CRISI


estem en crisi?

NIT DE FESTA A TITUS


L'INDIVIDU OCCIDENTAL: UNA OMBRA FANTASMAL

L’individu occidental: una ombra fantasmal

El cel ja no és blau, ja no és el lloc on pintar els somnis. I sota del cel hi viu una realitat plena d’individualitats instal·lades en la dispersió i en la indiferència. Morts vius embolcallats de realitats virtuals que resten reduïts als píxels fragmentaris d’una instantànies damunt el paper, o a les projeccions dels cossos en una càmera web, o a imatges retocades..., desesperats intents per evitar la dissolució de l’ésser dins de l’anonimat col·lectiu.
L’actual deshumanització d’allò humà ens mostra ombres fantasmals que passegen bocabadades pels grans centres comercials. Individus que viuen acompanyats per la incomprensió, la desídia, un sentiment de buit, un sentit de no control de la pròpia vida i per la pèrdua de la identitat. L’individu occidental ha estat despullat de la seva condició de subjecte autònom i mira amb desafecció als altres, als que moren de fam, als que pateixen, als que ploren... El cel s’ha tornat fosc.

l'últim....


Doncs aquí teniu l'últim dibuix... potser el coneixeu, és l'Onai. Li va caure aquest regal pel seu aniversari (no li vaig pas regalar jo, sinó la Núria).

estic molt content amb akest dibuix. És acrílic sobre fusta, prèviament dibuixat a llapis.


au, salut!

ENVIA'NS UNA POSTAL

Voldria fer arribar les meves felicitacions al col·lectiu de nens i nenes de 4at. de primària del CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i al Sr. Toni Comajon professor, per la seva idea: Envia’ns una postal, que vaig llegir publicada al diari El Punt. Em dic Mari Carmen, i visc a Badalona des de què vaig néixer, és la meva ciutat i l’estimo molt, per això voldria compartir amb vosaltres aquesta estimació que sento per ella i convidar-vos a què vingueu alguna vegada a conèixer-la.

Badalona: La protagonista inventada

Us vol contar la història de Badalona, no per ella, sinó per amor a la seva persona, que em sembla, fins al més alt grau digna de ser contada. Badalona és una ciutat amb cos però sobre tot amb ànima. Badalona té personalitat, capta l’energia de la gent que l’habita i la governa amb treball, responsabilitat i il·lusió. Les parts del seu cos són: cap, tronc i extremitats.

Aquestes parts formen l’organisme de Badalona, a demés la seva pell suau cobreix tot el seu cos i actua com barrera protectora contra aquells que intenten desviar-la del seu camí i dels seus somnis. La seva sang vermella i dolça que transporta interiorment el seu cos és impulsada per un cor noble que la fa circular constantment a través de tots els seus conductes, des de: Canyado, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Dalt de la Vila, Manresà, Nova Lloreda, Sant Crist de Can Cabanyes, Sistrells, Bonavista, Bufalà, Canyet, Guixeres, El Mas Ram, Montigalà, Morera, Pomar, Pomar de Dalt, La Salut, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, Artigues, El Congrés, La Mora, El Remei, Sant Roc, Can Claris, El Gorg, El Progrés, El Raval, Lloreda, La Pau, fins, El Puigfred.

Aquests barris que la conformen fan que no sigui invisible per a ningú; oberta i amable, Badalona, acull tant als seus nascuts com a tots aquells nou vinguts que volen viure en ella. Badalona és una aventura plena de possibilitats que permet als seus ciutadans participar dins del seu creixement personal. Badalona és plaça, àgora, intercanvi, debat, opinions, per això la seva gent sap que ha de sortir de casa per trobar-la, per sentir-la, per estimar-la.
Badalona uneix allò local i allò mundial, Badalona és món, un món que ens fa reflexionar, reunir i innovar:

“BADALONA ETS TU, BADALONA SOM TOTS”

Badalona, una ciutat, plena d’individus heterogenis vol que la participació democràtica abraci tots els aspectes, el polític, el cívic, l’econòmic, el social i cultural per a tots els ciutadans. No vol que la seva construcció al Segle XXI sigui en contra dels seus habitants, ni sense les seves opinions. Sap que la participació passa perquè la ciutadania se senti en complicitat amb ella.
Rumia que potser el repte del futur passa per fer més coses i fer-les tomant en consideració els requeriments mediambientals i fent-les sobre tot amb els seus ciutadans en processos de vertebració social, convocant als ciutadans més dinàmics i actius, impulsant fòrums de debat i atrevint-se a dibuixar des de nou valors com els ambientals els escenaris del futur i els programes d’acció que el demà li demani.


