D'acord, el símil és molt gratuït. Sé que la cosa s'aguanta per les ulleres, però no em direu que Arthur Miller, l'encantador i sofisticat novaiorquès que es va guanyar Marilyn Monroe (mal que li pesi a Elia Kazan) i va escriure perles com
Mort d'un viatjant, no em direu, dic, que Miller no és completament clavat a Salvador Espriu, poeta de la nostra pobra, bruta, trista i dissortada pàtria, nascut feliçment a Santa Coloma de Farnès i popularitzador d'Arenys en tant que Sinera.
Nascut el català l'any 1913 i l'americà l'any 1915, sembla que, en algun moment de les seves vides, sigui per motius metafísics, místics, astronòmics, òptics, estètics o subjectivament lògics, ambdós van optar per les ulleres de pasta i forma rodona. I jo, que no estic cansada de la meva covarda, vella i tan salvatge terra però que sí que me n'he allunyat nord enllà, on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, doncs mira, m'hi he fixat. Feta la gracieta trista, prometo escriure, un dia d'aquests, alguna cosa més interessant i digna.
 |
| Arthur Miller |
 |
| Salvador Espriu |
