Headline and picture of the week

Here are my contenders for headline and picture of the week from the regional papers. It's not every day that you can get bouncy castle into a sans caps front page headline ... but the Daily Post in North Wales managed it. It certainly builds a vivid picture. I love the subhead too - don't you just want to know what is so serious about an breaking an 'inflatables ban' that forces someone to flee to South Africa? Thanks to the Daily Mail's Peter Campbell for sending me a copy.
Meanwhile the Hull Daily Mail made the most of a huge firing squad shot by using it as a very powerful wraparound. It shows 700 workers threatened with redundancy at BAE’s factory in Brough.  Deputy editor Paul Hartley says: "It brings into focus the human face of these job cuts.  It’s also a brilliant example of how a good photo can be worth a thousand words."
"The idea for the photo came from Sports Editor Paul Baxter and Assistant News editor Natalie Murphy. We then enlisted the help of the shop stewards to rally the workers by email, text and word of mouth for the photo call. Picture Editor Jim Mitchell took the pic from the  top of a ladder leaning against a lamppost.  It was our exclusive."
Good headline too. Excellent execution - and a further example of how creative and effective regional papers can be.


Please send me your contenders for best headline/picture/intro and I will post the best here.

Mail trainee Larisa gets splash in second week

Congratulations to trainee Larisa Brown on her first national newspaper splash today. Larisa, a graduate of the Press Association foundation course, spent the summer working as a journalist in Kenya before joining the Daily Mail training scheme earlier this month. It's only her second week on the Mail. Impressive stuff.

Ready for take-off

I was at the beachfront the other day keeping an eye on this kelp gull.  He was watching something in the water next to the wall and every time the wave hit the wall he flapped away like he didn't want to get wet.

Pere Fuset al Senat



- Sempre havia pensat que si algun dia un grup de Facebook portava el teu nom seria de l'estil 'Jo també he follat amb Pere Fuset' i no per recolzar la teua candidatura al Senat.

De vegades, com diu la iaia, hauria d'aprendre a pegar-me un puntet a la boca, però resulta que en este cas jugava amb la seguretat de saber que Pere no s'ho podia prendre malament.

- No et penses que no havia considerat eixa possibilitat...
- La qüestió és saber quin dels dos grups comptaria amb més seguidors...

Vaig conéixer Fuset fa un grapat d'anys, quan encara era secretari del Bloc Jove, i des d'aleshores fins a hui ha estat difícil topar amb algú que no el coneguera, donada una hiperactivitat cibernètica que el fa gairebé omnipresent: podríem dir que aquella teoria dels sis graus de separació que existeixen entre dues persones arreu queda limitada a un únic grau si parlem de Fuset i de qualsevol gai de València.

Ara, però, després d'anys d'haver treballat de valent per al partit i per a la coalició (i d'haver estat millor o pitjor compensat en funció dels amics i dels enemics que existeixen a qualsevol organització) Peret ha estat proclamat candidat de Compromís al Senat per la circumscripció de València i tot i que és complicat fer-se amb l'escó, val la pena intentar-ho.

- Que sàpies que l'altre dia vaig pegar un polvo després de dir que coneixia l'autor de Busca qui t'ha pegat.
- Mira que bé. I no li vas dir que protagonitzes uns quants episodis del llibre amagat darrere d'un pseudònim?
- Home, no calia donar-li tota la informació...

Quan Pere siga senador la venda d'exemplars de Busca qui t'ha pegat se dispararà, si és que no acaba primer amb el Senat.

Sunset from the sky

Flying home from Johannesburg a couple of weeks ago the sun set about 10 minutes before we landed as we were approaching Port Elizabeth over the Addo area.  This pic was taken on the same flight I took the pics of Coega Harbour and PE Harbour from.

Feina pendent


Abans de dilluns, és a dir entre hui i demà si no vull llançar a perdre el cap de setmana, he de redactar i presentar un escrit d'apel·lació contra una sentència de desnonament, resoldre un expedient sobre les ajudes que determina la Llei de Depèndencia d'un client que ja ha mort mentre les esperava, apropar-me a la notaria a signar un testament, esbrinar què he de fer si vull traslladar un cadàver d'una tomba a una altra, presentar una demanda per liquidar la societat de guanys d'un matrimoni que porta 14 anys esperant per posar-se d'acord, demanar a un jutjat que publique edictes per buscar el germà d'una clienta que porta 20 anys desaparegut, provar a buscar un acord amb Iberdrola perquè a un client li han cobrat 2.000 euros de llum el mes d'agost, ratificar el conveni regulador del primer matrimoni gai que he divorciat, presentar una demanda d'execució contra un pare que no paga els aliments del seu fill i provar a evitar que a un altre pare que tampoc paga li embarguen el sou (els advocats podem defensar una causa i la contrària), preparar una jura de comptes contra uns clients que no m'han pagat i personar-me al jutjat en un cas de receptació per la compra de mòbils robats del qual acusen un client algerià i habitual del despatx.