Continuar el camí que porta a la formació i construcció d’una Badalona democràtica del Segle XXI, lloc de solidaritat i ciutadania actives, és comprometre’ns a humanitzar la ciutat. L’edificació d’una nova ciutadania requereix que els propis ciutadans se sentin responsables. Una responsabilitat social que impliqui el compromís de tots a ajudar-se mútuament.
En aquests temps de transaccions que està travessant la humanitat en què els negocis, discrepàncies i incerteses constitueixen el quadre dominant, Badalona, cos i ànima, ciutat, territori on es mouen transformacions socials, vol convertir-se en el vector d’un nou humanisme: Badalona, ciutat de pau, de llibertat i de justícia, de cultura, de creativitat, de civisme i de solidaritat.
Badalona és història: conté el temps, és una història que tots transformem dia a dia, pas a pas, com diu la cançó, en la gran ciutat que deixarem plena i diversa a les properes generacions.

CAP
Que té Badalona al cap: pensaments, idees, il·lusions, projectes, somnis, realitats. Badalona recorda el passat però inventa el futur. Sap molt bé que l’educació, la formació, és una eina molt important per a què cada vegada es donin majors igualtats d’oportunitats i una millora en la qualitat de vida del conjunt de la seva ciutadania.

Ella sap que al sentir-se humana l’eix principal, el nucli central del seu pensament són les PERSONES amb totes les variants que pugui comportar aquest concepte, perquè són les persones, la gent que hi viu al seu interior les que li donen el seu veritable sentit, humanitat i identitat.

Badalona és humana i solidària vol suprimir injustícies i qualsevol mena de discriminació, encara sap que resten alguns llocs on la pobresa es manté però treballa i treballarà per a què aquests nuclis desapareguin. Darrerament quelcom ha canviat al seu interior, se sent molt segura, aquells que la vigilen el fan de forma ràpida i eficaç. Vol que els seus ciutadans també se sentin segurs notant que cada vegada disminueixen més alguns dels problemes derivats de la delinqüència, vol que sentin que la presència d’aquells que velen per la seva seguretat ciutadana és cada cop més propera i accessible.

Com li agrada veure que a millorar culturalment i que la cultura es va estenent cada cop més ràpid per tot el seu cos, que és una característica imprescindible pel desenvolupament individual i col·lectiu de les persones, ajudant a enriquir els seus esperits. Té la seguretat de què la cultura té la màgia de transformar i millorar individualment a les persones, doncs amb la cultura se sent, es pensa i es crea. Li agrada veure com es van desenvolupant les expressions artístiques (música, pintura, literatura, arts escèniques...), incrementant els hàbits de costum cultural dels seus ciutadans, promouen valors tan importants com la tolerància i la llibertat.

Badalona no pot amagar que li agrada trobar-se bé físicament, per això l’esport és un element important de la seva tradició esportiva, cada cop gaudeix de més instal·lacions esportives, ha promogut l’esport de base i facilita que cada vegada surtin més especialitats esportives.

Porta molts anys darrera les seves espatlles, però Badalona se sent jove, dinàmica i oberta, encisadora perquè sap que els seus ulls blaus que mirant envers el mar són el mirall dels somnis dels seus ciutadans. Aquest esperit jove li fa transmet als joves els seus valors: solidària, tolerant, social i participativa.

Vol que els joves formin part de la construcció del seu futur, vol que cada vegada siguin més participatius i que fomentin de manera natural les relacions comunitàries. Li agrada escoltar l’opinió dels seus habitants i que aquestes siguin escoltades en fòrums de participació. Creu que la construcció del seu futur és responsabilitat de tots els que la composen (joves, adults, gent gran, governants, associacions, entitats, consells, APAS...).

Quan arriba el bon temps, se sent turística, es fica les ulleres de sol i passeja per la Rambla, el port... Mira el mar i veu passar el tren i es deixa portar pels seus records romans o medievals. Creu que encara no és massa coneguda però també sap de ben segur que té ales i volarà, i la gent vindrà a conèixer-la per que té l’encant que ha anat guanyat amb totes les experiències viscudes.


