NAIXEMENT CULTURAL

Naixement cultural,

La penúltima setmana de juliol vaig celebrar el meu aniversari. Vaig néixer -ja fa uns quants anys- a l’antiga Clínica del Carme, com molts badalonins i badalonines de la meva ciutat. La mare m’explica que durant el part va ser assistida pel Doctor Blasi i una llevadora que es deia Agustina, i que justament a les dotze de la nit, vaig deixar escoltar els meus primers sorolls de vida. El passat es fa present i els records d’aquell moment tan especial apareixen al cap de la mare: l’habitació només amb un llit de ferro i pintada de color blanc; el pare dret al seu costat emocionat. Em diu que un cop passat el dolorós moment del part, l’instant més bonic i tendre va ser quan em va estrènyer entre els seus braços; el petit nadó prenia els seus primers alés de vida.
Ha passat temps, des de llavors la ciutat ha anat creixent, i amb el seu propi moviment ha donat llum a nous naixements urbanístics i a noves transformacions, algunes tan significatives com la conversió que rebrà aviat aquella clínica del Carme. D’aquell lloc naixerà un nou nadó cultural: el Centre Cívic i Cultural El Carme. Un edifici d’estructura singular a prop del Carrer del Mar que estarà adreçat a nens, joves, adults i gent gran. Un lloc atractiu, un nou equipament de qualitat, amb diferents serveis: una gran sala d’actes que podrà acollir interessants conferències; una gran sala d’exposicions on es podran veure els treballs dels joves artistes de la Pau Gargallo i d’altres entitats; zona lúdica per a la gent gran; una ludoteca infantil on els contes i els jocs seran el lloc preferit de la canalla; un espai per a joves amb una sala tecnològica on podran donar vida a les idees; sales d’estudi per gaudir amb el silenci i la reflexió; aules grans i petites i una zona per a taller.

En definitiva un lloc atractiu per aprendre, per formar-se, i des d’on aprofitar les possibilitats que l’educació i la cultura ofereixen per a la formació de valors i la seva influència per a la formació íntegra de les properes generacions. Sense cap mena de dubte a Badalona l’educació, la cultura i la formació caminen de la mà.

NO IMPORTA

No importa,

No importa si m’equivoco molt o poc,
les paraules sempre m’han obert camí
i han estat amigues de companyia
que han acollit la meva fantasia.

La il·lusió d’una petita creació,
el naixement d’una idea,
m’han ajudat a continuar endavant,
i tanta alienació m’ha tornat boixa d’emoció.

Jo sé que les paraules no arriben enlloc,
resten tancades dins del blanc paper
i només quan arriba la nit
surten des del món de les ombres
per endinsar-se dins de la meva realitat.
Llavors obro els ulls,
agafo un llapis
i escric que la teva mirada no envelleix
i veig com de cop tots els dubtes
que m’acompanyen i que m’han acompanyat
al llarg del temps,
desapareixen en el llindar de la nit.

No importa si m’he equivocat poc o molt
perquè amb cada errada,
una idea nova ha nascut.

Què importa si m’he equivocat.

EL RELLOTGE

El rellotge,

El rellotge passa l’hora,
nous segons i minuts
despleguen la seva existència.
Indicadors de vida
que assenyalen un principi i un final.

Tic-Tac-Tic-Tac-Tic-Tac.

Temps lineal;
color d’hores incertes.

El pas del temps envelleix
cadascun dels minuts viscuts.
Les hores transcorregudes,
s’acomiaden de tots els instants.
Quan a la nit el rellotge dóna les dotze
la desolació d’un record
m’oprimeix el cor d’enyorança i dol.

Tic-Tac-Tic-Tac-Tic-Tac.

COCTEL BADALONA

INGREDIENTS:

1 ampolla de suc de pinya

1 ampolla de suc de llima - llimó

Ginebra al gust

Sucre al gust

Cúbits de gel

FELICITATS

View more presentations from maricarmenloz.

UN NOU FINANÇAMENT PER A CATALUNYA

UN NOU FINANÇAMENT PER A CATALUNYA:

1.- ESTATUTARI
El nou model desenvolupa l’Estatut en la seva potencialitat.

2.- BILATERAL
El nou model conté elements essencials de bilateralitat. Catalunya ocuparà la posició relativa que li pertoca (cinc punts per sobre la mitjana) després d’haver contribuït a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes; aquesta aportació és fruit d’una negociació bilateral amb l’Estat.

