L'Acadèmia Valenciana de la Llengua s'ha despenjat amb un informe en el qual afirma que “De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a l’ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei” i per posar-hi remei acorda, entre moltes altres mesures, “Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l’ús oral i escrit del valencià, “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana” segons figura en l’Estatut d’Autonomia”.
Què t'ha paregut, morrut?
Els primers a fer-se ressò de la recomanació de l'AVL han estat Alfonso Ruc, president de la Diputació de València, alcalde de Xàtiva i alter ego d'Arévalo quan té un micròfon davant, i Juan Cotino, conseller (espiritual) de Camps i memocristià ultraortodox al qual els rumors sobre la seua vida privada situen més a prop de Berlusconi que d'un polític de veritat.
El primer ha declarat en valencià que: “Jo sempre... no he vist mai que ningú diguera que no seria Paco Camps i hi ha que recordar una cosa, que quan Paco Camps... quan a Mariano Rajoy li faltava la pesseta pal duro el que va posar el peu davant, primer que tots, va ser Paco Camps... primer que tots! I Mariano Rajoy no és tonto”.
El segon, per impossible que parega, ho ha fet molt pitjor: “I s'estem centrant en el fet puntual de que u tocà per telèfono pa dir: no detingau ara. Però a qui anaven a detindre? I per què anaven a detindre-lo? Lo que sí que està clar és que allí s'estava negociant en dinés pa pagar en la tregua a ETA. Què ha que fer? Preguntar qui duien els dinés i daon eren ixos dinés: Ixa és la clave”.
Molt més pitjor: “Jo no sé si els dinés han eixit de la bolxaca d'ixe senyor que ha volgut aportar això pa ETA, si en ixos dinés ha volgut pagar la tregua, perquè era un període de tregua o si en alguna altra volta de la història, jo no dic que esta volta siga aixina, però en altra volta ocurrí, eh, que governant els socialistes els dinés pa montar el GAL isqueren dels fondos reservats”.
A la vista, o millor: després d'escoltar estes intervencions, potser els acadèmics valencians no tornaran a recomanar que els nostres polítics parlen en valencià, perquè la seua actitud (i també el seu lèxic) és qualsevol cosa tret d'exemplar.