TRONC
Com està format el seu tronc: serveis: sanitat, gent gran, promoció econòmica, qualitat, benestar, solidaritat, promoció ciutat... El seu tronc acull tots aquells serveis adreçats a la seva gent i les seves demandes. Ella que va estar pionera en temes socials (infància, joves, adults, gent gran, serveis polivalents...) ha anat veient el seu creixement i la seva conversió en serveis més flexibles, innovadors i més propers als ciutadans. Ella sempre ha mirat cap a les persones amb serveis públics de qualitat. Un d’aquests serveis significatius ha esta la sanitat, encara que no té gaires competències, ha treballat i treballa en projectes importants lligats a la promoció de la salut pública.

Dins de la seva formació aposta per la consolidació econòmica i el desenvolupament del sector terciari, sense oblidar la indústria, nucli de noves comunicacions i coneixements. Pel seu equilibri econòmic, ella sap que es necessita potenciar el sector dels serveis com una força pel seu desenvolupament i per a la creació de llocs de treball. Sap que el sòl industrial a les seves entranyes és necessari per a què s’instal·lin antigues i noves empreses. No li agrada que la seva gent hagi de marxar fora.

Badalona és cordial, li agrada mantenir bones relacions tan dins seu com cap l’exterior, per això, manté relacions estretes amb les altres companyes del Barcelonès Nord, del Maresme i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Badalona defensa la seva identitat però resta oberta amb tots aquells que comparteixen objectius comuns. Sap que el fet d’estar a prop de la seva gran amiga Barcelona li fa ocupar una situació privilegiada, i de tant en tant li agrada sortir de si mateixa i anar a recórrer món; les noves millores en les xarxes de comunicacions li permeten fer viatges, i veure com es van modernitzant les infraestructures viàries.

Quan se sent trista o malenconiosa s’arregla una mica i es va de compres. Pot optar per anar als petits comerços, les grans superfícies com el Màgic Badalona o el Carrefour de Montigalà, els mercats municipals... sap que l’activitat comercial és clau per a la seva economia i que és necessari que hi hagi un equilibri entre tots ells. Badalona també internacionalitza la seva economia, potencia les noves tecnologies i als emprenedors amb més formació i ocupació. Ofereix als ciutadans el dret i la possibilitat d’escollir, obrint més espais per a què puguin exercir la creativitat, i oferint oportunitats d’oci i de plaer: ella no vol ser només un òrgan econòmic, la festa i la gresca també formen part del seu tarannà.

EXTREMITATS
Quines són les seves extremitats: circulació, transport, territori, infraestructures, espais públics, medi ambient. Badalona trepitja segura. La xarxa de transports li permet desplaçar-se allà on vol; un dels seus somnis és l’estació central multimodal a la Plaça de les Cultures, com lloc de trobada dels que van i dels que venen.

Creu en què un dels elements més significatius de la convivència de la seva gent es tradueix en el manteniment dels espais públics, a través d’un bon estat d’ús, de neteja i de respecte pel medi ambient. Creu que l’esperit cívic dels seus ciutadans contribueix a què es puguin sentir orgullosos del lloc on viuen. Badalona és la casa de tots/es i per tant és cosa de tots. Essent creadora de ciutadania i de barreja de cultures se sent més ciutadana.

Ella és conscient que l’urbanisme és un instrument important dins de la seva identitat, té il.lusions posades a la construcció pública d’habitatges amb preus assequibles pels menys afavorits socialment. Ha sabut projectar operacions urbanístiques modernitzant la seva imatge i incrementant la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Ecològicament va millorant tant pel que fa a la qualitat de l’aire, de l’aigua del mar, al nombre i varietat d’arbres i la creació de nous parcs. Encara veu que li resta una mica per estar al nivell de les companyes Europees més avançades. Sempre s’ha sentit compromesa amb el medi ambient natural i amb una nova relació de l’entorn natural. Incorpora al seu interior el concepte de sostenibilitat, tant pel que fa al seu funcionament com a l’educació dels comportaments de les persones. Ofereix i oferirà al seus ciutadans i ciutadanes xarxes d’infraestructures adequades, habitatges dignes com un dret humà fonamental perquè ella vol que la mirada dels seus ciutadans passi a formar part del seu ésser, de la seva manera de ser.

Per finalitzar només dir-vos que espero que vingueu a visitar Badalona. Si voleu podeu visitar: La platja, el Carrer del Mar, La Rambla, el Port, el Museu per conèixer la seva història romana, el parc romàntic de Ca l’Arnús, el Poliesportiu Municipal d’Esport i la Ciutat Europea del Bàsquet entre d’altres llocs.
Penseu sempre que l’educació i els coneixements obren camins i obren el cor de les persones apropant-nos des de qualsevol racó del món. Felicitats per la vostra idea.