3.- SOLIDARI
El nou model garanteix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant per atendre els serveis bàsics de l’estat del benestar.

4.- JUST
El major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya és veurà reconegut. Els recursos de la Generalitat se situaran per primera vegada per sobre de la mitjana en relació amb la resta de comunitats autònomes. En el primer anys d’aplicació del nou sistema ja estarà al 102,6 i arribarà al 105,6 el 2012.

5.- TRANSPARENT
Per primera vegada, s’estableix un criteri d’equitat transparent, que permet visualitzar part de l’aportació de Catalunya a la solidaritat.

6. NECESSARI
Catalunya es podrà beneficiar, en forma de millors serveis públics, d’una part dels impostos que els catalans paguen per sobre de la mitjana.

7. ESTABLE
El nou model neix amb vocació de perdurar en el temps. Cada any se n’actualitzaran les variables bàsiques i cada cinc anys se’n podran revisar els paràmetres estructurals.

8. POTENT
Catalunya augmenta la participació en els impostos de l’Estat, com indica l’Estatut. Passa del 33% de l’IRPF al 50%, del 35% de l’IVA al 50%, i del 40% dels impostos especials al 58% i es dota d’una major autonomia fiscal, ja que guanya capacitat normativa sobre els impostos cedits.

9. MÉS AUTOGOVERN
Catalunya aconsegueix un major autogovern, que li dóna més poder de decisió, en la línia dels models que tenen estats federals com Alemanya o Canadà, que combinen l’autonomia tributària amb la solidaritat.

Generalitat de Catalunya
Gencat.cat/noumodel

EL CAMÍ

El camí,

Em fico als meus pensaments.
Quan el món és silenci
de veu i sorolls,
llavors apareixes tu,
sorgint del no-res.
Em mires als ulls
m’agafes de la mà,
amb divina tendresa.
I ens endinsem en una llarga nit d’amor desbordada.
Amb l’aurora,
tornen els sons i les paraules.
Desapareixes,
els ulls resten tancats,
les mans buides.
Em desperto,
á primera hora del matí;
el cel és blau
i et contemplo allunyar-te en busca del teu camí.

ESTIC SOLA

Estic sola,

Estic sola. Per continuar escrivint,
t’anomeno, et parlo
i el teu nom
es fa matèria.

Passen els anys
i continuo cercant-te en tots els ulls,
no em dono per vençuda;
continuo esperant alguna senyal
algun silenci que em parli de tu.

Es poblen els llavis
del record i del sabor d’un bes.

Penso en les teves paraules,
el tren que passa
un cop, una vegada a la vida,
a la meva vida
el teu vagó ple d’aquí i ara.

Amb els ulls de present
continuo mirant el passat
i la teva imatge rememorada
m’estreny en la mà,
és l’ombra que habita
el meu camí de núvols blaus.

Soledat, llibertat.
Estic sola.
Soledat per recordar-te.
Llibertat per crear-te.

Les teves empremtes
d’ahir, d’avui i de demà
omplen els fulls de mots i d’invenció.

No vull renunciar a la teva existència.
Per continuar composant
necessito de tu,
d’aquesta inspiració delirant,
de la llum que sempre hi haurà
darrera de qualsevol finestra.

A l’altre costat del ventalló
continuaré escoltant les teves passes a la nit,
des de la soledat del pensament
i des de la llibertat del sentiment.

Estic sola.

