida ha empeorado y ahora tengo una pierna más gorda que la otra.
- ¿Qué?
- Toca, toca...
I em vaig alçar de la cadira i vaig tocar. I, efectivament, tenia la cama lleugerament inflamada.
- ¿Qué te ha dicho el médico? -vaig preguntar mentre tornava a la meua cadira, a l'altra banda de la taula, lleugerament excitat.
- Pues que evite moverme mucho y que me cure la herida cada día.
- ¿Y le haces caso?
I per a la meua sorpresa, o no tant, amb prou feines s'alçà de la cadira, es descordà el cinturó i, tot seguit, els pantalons. Se'ls abaixà fins els turmells i digué:
- Claro, mira.
I vaig mirar, però no em vaig fixar precisament en la ferida. Vaig guardar uns segons de silenci mentre mantenia la respiració.
- ¿Sabes que... nunca antes... nadie se había bajado los pantalones en este despacho?
I mentre se'ls tornava a apujar va dir:
- Pues a veces está bien ser el primero.
Stop press - cat hops into delivery van
Footballing weekend pays off
Ressaca electoral
A estes hores del dilluns encara estic gaudint de la ressaca de les eleccions.
Òbric parèntesi. Parle d'una ressaca no només metafòrica, ja que a ningú més se li va ocórrer la idea de portar una botella de vodka a l'hotel de concentració de Compromís a València. Tanque parèntesi.
És cert que el Partit Popular al meu poble s'ha fet per primera vegada amb la majoria absoluta, que repetirà governs a la Generalitat i als principals ajuntaments del País i que ha fet que la Confederació Ibèrica de Nacions siga tota blava, però res d'això em llevarà el somriure (taronja) que se'm dibuixà a la cara quan les dades dels primers sondejos es confirmaven: Compromís es convertia en tercera força política a Les Corts, Joan Ribó entrava al cap i casal amb tres regidors i per tot el país apareixia una plaga de caretes amb somriures descarats, especialment a l'Horta de València.
Potser algú pensarà que és contradictori alegrar-se per uns resultats que mantenen un partit farcit de corruptes a les institucions valencianes, però seria injust descarregar tota la responsabilitat en la coalició que forma Compromís (i també, d'aquella manera, en EU) i obviar el que resulta més evident: el PSOE valencià no ha fet els deures.
Efectivament, són els socialistes els que han fet una campanya lamentable, els que presentaven uns candidats que no guanyarien ni la presidència de la comunitat de veïns i als que, en definitiva, la societat valenciana ha castigat per no haver sabut fer oposició ni per ser capaços de generar ni optimisme ni possibilitat de canvi.
Davant este panorama, Compromís esdevé la tercera força al País en nombre de vots i de regidors, obté un digníssim 9% de vots a la capital i tres regidors amb Joan Ribó al capdavant i, contra totes les enquestes que ens deixaven fora de Les Corts, sis seran els diputats, amb Morera i Oltra com a referents, que ocuparan escó a la cambra valenciana.
En resum, ha quedat demostrat que, davant la inutilitat dels socialistes, l'invent que ha permés sumar el valencianisme polític i l'ecosocialisme ha donat el resultat esperat i que si el PP ha de témer alguna cosa és a l'èxit de Compromís.
Ara només cal posar-se a treballar per determinar quina serà la candidatura que aprofite este èxit de cara a les eleccions al Congrés i al Senat de l'any que ve, perquè queda menys d'un any per posar una nova veu valenciana a Madrid.
Que es vagen preparant: el futur del País Valencià passa per Compromís.
Great Interview Suit for the Class of 2011
As you venture in to post-collegiate life, you will encounter some good news and some bad news. The bad: Employment rates are, well, you know, salaries for those entering the workforce are lower, and... things are just worse than expected. But we can't really help with that. What we can do is help in readying you for interview season — stylistically speaking, at least. (Although while we're at it: don't be late, don't be too early, don't bring a briefcase, thank-you note — in the mail.)
Anyway, you probably have yourself a little graduation money. And sure, you could spend that on a trip abroad or to Vegas. Or you could make the very adult decision to use the funds on the ultimate future investment: a nice suit. Yes, it's time to retire that ill-fitting, hand-me-down from dad that you wore to the fraternity semi-formal — and certainly anything with three buttons or in polyester. But we told you there was good news, which is that there are tons of affordable upgrades this season that fit just right — from the likes of Theory, Joseph Abboud, and Banana Republic, just to name a few.