Petons i una forta abraçada
Mari Carmen

Badalona, 17 d'octubre de 2008

PARAULES VIATGERES

Paraules viatgeres

Si les paraules surten de l’ordinador,
si són capaces de saltar barreres,
si són capaces nedar l’Atlàntic,
deixa que entrin mullades,
per la teva finestra,
- paraules de vida,
paraules de mar,
paraules d’amor-
Deixa que s’eixuguin amb calor,
que descansin relaxades al teu far,
que dormin abrigades al teu llit
i deixa que no defalleixin
d’aquest viatge esgotador.

LA CRISIS CAPITALISTA

La crisis capitalista

Encenc la radio, parlen de la crisis financera. Agafo el periòdic i llegeixo que el govern dels EUA ha destinat molts diners per a l’adquisició d’accions de bancs privats per tal d’enfortir la confiança del públic en el sistema financer. Una crisis que està atacant al gran sistema capitalista. Ja la mateixa paraula el defineix prou bé: capitalisme vol dir que allò més important és el capital. El capital: el gran déu del segle XXI.
Ens basta donar una ullada al nostre voltant per adonar-nos de quins són els seus interessos i veiem que precisament no són les persones. Quan es parla de capitalisme no tan sols ens referim a una manera de ver l’economia sinó també a una manera de ver el món, un conjunt de valors i conductes que donen com resultat un empobriment general afavorint l’enriquiment d’uns pocs. Aquesta pobresa no es només econòmica sinó també és moral i és espiritual, i és de sentit i és d’esperança.
Qui parla avui dia de crisis de valors?, qui parla que la independència dels éssers humans no és tan sols una independència econòmica, sinó també una independència emocional?, qui parla de la felicitat?
Avui dia cerquem la felicitat en coses que ens donen una felicitat momentània, però no una felicitat real. Són coses que es troben fora de nosaltres, coses exteriors, i peribles, no duren sempre, perquè tot és temporal. Tot canvia i res es manté. Els nostres amics canvien, l’amor es transforma, la roba canvia cada temporada, la bellesa es perd amb la vellesa, els electrodomèstics es malmetren, els fills es casen, un acaba morint, i el món continua transformant-se en mans d’alguns que no creuen en l’ésser humà.
Apago la radio, aplego el periòdic amb totes les crisis del món i em pregunto si hi ha algú què pensi en utopies. Utopia. La paraula ve del grec utopos i significa lloc que no existeix. El futur no existeix, com tampoc existeix ja el passat. El futur es construeix des d’aquest present i es pot construir adreçant tots els nostres esforços envers una utopia, un projecte de societat i de món que contempli la humanització de la terra més enllà d’interessos capitalistes.

INALCANZABLE

generació COPY-PASTE

Per "nomenclaturar-ho" d'alguna manera, estem en el moment: Generació COPY-PASTE.
Un projecte de la Trintxera de ideas... el Xavi, jo i d'altres, esperem us agradi...salut!

Participa en la primera declaració en directe d'una generació.
Entra, escull una casella i xerra sobre tu, el què t'agrada, interessos, passions o fòbies...
Explica'ns alguna cosa de tu, però no ho diguis tu. Aprofita't d'alguna cosa que ja existeix.

Búsca-ho.

Què és? una frase? una fotografia?
un video de la teva llista de preferits?

Busca, copy-paste i xerra!

www.generationcopypaste.com


http://latrintxera.blogspot.com/

unes quantes imatges antigues...






Doncs si... akí teniu unes quantes imatges, segurament les podeu conèixer del calendari de l'ABS del Nadal passat.... doncs com estic preparant el nou per al 2009... akí teniu el record de l'anterior... en breu començaré a fer un previ de les noves imatges.

salut!

ÀNGEL DE DIA, ÀNGEL DE NIT

Àngel de dia, Àngel de nit,
fes que miri el meu rostre
aquell que no va voler contemplar.

Que els seus ulls negres
em cerquin entre les bombetes
per darrera les palmeres.

Que vingui en silenci
abans que el sol il·lumini la carpa.

Si vol amagar-se,
fes que la lluna li cobra de nit
i passi desapercebut
entre la pell de la gent.

Si vol apropar-se
fes que la lluna li cobra de dia
i lluï clar
entre la pell de la gent.

Àngel de dia, Àngel de nit
fes que soni la música,
que ballin totes les fantasies
i que duri la màgia a la carpa
dels somnis celestials.