CANVI D'IMATGE

Canvi d’imatge,

Em miro al mirall i prenc una decisió. Obro la porta de la perruqueria i la fredor de l’aire condicionat m’abraça afectuosament. De manera molt amable una de les joves em facilita una bata de color taronja. Diuen que el taronja és el color de l’alegria, de la felicitat, de l’atracció i de la creativitat, així que sense cap mena de dubte per les característiques atribuïdes a aquest color, em deixo envair per totes aquestes bones energies. Asseguda en el rentacaps sento com l’aigua temperada rellisca pel cap i com una gota despistada rodola des del coll fins al pit. Les mans de la Mònica ensabonen els meus cabells enxarxats i l’olor refrescant del xampú m’embolcalla en una atmosfera relaxada i harmònica, que em fa sentir molt a gust. Entre tots els serveix que ofereix el centre de bellesa: pentinat, assecat, depilacions, manicura, massatges..., he decidit tallar-me els cabells.
En Joan Miquel, un bon estilista que sap aconsellar des del coneixement i la credibilitat, és l’encarregat de donar forma als meus llargs cabells. Quan s’apropa a mi navalla en mà i un somriure encisador, rememoro tots els anys que el conec i com al llarg dels anys el treball, la professionalitat i la complicitat amb les seves clientes han fet del seu establiment un espai emblemàtic dins de la vida social del barri de La Salut.
Amant de la imatge i la paraula, sempre conversem de qualsevol tema. Avui mentre va seleccionant els meus cabells, repassem les millores que s’estan produint al barri. Parlem de les noves placetes que s’estan construint gràcies als diners del Fons Estatal d’Inversió Local, més conegut com el Pla Zapatero, una injecció de vitamines per les millores dels barris de Badalona; de les possibilitats culturals a l’antic Escorxador; de com serà de positiva l’arribada de la línia 9 del metro pel barri; de com aquest esdeveniment millorà la comunicació i la imatge del barri, i permetrà que es puguin desplaçar més persones a totes les botigues (sabateries, perfumeries, roba, òptiques, farmàcia, estanc, papereries, forns...); comerços que han sabut adaptar-se al pas del temps i als nous canvis socials.
Un cop finalitza la seva feina, em recomana que em miri al mirall i al veure’m penso que la meva ciutat amb tots els nous projectes urbanístics està canviant la seva imatge: Badalona es posa maca!

DISSABTE SOCIALISTA

DISSABTE SOCIALISTA,

Encara no són les vuit del mati quan surto en direcció cap a l’Agrupació del PSC de Badalona. A la ràdio sonen cançons del programa Clímax Chill Out, i un suau sol es cola per la finestra com acompanyant d’aquest dissabte socialista i roig. La ciutat encara dorm; alguna botiga del carrer Guifré comença a obrir portes: el forn, la fruiteria... He de fer les fotocòpies dels permisos per a la utilització de la Via pública, el lloc on estaran ubicades les carpes blanques, no sigui el cas que els puguin demanar la guàrdia urbana.
Just quan arribo a la porta de l’Agrupació arriba també el company Joan Carles, que em diu que va un moment a prendre’s un tallat. Obro la porta de l’agrupació i em sembla que sento un murmuri de veus, però a l’interior de local només estan les plantes silencioses i callades; tota una varietat de plantes que esperen ser repartides. Les plantes d’alfàbrega embolcallen l’agrupació d’un agradable olor fresc i refrescant. Poso en funcionament la fotocopiadora, és antiga però fa anys que ens acompanya. Un cop finalitzades les tres còpies corresponents, per a cadascun dels responsables de les taules, omplo el cotxe amb el material de la taula que estarà situada a prop de la benzinera BP dels encants del barri de La Salut, un dels nostres llocs habituals de lliurament de propaganda. Mentre fico els fulletons informatius del finançament, bolígrafs, tisores, la carpa, els fulls que hauran d’omplir les persones que vulguin ser simpatitzants, dues cadires blaves... arriben puntuals la resta de company, el secretari d’organització en Justo i en Quimet, tots dos i en Joan Carles, són els encarregats de lliurar amb una furgoneta el material a cadascuna de les taules: les carpes, les taules, els fulletons, les plantes... A Badalona s’han organitzat tres taules:
1.- Carrer Passeig de La Salut cantonada carrer Echegaray
2.- Passatge dels Encants cantonada amb l’Avinguda Caritg (benzinera BP - Encants La Salut)
3.- carrer Salvador Espriu cantonada Pere Martell.
A dos quart de nou arribo a casa de l’Hermínia; hem quedat totes dues per anar juntes al punt de la benzinera BP. Em convida a unes torrades amb melmelada i un cafè amb llet. Manquen deu minuts per les nou, i sortim en direcció cap el punt on lliurarem la propaganda. No hi ha gaire trànsit, arribem aviat. Aparco el cotxe i trèiem tot el material. Totes dues ens decidim a muntar la carpa; col·loquem els pals de ferro per ordre de numeració però no ens sortim, sort que al cap d’un moment comencen a arribar més company i entre tots, i algú que porta el plànol format IKEA, aconseguim muntar ràpidament la carpa. Em dono compte que som objecte de curiositat per part d’alguns veïns que comencen a apropar-se als encants de La Salut.
Si mencionés tots els companys i companyes que col·laboren potser m‘oblidaria d’algun i no ho vull; la veritat és que l’Agrupació de Badalona està deixant constància de tot el seu potencial humà i de la seva força mobilitzadora. Som molts els companys i companyes que hem vingut a participar en aquesta campanya que el Partit ha organitzat aquest dissabte 18 de juliol a nivell de tota Catalunya sota el títol “ Implica’t, participa i guanya”. A Badalona, aquest dissabte roig s’ha convertit en un dissabte de participació, de col·laboració i d’unió, i tot això ha quedat reflectit en la gran quantitat de fulls omplerts de simpatitzants que hem comptabilitzat un cop ha finalitzat la jornada. A més a Badalona hem comptat amb l’assistència del Secretari d’Organització en Josep Zaragoza; ell que alguna vegada ha dit que el vermell és passió, crec que ha pogut percebre la passió que els company i les companyes socialistes de Badalona hem posat en aquesta iniciativa del Partit.
No puc acabar aquesta breu descripció sense fer menció d’allò més important amb el que compta el nostre Partit: els militants, els simpatitzants i tots el ciutadans i ciutadanes que creuen en el nostre projecte perquè ells i elles són la nostra força: la senyora Maria que no sap llegir ni escriure però que ens explica que al seu avi el van ficar a la presó per les seves idees esquerranes i que mai més el van tornar a veure, i que la seva família sempre ha estat socialista; la senyora Anna que ens diu que s’ha de millorar la neteja d’alguns carrers però que està molt contenta de viure a Badalona; el Sr. Agustí que ens comenta que haurien d’haver més parcs per portar als néts, que se sent satisfet perquè Montilla i Zapatero han arribar a un bon finançament, i que en general està molt content amb tota la gestió que està fent l’alcalde Jordi Serra. Moltes serien les històries i imatges que podria comptar d’aquesta iniciativa socialista però per no allargar-me més, només felicitar als impulsors d’aquesta iniciativa motivadora i il·lusionadora de tots els socialistes catalans.

