LLEGIR:
Penso en el meu pare. Ell va estar el primer a fer-me estimar la lectura. Sense que ell en tingues coneixement va ser el meu guia literari. De petita, quan el meu pare tornava del treball, em portava llibres petits que duien a l'extrem dret de cadascuna de les seves pàgines dibuixos, i al passar els fulls molt ràpidament els ninots es movien; eren els llibres joguina; a la nit, abans de dormir, el meu pare o la meva mare em llegien aquelles històries.
Uns anys després van venir els meus primers contes: la ventafocs, la blancaneu, la caputxeta vermella, pinotxo, el contes d’Hans Christian Andersen... L’època de l’adolescència van arribar altres descobriments literaris: les meves primeres novel·les juvenils, els llibres de misteri, i la poesia. Recordo una col·lecció de llibres que es deia Els tres investigadors, un grup de tres amics que es dedicaven a resoldre històries inexplicables que ocorrien al seu poble, i també les poesies de Gustavo Adolfo Bécquer, Federico García Lorca, Antonio Machado...
Així al llarg de la meva vida el llegir ha anat xopant el meu ésser de tal manera que, ja de petita vaig quedar enganxada pel anhel de llegir, i llegir va passar a formar part de la meva personalitat, per això sento la imperiosa necessitat de trobar moments que em permetran viatjar a llocs desconeguts, a conèixer històries que em facin riure o plorar, a dialogar amb personatges desconeguts que acabin convertint-se en amics imaginaris.
Cadascun del llibres que han circulat pels meus ulls i les meves mans m’han ajudat: a formar-me una mica més com persona i adquirir nous coneixement; a despertar aficions i interessos, a estimular la imaginació i la curiositat, a potenciar la meva creativitat, en definitiva, com va dir algú, a ser cada dia una mica més lliure.
Penso en el meu pare. Ell va estar el primer a fer-me estimar la lectura. Sense que ell en tingues coneixement va ser el meu guia literari. De petita, quan el meu pare tornava del treball, em portava llibres petits que duien a l'extrem dret de cadascuna de les seves pàgines dibuixos, i al passar els fulls molt ràpidament els ninots es movien; eren els llibres joguina; a la nit, abans de dormir, el meu pare o la meva mare em llegien aquelles històries.
Uns anys després van venir els meus primers contes: la ventafocs, la blancaneu, la caputxeta vermella, pinotxo, el contes d’Hans Christian Andersen... L’època de l’adolescència van arribar altres descobriments literaris: les meves primeres novel·les juvenils, els llibres de misteri, i la poesia. Recordo una col·lecció de llibres que es deia Els tres investigadors, un grup de tres amics que es dedicaven a resoldre històries inexplicables que ocorrien al seu poble, i també les poesies de Gustavo Adolfo Bécquer, Federico García Lorca, Antonio Machado...
Així al llarg de la meva vida el llegir ha anat xopant el meu ésser de tal manera que, ja de petita vaig quedar enganxada pel anhel de llegir, i llegir va passar a formar part de la meva personalitat, per això sento la imperiosa necessitat de trobar moments que em permetran viatjar a llocs desconeguts, a conèixer històries que em facin riure o plorar, a dialogar amb personatges desconeguts que acabin convertint-se en amics imaginaris.
Cadascun del llibres que han circulat pels meus ulls i les meves mans m’han ajudat: a formar-me una mica més com persona i adquirir nous coneixement; a despertar aficions i interessos, a estimular la imaginació i la curiositat, a potenciar la meva creativitat, en definitiva, com va dir algú, a ser cada dia una mica més lliure.