EL FAR

Perdóname por ir así
Buscándote tan torpemente...
(Pedro Salinas)

El far
Des d’un far, miro el mar
i la penombra de la seva foscor,
nostàlgia de tu.
Mar dels meus ulls
full en blanc d’una nit tancada

En altra ciutat
viu la seva mirada, el seu silenci,
a vegades veu escrita
a vegades veu callada.


LA MIRADA FUGAÇ

La mirada fugaç,

Sona el timbre de casa, miro per l’espiera i veig des del petit espai que acapara l’ull, a un home d’ulls negres i pestanyes llargues. Va vestit de taronja i al seu costat li acompanya una ampolla de butà. Penso que es deu haver confós, perquè no he cridat a cap venedor de butà. Obro la porta i li faig saber de la seva equivocació. Sospito que el món està cada dia més ple d’equivocacions: equivocats amb les inversions immobiliàries, equivocats amb la pressa lleugera de decisions, equivocats amb ..., i així en aquesta roda d’equivocacions anem passant.
La mirada fixa del butaner m’ha recordat l’esguard d’algú. Aquesta classe de mirades clarividents no són massa ben vistes a la nostra societat, són mirades que donen la impressió de què vagin a desentranyar tots els teus secrets, tots els teus anhels. Avui envoltats de mirades passatgeres, passem de llarg d’una persona a altra, perquè sembla que a aturar-nos a mirar l’altre és donar-li una importància que no volem reconèixer; però si pel contrari ens aturem a una mirada penetrant veurem uns ulls que ens transmeten proximitat, permanència; una mena d’ulls que ens parlen més enllà de les paraules.

dues il·lustracions per a la Burxa

sfg
Després d'una setmana sense enllestir dibuixos... ara mateix estic preparant un grandíssim format de temàtica castellera, per cel·lebrar el fantàstic 3de9f en el concurs de castells del diumenge.
Però akí teniu el parell d'il·lustracions publicades en la Burxa d'aquest mes.

La primera acompanya un article sobre l'avortament.I aquesta segona el ja sempre article de Germinal (cooperativa de consum ecològic) que il·lustro amb molt de carinyu...

MIL MANERES D'ESTIMAR

Mil maneres d’estimar

Invento paraules de mil maneres,
del dret o del revés
encadenades o separades
poètiques o abstractes
lineals o embolicades.
Paraules senzilles i tendres
com diu una cançó.

Des de l’incertesa i la soledat
escric paraules de mil maneres,
al transcurs d’un temps passat
que amb desobediència van creant
la imatge d’un déu omnipotent
que viu darrera aquest mirall trencat.

Invento paraules de mil maneres.

ELS TEUS ULLS, LA TEVA VEU

Els teus ulls, la teva veu

Vaig creure que eren els teus ulls,
petits, riallers i juganers
els que s’amagaven darrera la palmera
protegits per la foscor de la nit.

Els teus ulls
llum d’un far distant.
La teva veu
ona de mar serè.

Els teus ulls com la teva veu
invisibles o abrigats
a cada moment, a cada instant,
mai s’apropen,
sempre són distancia,
mai s’escolta
sempre és silenci.

Vaig creure que era la teva veu
melodiosa, seductora i real.
Soroll de joventut

Les arrugues no fan soroll però si una presència callada de la seva inesperada existència; han aparegut de prompte, sense avisar, conjuntament amb la llisor pansida de la pell. L’apropament de la vellesa va arribant: molèsties, xacres i altres disfuncions, i amb aquestes senyals que venen de mica en mica comencem a comprendre la fugacitat de la vida i dels seus plaers.
Als carrers de les ciutats el soroll dels joves, la seva alegria, la seva fluïdesa, la seva immediatesa, el seu desig... contrasta amb la lentitud de la maduresa, amb el desig de silenci, amb la recerca de tranquil·litat. Aquesta generació madura on les paraules i els comportaments terminen per contagiar-se d’aquest ritme lent i pausat vol allunyar de si mateixa qualsevol nostàlgia i record de primavera. Aquella edat pletòrica, plena de bogeries, de cossos en llibertat i de somriures oberts només restarà amagada a la seva memòria com un territori mític d’un efímer passat de joventut.

TOT ÉS ARA RECORD


Tot és ara record.

Camino i cerco
el teu rostre entre la gent,
mentre faig camí
el camí que només amb tu puc recórrer,
que amb tu només
és passeig i companyia
i és presència constant al costat del meu record.

Li pregunto
a la meva ombra on buscar-te.

Camino decidida pels carrers
esperant trobar l’ombra de les teves paraules.

Tot és ara record.