Festeig a la italiana


Una icona del neorealisme italià: Gli italiani si voltano
del fotògraf Mario De Biasi, amb Moira Orfei de cul/esquena. 



Fa un parell de setmanes que festege amb un ragazzo italià. I el terme exacte és eixe: festejar, ja que durant la primera cita ens vam prendre un parell de cerveses al Rialto de València; durant la segona vam sopar junts; la tercera la vam passar al Carme: en plena onada de fred vam dinar a El Refugio i després ens vam intoxicar lleugerament i ens vam acomiadar ja de nit davant l'Estació del Nord amb un bes ben llarg al mig del carrer.

De pel·lícula, però de pel·lícula de cap de setmana i de després de dinar.

A la quarta cita ja vam tindre sexe, i no vaig poder evitar sentir-me com un adolescent del Partit Republicà. O per fer-ho més proper: com un adolescent de les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya després d'una trobada del partit a Montserrat.

La pregunta és: I ara?