RECORDS DE JUNY

Records de juny

A nit, Àngel
va aflorar el record de la primera trobada.
L’aroma del cafè
una tarda de juny,
plena d’intriga i misteri.

Com series tu? Com seria jo?

I vas aparèixer tu
segur i decidit.
I allà estava jo
insegura i temorosa.

Llavors les nostres veus
es van convertir en cos,
i les paraules en imatges vives,
de dos desconeguts.
Estaves tan a prop de mi
que vaig sentir por.
Por de por, por de mi mateixa,
de les meves impressions,
de les meves sensacions.
I vaig fer-te gran, molt gran.

Com eres tu. Com era jo.

Sorgeixen records com aquest o d’altres,
benintencionats,
que cohabiten amb dubtes i incerteses.
Tot això ho saps, Àngel,
creador del meu record etern,
viu i en moviment.

Només jo miro i repasso
cadascun dels breus instants
que em vas regalar.

Més d’una vegada,
a qualsevol hora,
es presenta un d’aquests records enyorats,
i em desvetllo en l’obscuritat de la nit
pensant en cafès i en tardes caloroses de juny.

LAVANGUARDIA.ES: TENGO UN BLOG

'Paraules amb aroma'
Mari Carmen Lozano Badalona 13/07/2009 Actualizada a las 11:56 Participación

Hola em dic Mari Carmen Lozano Pareja, vaig estudiar Filosofia i Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona. Actualment treballo com administrativa a l'Ajuntament de Badalona. Si llanço la meva mirada enrere, el primer record que tinc relacionat amb el món de l'escriptura, se'l dec al meu pare, ell va ser l'incitador del meu gust per la lectura ja que quan venia del treball sempre em portava algun conte, després quan havia d'anar a dormir, ell o la meva mare em llegien alguna historieta. Des de petita crec que el meu món imaginatiu a formar part de la meva manera de ser i al llarg dels anys s'ha anat desenvolupant. Com sé que soc una aprenenta del món de l'escriptura, em preocupo per intentar anar aprenent cada dia una mica més, i aquest coneixement em va portar a fer algun curs de narrativa a l'Ateneu de Barcelona.