The better news? J. Crew literally just launched, on its site, a leaner (read: young and modern) version of its classic, best-selling wool Ludlow suit. Like the original, the new slim fit — aptly called SL — is available as separates, so finding office-ready clothes that fit just became a lot easier. (Especially if that interview is, like, today.) The Ludlow's trousers are slimmer through the hip and thigh and sit below the waist — perfect for a slightly shorter inseam. The suit jacket has a universally flattering deep gorge with narrow shoulders, two-buttons and a sleek, narrow lapel. And it all comes in charcoal and navy, which would be our top suggestions for the novice wardrobe-builder to begin with.
The next step: get yourself five rotating dress-shirt options (solid oxford, crisp white, butcher stripe, and maybe two patterns — but subtle ones), plus a few good ties (solid dark and silk-knit to start) and well-shined, lace-up shoes (black or brown brogue or cap-toe will do). Then just wait till the paychecks roll in. Good luck out there, fellas.
Ludlow wool SL suit pant ($195) and Ludlow wool two-button suit jacket ($395), available at JCrew.com and in J. Crew stores nationwide starting next week. And here's something right now if you're really desperate.
A votar!
L'arribada de la jornada de reflexió (sic) que posà fi a la campanya electoral i el mateix dia de les votacions han vingut marcats per les concentracions que al voltant del moviment Democràcia real JA! encara hui es mantenen ben vives a les principals places espanyoles i no, paradoxalment, per la feina que els grans partits han fet fet durant estos quinze dies.
Tots els telenotícies han obert tota la setmana amb imatges en directe de les diferents acampades i el gran interrogant és saber quina serà la repercussió electoral de les protestes i dels missatges que volen fer-nos arribar. Qui guanya amb les protestes? La dreta perquè l'esquerra es quedarà a casa? El PSOE perquè fa dies que es mostra 'comprensiu' amb els joves (i no tan joves) acampats i per la criminalització que la caverna ha fet dels manifestants? Els partits minoritaris que recolzen este nou moviment i que ja incloïen gran part de les seues reivindicacions en els respectius programes electorals?
Personalment no considere que estes últimes mobilitzacions eviten allò que ja sabem sobre el dia de hui: que el PSOE es precipitarà a l'abisme, que el PP no perdrà cap de les places que ja té assegurades i aquelles que les enquestes li atribuïxen des de fa setmanes i que el resultat dels partits minoritaris hauria de vindre determinat per la feina feta i no per canvis d'última hora.
No vull dir amb això que inclús que aquells que ens mostràrem (i encara hui ho fem) prou escèptics sobre la utilitat immediata de les protestes (i sobre els efectes reals que tindran) però que hem passat a vore-ho amb uns altres ulls, per allò de la mobilització social, de l'esperit crític i del qüestionament del sistema que ens imposen, no valorem com toca este moviment.
Caldrà concretar les propostes, centrar les reivindicacions i canalitzar els esforços pel camí que corresponga si no volem deixar passar l'oportunitat que este moviment ha posat en marxa i que les protestes encetades el 15 de maig no siguen flor d'un dia, però això serà a partir de dilluns: hui el que toca és apropar-se al col·legi electoral i votar.
I si és per Compromís, molt millor.
The Audi Q6 Coming In 2014
Audi has announced that they will be putting their rumored Q6 SUV into production for 2014, leaving critics to believe that the new Q6 will be somewhere between the already existing Q5 and Q7 models currently out.
Avança la campanya
He de reconéixer que al poble estem fent la millor campanya possible: mentre la resta de partits fan el tòtil penjant pancartes i organitzant actes on reparteixen orxata o munten futbolins humans (!), en la meua candidatura hem tingut el trellat de planificar una estratègia electoral basada en la proximitat.
Així, sense oblidar la presència pública en cartells i tanques de publicitat (impressiona vore't en una imatge de tres metres d'alçada a l'entrada del poble), estem treballant a peu de carrer, parlant amb els veïns i distribuint material de campanya gairebé de forma personal: per zones del poble i per problemes concrets, repartint el pes de la candidatura no només en el cap de llista, sinó també en la resta dels principals candidats.
Òbric parèntesi. Per descomptat, també es fa campanya a Internet, amb blocs i xarxes socials, i la primera conseqüència és la denúncia que m'ha interposat un actual regidor de l'Ajuntament davant la Junta Electoral. Sorprenentment, no ha estat el PP qui m'ha denunciat. Tanque parèntesi.
Tot això fa que al llarg del dia hages parlat amb molta gent per, primer, presentar-te i, a continuació, explicar les propostes de Compromís, escoltar els seus suggeriments (generalment sense cap ni peus) i llançar somriures a tort i a dret.