I a banda de tot això hauré de buscar una estona per fotre un clau, perquè ara mateix arrape les parets.

Settlers Park flowers

Last Friday I posted a pic of a field of lilies taken at Settlers Park.  Next to the lilies were some yellow flowers and today's post shows them up close.

Kicks with Style: Adidas Samoa

First introduced as an '80s training shoe, the adidas Samoa is back in a street-ready version. A retro suede overlay on the toe box, reinforced rubber toe, and full-grain leather build give this reissue an authentic look and feel.  The updated look also makes it a fall must have (about $55 US).

L'ENTREVISTADOR BIÒNIC


L’Anna s’aixeca abans d’escoltar el to del despertador, són dos quart de vuit del matí. Se sent neguitosa perquè a les nou té concertada una entrevista de treball. Assisteix a l’entrevista vestida amb jaqueta gris a ratlles i camisa blanca; vol donar una bona imatge. L’entrevistador un home d’uns cinquanta anys aproximadament i amb els cabells canosos la mira dissimuladament allà on Anna creu que no l’hauria de mirar. La situació la incomoda de tal manera que el to de sa veu es torna sec i tallant. L'Anna vol que la entrevista acabi ràpid, i les freses es tornen monosil•làbiques. Abans de tancar la porta del despatx l’entrevistador se li apropa per estranyar-li la mà amb força, i comunicar-li amb un cert regust als llavis que aviat la tornaran a cridar per a la següent prova. L’Anna surt de les oficines cabrejada: està segura que a aquest home no li interessa gens el seu currículum professional. Des de l’interior de la bossa negra de xarol sona l’iphone4 i, l’Anna rumia que potser dins d’uns anys l’entrevistador serà un home biònic que tindrà instal•lada una micro cambra al cap, i les seves pupil•les tindran la capacitat d’arribar als llocs més amagats només mirant-la directament a la cara, detectant a cop d’ull, els coneixements intel•lectuals i professionals de l’ànima humana.

La mort és hereditària (II): la caseta



- Fill, tu saps on està soterrat el meu home? -em pregunta una veïna al despatx.
- La veritat és que no.
- Voràs, només entres al cementeri, el tercer carrer a mà esquerra i a la meitat del camí, més o menys, hi ha una caseta on està el meu home.
- Molt ben situat, veritat?
- Un puesto preciós, però eixe no és el cas.
- I quin és...
- El cas és que, voràs, la tia està major i encara que no sabem quan el Nostre Senyor em portarà, perquè això és cosa d'Ell, la veritat és que no faltarà molt.
- Ai, tia, no diga això.
- Sí, fill, que la tia ja té vora noranta anys.
- Bé, en eixe cas potser és cert...
- A lo que anàvem: la cosa és que ara la tia ha comprat una altra caseta per estrenar en un carrer molt millor situat.
- Ah, doncs molt bona inversió, però per què em conta tot açò?
- Perquè vull que veges a vore com puc portar el meu home a la nova caseta, que és de matrimoni, i així quan jo falte ell ja estarà esperant-me.

Vaig intentar imaginar com és una caseta de matrimoni.

- Com diu?
- Home, que la tia et pagarà la teua faena
- No, si això no em preocupa...
- Això sí, has d'anar tu al cementeri a comprovar que trauen el meu home de l'antiga caseta i el posen a la nova, que ja has vist que jo estic coixa i no puc anar tan lluny.

Tinc per davant un nou repte professional. 
 

The best part of flying has to be ...

       ... the 4 stripes on the shoulders, the way they call you Commander in Franco-phone countries, definitely the difference you can make to a  lot of people using a large piece of noisy aluminum, being part of a team that extends from supporters in Guernsey, Jersey, Sark, Alderney, UK, New Zealand, Australia and a few other places to the front left seat and everyone in between, possibly the fact that every one looks up at you (pun intended), fulfilling a boy hood dream or answering a call to fulfil your dream from the King of Kings - actually I'll go for all 7!

What is the best the best part of flying def...has to be the landing .... Here are a few African ones that I have filmed over the last few years, which you may find of interest? 
You can also find more on bigglesgsy on youtube.