Vaig començar a escriure el bloc 'Paraules amb aroma' l'any 2005, per una casualitat de la vida, varem arribar a les meves mans uns documents que parlaven sobre els blocs, la seva futura incidència a nivell de les noves tecnologies, i com es podia crear un bloc, això va cridar la meva inquieta curiositat i vaig ficar-me a la pàgina on s'explicava com fer un bloc, i vaig anar seguint tots els passos que s'indicaven, fins que va néixer "Paraules amb aroma".Quan vaig crear el bloc el vaig veure com un gran calaix on poder ficar tots els meus escrits, les meves narracions, les meves poesies i les meves fantasies, una part amagada del meu món interior; sempre he estat conscient que el que escric podia ser vist per altres persones, però mai això m'ha impedit abandonar aquest món sensorial que no pas racional que em caracteritza; estones de temps on em despullo de racionalitats ordenades per vestir-me d'emoció i sensibilitat, algunes persones que em coneixen diuen que crec en un món de papallones, que li farem!

Al meu bloc es poden trobar poemes, música, petites narracions sobre la meva ciutat, sobre algun tema d'interès general o particular, escrits filosòfics i algun que altre relat, en definitiva, paraules amigues, tendres i sensibles que volen ajudar a dulcificar una mica el nostre món i la nostra complexa societat.Com administradora del meu bloc he de dir que des de què el vaig crear he intentat mantenir-lo viu al llargs de tots aquests anys. El bloc també m'ha permès entrar en contacte amb gent que han deixat algun que altre comentari sobre el bloc i conèixer d"altres com per exemple: 'Corazón de diamante'.

Un cop vaig llegir que les paraules podien ser com un ganivet i que amb un ganivet es podia ferir algú o ungir mantega damunt el pa; untar paraules belles damunt el bloc per a què qualsevol persona que pugui llegir-les senti l'aroma de l'amistat. Moltes gràcies.

ET BUSCO I NO ET TROBO

Et busco i no et trobo.

Et busco pel carrer
a través d’una mirada;

et busco en les xarxes d’Internet
des del facebook al tuenti;

et busco en llocs de passat
que porten el teu record.

Et busco i no et trobo,
només et trobo:
en la paraula,
en el full en blanc,
en el poema inventat,
en l’historia pensada.

La paraula com principal protagonista
dins el saló de la meva imaginació,
on les finestres obertes
evoquen el teu nom i el teu ésser;
el repte d’una intel·ligència creadora
provocadora de perpetues curiositats .

CIÈNCIA A BADALONA

Ciència a Badalona,


Davant el tauló d’anuncis, la mirada neguitosa d’en Marc, no vol aturar-se a la darrera nota final de curs; al cap d’un instant, amb decisió ferma, mira la línia del seu nom i cognoms, veient ressaltada en negreta la paraula ”apte”. L’alegria i l’emoció s’apoderen d’ell: - He aprovat!
L’any vinent en Marc començarà tercer de medicina a l’Hospital Trias i Pujol, més conegut com l’hospital de Can Ruti a Badalona; els dos primers anys els va estudiar a la Universitat Autònoma de Bellaterra; d’aquells anys guarda bons records d’amics, professors i alguna que altra aventura. Ara està molt content perquè podrà continuar els estudis universitaris, tant els teòrics com els pràctics, a la seva ciutat.
Encara no té clar quina serà la seva especialitat, però ara que sap que Can Ruti comptarà amb un centre d’investigació biomèdica per a la medicina preventiva i personalitzada amb el que es podrà diagnosticar la predisposició genètica a partit dels tumors, potser valori una altra possibilitat, i es dediqui al camp de la investigació. D ’uns anys ençà Badalona ha fet un recorregut a fons dins de l’àmbit de la medicina: l’Hospital Municipal, el Centre Sociosanitari del Carme, l’Hospital Trias i Pujol, l’Institut Gutzman, la Fundació Carreres...
Somnia despert i pensa en investigadors que han fet descobriments importants per a l’esser humà: Ramon i Cajal, que va revelar els processos connectius de les cèl·lules nervioses; Alexandre Fleming que va trobar l’antibiòtic de la penicil·lina; Charle Townes, el descobridor del raig laser; Severo Ochoa que va treballar en el desxiframent del codi genètic... Quan li agradaria algun dia, encara que fos en una mínima part poder contribuir a algun descobriment que ajudés a disminuir el patiment i el dolor de persones que pateixen greus malalties com el càncer, l’alzheimer, el Parkinson...
Si una vegada, Severo Ochoa va dir que: "L’amor és la fusió de física i química", en Marc creu que l’amor per la medicina, per la ciència és també la unió de coneixements i humanitat.