En general, tot i que resulta esgotador, la gent respon amablement encara que, de tant en tant, algú és capaç de deixar-te sense paraules:
- Hola, bona vesprada, sóc Martí i estem repartint el programa electoral de Compromís per si vol...
- ¿Y a mí qué coño me importa todo esto?
- Home, senyor... el dia 22 són les eleccions...
- A mí eso me da igual... lo que me preocupa es que mis hijos me llevan este sábado a una residencia porque quieren deshacerse de mí.
Vaig guardar silenci per si de cas el vell s'emocionava i em fotia una hòstia amb el gaiato.
- Así que, como comprenderás, me importan un carajo las votaciones.
I vaig optar per fer mutis perquè, total, el pobre home tenia motius per estar emprenyat i perquè hi ha coses que els polítics no podem solucionar.
Training ...Training ...Training
Last week I had the chance of flying with an experienced private pilot and putting him though his paces for his American Flight Review, a flight which he has to do every 2 years with a Flight Instructor, to be successful Barry had to show/demonstrate to me competency at the level of his licence. The flights are usually good fun, well for me as the instructor but hot, hard and intense work for the pilot under check, as the pressure is on for him to show me what he knows and to demonstrate what he can do. I give him various scenarios, for example..... "now I want you to land at Cherbourg, there is an obstruction on the runway, so land in the minimum distance possible, imagine the airfield is now short and starts at the first runway markings or perhaps the air speed indicator failed on take-off ( I shall cover it up - helps the imagination part, so you cannot see it but I can), now fly the pattern safely? Guess the airspeed when I ask you and land the aircraft normally." Demonstration of a skill successfully, especially under a tad of duress shows you have reached the required standard and it will mean they will get my signature in their log-book. What I love about flight reviews is the chance to add in personal experiences, look at ways perhaps a task could be could be done differently and/or better. To-gether we work at not only demonstrating to a standard - to tick a box but encouraging greater skills acquisition. One of the saddest things I sometimes meet especially outside of the cockpit is folk who feel they know it all and/or are not prepared to listen and learn. I remember being a new flying instructor, ink on the licence barely dry and the 'student assigned to me for teaching was the Chief Instructor - who trained military Flight Instructors, he flew the impressive Apache attack helicopters - of 101st airborne. My job was to teach him how to fly a fixed wing aircraft to commercial standards. He was way above me in experience and flying hours but I knew how to fly a light aircraft to commercial standards and he did not but he wanted to learn how to do it. He listened and learnt and so did I. It was two way experience and it was fun.
So one of the things we need to do till the day we die is regularly go and take 'flight reviews' in all areas of our lives, demonstrate competency but also listen, learn & perhaps teach, as well as be taught.
I believe you can teach an old dog new tricks......
La recta final: tots a votar
He encarat esta última setmana de campanya amb la ressaca d'un cap de setmana a la Villa y Corte que ha implicat escorcolls de policies nacionals d'incògnit a un local de mala mort, visita a afters infernals, passejos pel Madrid més cutre i ranci i l'allotjament a la mateixa Castellana, entre el Bernabéu i el Ministeri d'Economia espanyol.
L'arribada de nou a la lluita electoral ha estat emmarcada per la detenció als EUA del director de l'FMI per unes suposades agressions sexuals i no, curiosament, per allò que ja tenim més que comprovat: que l'FMI s'ha dedicat a estendre el liberalisme com si es tractara d'una nova plaga bíblica, a desmantellar l'estat del benestar a mig planeta, a qüestionar els sistemes públics de protecció social, a condicionar els rescats econòmics al fet de deixar els estats com si un tsunami els haguera passat per damunt...
Imagine, si vull ser generós, que tot això serà el que reivindiquen (entre altres coses) els manifestants que al llarg del cap de setmana s'han concentrat a diverses ciutats espanyoles demanant una “Democràcia real JA!” (sic), però si deixe de banda la ingenuïtat no puc fer una altra cosa que estar en contra d'aquell discurs que no diferencia entre uns polítics i uns altres i que repeteix com un avemaria allò de 'No els votes' perquè al remat és justament la gent suposadament crítica la que es queda a casa i, paradoxalment, els més immobilistes els que acudiran en massa a votar el proper diumenge.
És a dir: justament per 'no votar' tenim el govern que tenim i, per això, diumenge cal que tots aquells que no estem d'acord amb les motos que ens venen i que pensem que hi ha altres formes de fer les coses anem a votar.
Diumenge, tots a votar.
PS: per descomptat, no puc evitar dir-ho: la presència de Willy Toledo en qualsevol acte o reivindicació no fa una altra cosa que restar credibilitat a les protestes.
Subscribe to:
Posts (Atom)