Summer is knocking

Spring may still be wet behind the ears, but the days are getting longer and warmer and summer is a knocking on the door.  This was very clear on Sunday when the temperature sored and the beachfront was packed.  People seemed to have dusted off their bathing suites already and, even though the water was still a bit on the chilly side, headed to the beach.  

El futur de ZP



La publicació del decret de dissolució de les Corts espanyoles i de la convocatòria de les eleccions generalíssimes del 20N posa el punt final a esta segona legislatura de Zapatero i enceta la cursa per vore qui fa la millor crònica del que ha suposat l'era ZP en la democràcia espanyola.

Qualsevol analista amb dos dits de front diferenciarà clarament entre la primera i la segona legislatura socialista: del període 2004-2008 es recordarà l'aprovació del matrimoni gai, les iniciatives relatives a la igualtat de gènere i a la lluita contra la violència domèstica, la retirada de les tropes d'Iraq, la Llei de la Dependència, certa concepció més federalista de l'Estat o un intent per recuperar la Memòria Històrica i com tot això encabronà la dreta més reaccionària i l'Església catòlica i serví, de retruc, per mantindre la militància socialista i l'esquerra en general més mobilitzada.

En contraposició a aquells quatre anys, quan s'analitze el període 2008-2011 només es parlarà d'una paraula: crisi. Crisi econòmica, financera, immobiliària i social i de com ZP es negà a reconéixer-la fins que li esclatà entre les cames i de com les mesures que aprovà per fer-li front passaren per abaixar el sou dels funcionaris, congelar les pensions, retallar l'estat de benestar i abaratir el comiat.

I d'atur, per descomptat: qualsevol crònica que faça referència a l'última legislatura de ZP haurà de fer una menció especial a la xifra d'atur que heretarà, amb tota probabilitat, Mariano Rajoy el pròxim 20 de novembre.

Si jo fóra ZP, però, no estaria molt preocupat per res d'això, ja que serà el temps el que edulcorarà convenientment la seua herència i el ressuscitarà per a la política espanyola de la mateixa forma que ha passat amb altres ecs!presidents: en 1996 era difícil imaginar que cap multinacional voldria comptar amb l'assessorament de Felipe González o que cap diari mitjanament seriós voldria publicar les seues columnes i, en canvi, així és i ja ningú recorda la situació econòmica, la corrupció, els escàndols polítics o el terrorisme d'estat que es practicà sota els seus governs.

De la mateixa forma, qui pensava que José María Aznar, que es retirà convertit en una caricatura grotesca i abandonà el poder entre acusacions d'haver aprofitat electoralment l'atemptat més greu de la història espanyola, seria ara reivindicat per algú o que haguera estat fitxat per alguna organització multinacional [que almenys vol semblar] seriosa? Qui es pensava que, encara que siguen només els de La Razón, huit anys després d'abandonar el poder alguns voldrien fer-nos creure que Aznar ha esdevingut un estadista mundial?

El temps serà, per tant, el millor aliat de la memòria de ZP i l'encarregat de fer-nos creure que no ha estat tan lamentable com ara mateix sembla. O millor dit: el temps i, també, Mariano Rajoy.

Street Style!


What do you miss?


Am Sitting at Joe’s Kitchen in Manchester Airport large hot coffee steaming before me being kept company by an omelette that could only be described as a sausage and mushroom Frisbee.  Not quite what I expected when I put my order in but I’m sure it will hit the spot. Catching these red eye flights is hard work you know - In Guernsey these are the 0700 ETD’s, just glad I am not one of the crew!  There is something about airports that always make me day dream about journeys past, adventures lived and opportunities taken. Thoughts turn to the question, what am I missing most .... umm memories drift lazily by as I tune into my own personal imaginary TV station, Ahhh images of my Instrument proficiency check and MAF Base Check start to appear and my logbook all signed off but actually they are memories of stress and relief, time to change channel :-

On my way into the office from the MAF Guest House zig zag around numerous pot holes - today’s selection tend to be either large and shallow or deep and crunchingly short - do you hit them fast or slow, head on or at an angle - you only really know after the event? Pedestrians, goats and a herd of rather impressively horned Acholi cattle flash by my windows in the early morning gloom, seems somewhat windy with some dark & damp clouds overhead. 
Have my usual fight with the office door, are keys designed to keep you out or let you in ummm, after a brief struggle I guess the latter, pick up some freight from the office, along with the paper work and head out to Kajjansi just over 20 mins drive on a good day, wx already seems somewhat calmer now  and it will not be long before the day starts to warm up nicely.  African mornings are delicious, can almost smell the freshness of the dawning Ugandan day. A whiff of my Cappuchino adds a certain reality to my ponderings. 

