- Tio, m'ha eixit panxa.
- Però què dius? Jo no note res...
- És que estic amagant-la en este moment... A banda del fet que estem parlant per telèfon.
- Ja ho sé, però és que no tens veu d'obés, i això es nota.
- Per favor, no ho faces pitjor del que és...
- Però si ja estem en juliol, com ha pogut passar?
- No tinc ni idea... potser és l'edat, que no perdona...
- Tu ja saps què opine de la gent que té panxa, veritat?
- Hem arribat a un punt en el qual sé què opines de massa coses.
- Sí, això és cert...
(...)
- Bé, i què penses fer al respecte?
- Doncs, voràs, he començat a fer abdominals...
- Ben fet.
- ... i li he donat a Matt tot el dolç que tenia a casa...
- Pobre gos, però bé.
- ... i m'he comprat una crema reductora...
- Oh! Molt bé..
- ... i, finalment, uns apòsits per a cremar greix.
- Perfecte... Veig que no t'has volgut obsessionar amb el tema.... Has descartat la possibilitat d'optar per la cirurgia?
- Sí, benvolgut, de moment sí.
(...)
- Em sembla bé el teu pla de xoc. Molt complet.
- Sí, he decidit prendre-m'ho seriosament perquè ja he perdut massa setmanes provant a convéncer-me que no era per a tant i que una miqueta de panxa potser resultava sexi i tot.
- L'autosuggestió té eixes coses, que fa perdre el temps perquè la realitat és molt més tossuda.
- Clar, però em resultava més fàcil i còmode que provar a fer alguna cosa i buscar una solució.
- Lògic, però el teu pla tenia un inconvenient evident: potser et pots convéncer que estàs perfecte i que la panxa no és per a tant... però, clar, com convences la resta del món que la teua panxa és sexi?
- Això és impossible, i sobretot a la platja... enguany no pense traure'm la samarreta en tot l'estiu.
- No exageres, home. Però t'aconselle no ho faces fins que la panxa haja desaparegut del tot.
Tindre amics tan desequilibrats com jo no sé si m'ajuda a vore les coses des d'un punt de vista raonable.
