Divendres nit
- M'agrada molt ta casa.
- Moltes gràcies. Vols beure alguna cosa?
- No gràcies, estic bé. I veig que no tens plantes de plàstic.
- Plantes de plàstic? Per què n'havia de tindre? Tinc cara de ser manxec o què?
(...)
- Passa alguna cosa?
- Per què ho dius?
- Home, és que no 'empalmes'...
- Perdona, però ja estic empalmat.
- Ai, perdona...
Dissabte nit
- Em sembla molt bé que vages pel carrer vestida de fallera, però calia portar eixa bandera espanyola tan gran?
- Es la banda, soy la fallera mayor de mi falla y estoy orgullosa de ser valenciana y española.
- I del PP, clar.
- Claro. ¡Viva Rita!
(...)
- El panorama en esta discoteca és desolador i està més ple de tares que la secció d'oportunitats d'El Corte Inglés.
- Tampoc és per a tant, home.
- Que no? Has vist alguna cosa mínimament follable des que hem entrat?
- No, la veritat és que no: al que no li falta una mànega, té el coll desbocat.
(...)
- Se suposa que açò és una cambra fosca?
- No veus que eixe paio porta els pantalons pels turmells mentre aquell altre li està fent una mamada?
- Sembla que sí, no?
- Oye, ¿podríais bajar la voz, que aunque no lo parezca esto es un cuarto oscuro?
- Un 'cuarto oscuro'? Però si hi ha tanta claror que podria llegir una miniatura medieval escrita sobre un gra d'arròs.
- Mira que eres exagerat.
- En serio, ¿os podéis callar?