Heading up to South Sudan and picking up passengers at kajjansi and Entebbe today. Have a brief chat with a couple of the passengers before finishing my walk round to see if the aircraft is correctly glued together.  But before I start up for the brief hop 12nm hop to Entebbe to clear customs and immigration, I pray (love this bit), blessing the passengers ministry, work and onward travel, inevitably all laugh when I give the briefing and remind them that “should you decide they did not enjoy their early morning breakfast of smoked salmon and scrambled eggs, then feel free to use the white bag inside the blue envelope inside the clear wallet …but plan ahead as it takes ages to get it out!” At Entebbe have 7 pax, as well as some freight, combined with fuel, I am as full as full can be. All passports checked and I get a copy of a stamped manifest and we are free to go. Tower give start up and taxi clearance very promptly “Taxi and hold at 17 and clear to cross 12”.  Engine checks complete and tower give me my departure clearance, “MAF Charlie Oscar cleared take-off 17 right turn, initially not above 5500 (ft) on a 320 heading”. I read back the clearance, release brakes, apply full power, hold the centre line and we are off into the wild blue yonder, bank over an array of ariels and assorted aggressive military equipment and head northish for the next 200+miles...

Better tuck in, as the omlette will soon grow cold...  Yei (just west of Juba) flew almost 3/4 of tonne of medical supplies to the Anglican church clinic, these supplies will make a great difference to a lot of people. They had had heavy rain in the morning so the strip was really soft in parts, the grass is growing fast on both sides 



making the strip appear somewhat narrower than it really is. Watch a twin engined aircraft come in and its full reverse thrust give their aircraft a remarkably efficient coating of red mud and soil, having said that mine has a nice smattering across the paintwork! Some engineers where mending a Ugandan twin that had aborted a take-off a few days ago and had a rather heavy conversation with a tree! Two German volunteer students, Joseph and Simon help me unload; they manage to fit everything with the aid of a shoe horn into both of the trucks they had brought up.

Golly it is only about 6 weeks since I last flew and I’m already day dreaming about it, the smell of the Kerosene, fresh rain, dust in the noon day air but actually they are just memories what I really miss is a warm embrace, an outstretched hand of trust, arms raised in praise - those moments when you feel the Kingdom of God is touching down on earth.
PS I appreciate some of you will notice the photo is of 'RM in picture 1 & 'IL in picture 2- well done! I am sure you spotted they were taken in Ikotos S Sudan and Kotido Uganda.

It might look like peanut butter but if your hungry it's a banquet


From my July Blogg. I was asked to tell a little more about Plumpey nuts, so thought a spot of video would tell it all...
Gave a chap from Save the Children a lift 1hr 20 flight back to Juba and asked him how long would it have been by road? 'Oh 2-3 days assuming you can get through!'

Parts of South Sudan's small network of roads are quite difficult to travel by road at the best of times but there are seasons in the year when they become downright almost impossible to navigate and that is when MAF really does come into it's own .... 
Flying over a thin brown pencil line in the green sward below me, the road as if  drawn with ruler disappeared into the distance, yet closer examination showed it as a mass of puddles, ponds and small lakes,  that must easily turn to a quagmire once any weight is applied to the surface, especially where there is black cotton soil - should think that was the end of  that, till things dry out a bit!  

Even with the long arm of MAF getting around here is not easy. Have just had 4 days flying up in the north of South Sudan, loved it I have to say, a demanding environment. Amazingly green, I had jotted down on my knee board when the muse was upon me, ‘The verdant grasslands stretch before me, a luxurious green carpet as far as the eyes can see, to my right  the Nile winks in the morning sun.but the rains have been light this year ...well the media have let us know that, so the disaster ‘sown’ years before, unfolds in northern Kenya, Eastern Sudan and Somalia. 


This trip much of my freight was plumpey nuts and I add below a spot of film that perhaps fills in a few gaps on these strange squidgy aluminium foil packets ...


Plumpey nuts fill many an eager stomach and provides for physical needs & hope for another day, alongside this runs the Jesus Church, purveyors of spiritual hope.  Only a fool says in his heart that you only need one of these.



