A un país normal, la declaració judicial d'un ecs!vicepresident del Consell per un cas de finançament irregular del partit de govern haguera estat un gran escàndol, però al País Valencià el PP ha aconseguit que els ciutadans (fins i tot aquells que fem i que ens interessem per la política) acabem veient-ho amb naturalitat i, el que és pitjor, amb certa indiferència.
Però és que amb prou feines ho han aconseguit: han necessitat vertebrar el país de Nord a Sud (amb Fabra a Castelló, la Gürtel a València i la Brugal a Alacant) i corrompre's amb transversalitat(tant feia si se saquejava una empresa pública de depuració d'aigües com EMARSA o els fons públics destinats a la cooperació internacional) per fer-nos perdre el compte dels imputats que hi ha a Les Corts, dels milions d'euros desapareguts o de quina conselleria encara no està afectada per un cas de corrupció, i ja només ens sorprenem quan l'obscenitat és suprema, com la conversa entre dos investigats el cas Cooperació en el qual es parlava de la violació de la diputada de Compromís Mireia Mollà com una cosa que es 'podia fer'.
És impossible donar abast: el PPCV es podreix com un animal mort a la vora d'una carretera i els valencians ja ens hem acostumat a la pudor.