Penguin Plod at Cape Recife

There were so much on in Port Elizabeth this past weekend that it would have been humanly impossible for one person to go to everything.  On Saturday there were three fun runs, the official opening of Route 67 (I will still go and photograph all of it to post on here), the re-opening of the restored Pearson Conservatory in St George's Park (will pop by there with the camera soon as well), the city's first Gay Pride Parade (oh how I wish I had time to go and take photos there), the New Brighton Wine Festival and the Northern Arts Festival, while on Sunday it was the first Nelson Mandela Bay Urban Run (an urban obstacle coarse over 12km which I want to do myself next year).  Anyway, my event of choice was the third annual Penguin Plod at Cape Recife.  It was a 5 km fun walk, half of which was on the beach, hosted by SAMREC and done in aid of the fantastic work they do in the rescue and rehabilitation of the African Penguins in and around Algoa Bay.

Viva el mal, viva el capital


Tot i que divendres l'IBEX-35 tancà en verd, el selectiu espanyol s'ha deixat esta setmana vora un 5%, ha perdut els 8.000 punts i dijous la jornada financera al continent fou tan catastròfica que s'esgotaren les existències de nitroglicerina sublingual als centres financers de mitja Europa. 

Està clar que els mercats de valors no representen l'economia real sinó una mena de presagi del que està per vindre i que les xifres dels indicadors no equivalen al valor real d'una empresa (de vegades ni tan sols aproximat) perquè les borses de tot el món no responen a estímuls raonables i racionals, sinó exclusivament a rumors i impressions subjectives, que són els que fan que, per exemple, una lleugera insinuació de recessió porte a l'abisme tots els stock market del món: des del Nikkei japonés al Merval argentí.

This week's news quiz - let's hear it for the girls

Howden has been buzzing this week with three separate courses running at the Manor. Press Association Training is entertaining a group of international journalists for the next 13 weeks. At the same time the Daily Mail subbing diploma began, with eight wannabe sub-editors spending five weeks learning how to sub, write headlines and draw pages to national newspaper standards. The Daily Telegraph also has seven trainees on a seven-week course. It means that there are 27 students in the Manor as well as a steady stream of trainers and speakers, including Linda Christmas, David Banks, Paul Jones, Mike Watson, Tony Johnston and the Telegraph's Richard Preston. Over the next few weeks there will be sessions my many other big-hitters including guest speakers from the Mail and Telegraph.
As usual we finished with the newsquiz to ensure all are reading the papers properly. This week's joint winners are the Mail's Lottie Young and the Telegraph's Jennifer O'Mahony with 11.5pts out of 21. They narrowly beat the Mail's Kirsty McEwen and the Telegraph's Jess Winch who both got 11. No men in the top four! See how you do - although I will be astonished if you can answer question 20. 





1. Why is it the end of the world as they know it for Michael Stipe and Pete Buck?
2. The Liberal Democrat party conference was held in Birmingham this week. Next week it's the turn of the Labour Party - but in which city will its conference be held?
3. Nick Clegg sported a sombre grey suit for his speech but his wife wore a bright yellow Topshop dress. What is his wife's full name? (three names needed for 1pt, 2 names gain half a point)
4. Why were Lesley Norris and Bruce Scott in the headlines?
5. Kate Winslett gave a gushing speech at the Emmys after she won the leading actress award. But who won best supporting actress?
6. Where was a cage fight between two boys held? For a bonus point, the Culture Secretary described it as very barbaric. Who is the Culture Secretary? (1pt for each answer)
7.  Troy Davies was executed in which US state?
8.  Why was Vincent Cooke in the headlines?
9. Former newspaper tycoon Eddy Shah was arrested over under-age sex allegations.  Which national newspaper did he launch?
10.  Johnny Vegas has recreated a famous Demi Moore pose - in which magazine did the original photograph appear?
11.  Which football club closed its doors to men and had women and children only in attendance?
12.  Geri Helliwell graced the pages wearing what looked like a wedding dress. She was attending a gala event for which charitable foundation?
13. Conjoined twins Rital and Ritag Gaboura were successfully separated by surgeons at which hospital?
14. The unfinished portrait, called Portrait of the Hound 2011, is to go on public display next spring? Who is the artist?
15. The FTSE 100 plunged by 4.7pc on Thursday, the biggest drop in 30 months. What does FTSE stand for?
16. Diplomats walked out of the UN General Assembly during a speech by Mahmoud Ahmadinejad. He is president of which country?
17. Which newspaper carries the slogan The World's Greatest Newspaper on its front page?
18. Simon Day died of a heroin overdose an inquest heard. Who was his grandfather?
19. The mayor of which city has rejected an electric car in favour of a Jaguar?
20. What is the name of the hairdresser's salon on the corner in Howden, the last shop before the entrance to the Manor?

How did you do? Check the answers here.



La mort és hereditària (I): el testament



Ahir vaig anar al notari a preparar el testament d'una clienta que té dos fills de dos pares diferents i està preocupada per si, arribat el cas, els seus dos ecs! es veuen obligats a compartir la propietat d'algun bé i allò acabe com el ball de Torrent.

Òbric parèntesi. Estos desordres familiars són la conseqüència de huit anys de govern de ZP. Tanque parèntesi.

És prou comú, en realitat, que al despatx de qualsevol advocat arriben consultes i encàrrecs sobre herències, testaments, llegats o legítimes. És la part del Dret privat que es coneix com Dret de successions i la possibilitat de determinar que passarà amb els teus béns una vegada hages mort és un exemple de civilització extrema: cap espècie animal pot transmetre les seues propietats als descendents, entre altres coses perquè els animals no saben escriure testaments ni regles de successió i perquè no han desenvolupat ni el sentit de la propietat ni la necessitat de transcendència futura que els fa preocupar-se per allò que passarà al món quan ells hagen deixat d'existir.

Una figura que sol aparéixer als testaments quan la situació és més o menys complicada, com la del cas que ens ocupa, és la del comptador partidor, que és la persona que, sense tindre la condició d'hereu, s'encarregarà de partir l'herència si els hereus no acaben de posar-se d'acord. Esta figura sol encomanar-se a una persona aliena a la família, normalment a l'advocat que ha assessorat el testador.

- No et poses tu només de comptador -em recomanà l'oficial de la notaria.
- I això per què? -vaig preguntar
- Home mai se sap (!). Has de tindre en compte que ací estem tots de prestat (!!) i que si passa alguna cosa (!!!) és millor que el comptador tinga un substitut (!!!!) per evitar que, arribat el moment (!!!!!), els hereus hagen de buscar-ne un altre.

Vaig guardar un segon de silenci mentre acumulava ràbia i odi contra l'oficial de la notaria.

- Disculpa, però no m'importa tant la meua feina com per a preocupar-me per allò que passarà si la palme abans que els clients.

I, realment, no tinc eixa necessitat de transcendència.

m'estimaria més no fer-ho

Bartleby + Barnabooth = Bartlebooth, que diuen i que respondria a l'equació Melville + Larbaud = Perec però a un nivell menys íntim i més ficcional. Efectivament, els bartles del món (exceptuant el de Larbaud: no sé qui és, potser és molt dolent) són éssers tendres i entranyables. Serà pel prefix? En tot cas, el pessimista de Bartleby és un home que ha marcat escola: tot i ser un dels éssers menys donats a la generositat de la capa de la Terra, Bartleby, escrivent de poques paraules, ha colpit a lectors sentimentaloides, escriptors erudits i gent del tot diversa. 


El Bartleby particular de Perec, Bartlebooth, tira per una altra banda: es tracta d'un multimilionari que viu a la rue Simon-Crubellier (cada cop que penso en La vida instruccions d'ús em ve la imatge de la rue del percebe, molt poc elegant) i, bàsicament, decideix buscar un objectiu vital la finalitat del qual sigui l'acció del mateix. Buscar un sentit a la vida i després borrar-lo, vaja. Deixar constància i oblidar. Bartlebooth decideix aprendre a pintar aquarel·les i pintar cinc-cents (eren cinc-cents?) ports del món, enviar-los a la rue Simon-Crubellier perquè el veí Gaspard Winckler en faci un puzzle semi-impossible, al tornar reconstruir tots els puzzles en un termini de quinze dies per puzzle i reenviar-los al seu port d'origen perquè siguin destruits. Una obra d'art. Perec ho explica així:

Imaginemos un hombre cuya riqueza sólo se pueda comparar con su indiferencia por todo lo que la riqueza suele permitir de ordinario y cuyo deseo, mucho más orgulloso, estriba en querer abarcar, describir, agotar, no la totalidad del mundo -proyecto que se destruye con sólo enunciarse-, sino un fragmento constituido del mismo: frente a la inextricable incoherencia del mudno, se tratará entonces de llevar a cabo un programa en su totalidad, sin duda limitado, pero entero, intacto, irreductible.

Bartleby i Bartlebooth, de fet, no deixen de ser dues maneres extremes d'enfocar el sentit de la vida i la sensació d'absurd que de tant en tant, inoportunament, saluda els habitants d'aquest món desorganitzat on vivim. Però hi ha més bartles: no em puc creure que el Bartleboom de Baricco no sigui un altre fruit d'aquesta munió de somiadors o malsomiadors de l'univers literari: el símil amb Bartlebooth és exageradament evident. Efectivament, Bartleboom, un dels personatges d'Oceà Mar de Baricco (si, moderns i gent dura del món, Baricco és un pastel!), s'instal·la a la fonda Almayer amb un objectiu: localitzar el final del mar per descriure'l a la seva Enciclopèdia dels límits, aturar la corva de l'aigua que s'atura sobre la platja per fixar el límit del mar, la seva fi. Ho explica així:

Són estudis fatigosos, i difícils, no es pot negar, però és important comprendre. Descriure. L'última entrada que he escrit ha estat Postes de sol. Sabeu, és genial això que els dis s'acabin. És un sistema genial. Els dies i després les nits. I un altre cop els dies. Sembla que s'hagi de donar per descomptat, però és ple de geni.

Bartleboom busca el límit del mar i coneix Plasson, pintor que busca els ulls del mar. Bartlebooth destrueix tots els seus quadres-vida i coneix Valène, pintor que crea una gran tela amb tots els habitants de Simon-Crubellier. Bartleby s'estima més no tenir ningú. Això sí: Barcelona està ple d'adolescents que porten samarretes on posa I would prefer not to

Bell & Ross Vintage Redefined


Bell & Ross has created an elegant yet rugged vintage looking, but  style, but more refined timepiece for its latest collection.  The watch takes inspiration from those worn by WWI pilots, who needed a precision instrument without all the bulk required by those on the ground. You can see all the pieces at Bell & Ross Online.

Fílies i fòbies

 
- ¿A qué te dedicas?
- Soy asistente de vuelo en una compañía aérea.
- Eso es lo que toda la vida se ha llamado azafato, ¿verdad?
- Sí, aunque preferimos que se refieran a nosotros como tripulación.
- ¿Tripulación? Pero si básicamente sois camareros que sirven bebidas a diez mil pies de altura.

Silenci.

- Sí, lo que tú digas. Se me hace tarde. Ha sido un placer.

He d'aprendre a dissimular les meues fòbies.

* * *

- I a què et dediques, si es pot saber?
- Treballe en el sector immobiliari.
- Vaja... imagine que estareu passant-les putes.
- No et penses. Jo estic una miqueta especialitzat i em dedique, sobretot, a la compra d'hotels, gasolineres i coses per l'estil. I això sempre va bé.
- Perdona però qui compra un hotel sencer? La màfia russa?
- No, molta gent. Però sí, potser tens raó i el moment no és el millor que hem passat. Per això també tinc una inversió considerable en borsa.
- En borsa? Home, la cosa tampoc està per a tirar coets.
- Sí, la volatilitat dels mercats i la qüestió grega ens porten de cul, però hui per hui és la meua principal font d'ingressos, perquè amb uns criteris clars d'inversió encara es poden fer molts diners.
- Criteris d'inversió? Jo és que sóc de l'opinió que invertir en borsa és talment com jugar al bingo o a les maquinetes de premi.
- No et penses: la setmana passada vaig fer tres operacions i vaig guanyar vint mil euros. No sé si les maquinetes o el bingo donen eixos premis.
- Vint mil euros? Perdona, vols que demane una altra cervesa?

He d'aprendre a dissimular les meues fílies.

Mariano candidat


Hi hagué una època en la qual ser Mariano Rajoy era una autèntica tortura, perquè no hi havia dia en el qual no se qüestionara, entre altres coses, la seua capacitat de lideratge per part, justament, de qui havia de sentir-se liderat pel de Pontevedra.

Mariano, que no serà un bon líder però té més paciència que un sant, ha suportat els atacs que els mitjans més conservadors i la dreta més cavernícola del seu partit han llançat contra la seua pobra figura i al llarg de huit anys ha perdut dues eleccions generalíssimes, ha estat traït per la vella guàrdia aznariana, ha patit la fuga de personatges tan sinistres com María San Gil o Álvarez Cascos, ha viscut mesos amb les podrides aigües de Gürtel al coll... ha passat, en definitiva, per una existència ben penosa com a conseqüència d'haver estat arrossegat per les diferents faccions dels seu partit.

Amb el temps, però, Mariano ha estat conscient que per arribar a guanyar unes eleccions no només ha fet falta que la Confederació Ibèrica de Nacions es trobara sota els efectes de la crisi econòmica, financera i laboral més greu que es recorda des que existeixen els sistemes econòmics, financers i laborals, sinó que si volia arribar a la Moncloa només havia de fer una cosa: res.

I és que no sé com al carrer Gènova no ho havien vist abans: si la 'classe política' està tan mal considera per la ciutadania el secret passava, justament, per no semblar un polític. Així, encara que les eleccions generalíssimes estan convocades des de juliol, Mariano ha passat dos mesos d'estiu de vacances i des que reprengué el curs s'ha dedicat a no fer res que recorde mínimament a un polític de veritat.

Eixa serà la clau de la campanya dels populars espanyols: presentar-nos un Rajoy que fa qualsevol cosa tret de política seriosa, com ara presentar unes memòries o una pàgina web hagiogràfica que evitaran recordar-nos que Mariano vol ser el pròxim president del Govern de la Confederació Ibèrica de Nacions.

Mariano Rajoy ha mort la política.

Resposta a alguns interrogants del 20N



Una nova enquesta, en este cas encarregada i cuinada pel PPCV, torna a pronosticar que els resultats electorals dels socialistes el 20N poden ser molt pitjors del que arribem a imaginar.

Este sondeig, que segons els que l'han pagat s'ha fet amb 1.200 entrevistes durant la primera quinzena de setembre, assegura que el PSOE valencià perdrà tres diputats: un a Alacant a favor del PP, i dos a València: un per a EU i un altre per a Compromís.

Així, esdevé el tercer sondeig que pronostica un bon resultat per a la coalició de Bloc, Iniciativa i Verds sense haver triat encara els candidats i eixe semblava ser, justament, un dels interrogants de la precampanya, però si faig ús del pretèrit és perquè eixa incògnita ja s'ha resolt, tot i que de la forma més insospitada: en primer lloc, el Congrés d'Iniciativa ha rebutjat proposar Isaura Navarro, l'aposta del col·lectiu de València i, també, de Mònica Oltra, com a número dos de la candidatura i ha decidit apostar per Cristina Domingo, una completa desconeguda, per representar els ecosocialistes a la llista de Compromís.

Òbric parèntesi. Sense cap ànim de voler furgar en la ferida, però potser part de la militància no veia amb bon ulls que algú que ha estat desaparegut quatre anys torne a poques setmanes de les eleccions com una gran estrella. Tanque parèntesi.

Una cosa molt pareguda s'aventura al Consell Nacional del Bloc del proper dissabte, ja que sembla que al remat serà Joan Baldoví (ecs!alcalde de Sueca) qui s'imposarà a Diego Gómez (ecs!president d'Escola Valenciana i regidor a Alzira), l'aposta personal de Morena i de gran part de la direcció dels nacionalistes.

Òbric un altre parèntesi. Este pronòstic no és, encara que ho semble, inventat o la conseqüència de l'abús de substàncies estupefaents, sinó la conclusió a la que he arribat després d'haver compartit tapet (de paper, això sí) este cap de setmana amb tots els implicats en esta història i amb la meitat dels afiliats del Bloc que tenen dret a vot el proper dissabte. Tanque parèntesi.

Pel que sembla, i per allò que ningú amaga ni calla, Diego sería millor candidat des d'un punt de vista electoral, però a nivell orgànic i intern la candidatura de Baldoví vindrà millor per al Bloc: ell sí que té carnet del partit i, per dir-ho d'una forma suau, ningú dubta de la lleialtat del suecà i de l'equip que l'envolta.

Així, tant Iniciativa com el Bloc han sacrificat els seus candidats més coneguts (i als quals les direccions donaven el vistiplau) per exigències d'una militància que sembla més recelosa del futur de la coalició que no pas els càrrecs orgànics.

D'Esquerra Unida, en canvi, les notícies són unes altres. La direcció al País Valencià baralla dos noms: Ricardo Sixto, un home tan de l'aparat i amb tanta experiència orgànica que podríem arribar a considerar-lo protocomunista (allò d'històric seria un eufemisme) i Adoración Guamán, a la qual pretenen vendre com una 'independent' vinculada als moviments del 15-M.

El punt més graciós és que qui ací escriu coincidí fa més de deu anys amb Guamán a la facultat en la qual ara dóna classes i aleshores ja tenia carnet d'EU i el sector més ortodox del PC valencià ja la mirava amb recel, perquè hi ha coses que no canvien mai.

Per sort, enmig de tot este desgavell, Toni Cantó ja és candidat oficial d'UPyD per València amb el 93% dels vots de la militància. Tanta España i tanta història i ara resulta que els regionalistes madrilenys ho fan tot a la búlgara.

Quina alegria.