La meua amiga Paula ha anunciat que es casa l'any que ve. Per la meua part, recupere un post (de 2006!) de quan encara no tenia novio i em tocava fer-li la feina, amb un èxit prou relatiu.
— ¡Martí! ¿Qué puedo hacer para ligar con el camarero?
Primera mirada gens condescendent de Martí i:
— Es muy fácil, Paula. Sólo tienes que parecer un poco más tonta de lo que ya eres.
— Va en serio, que me gusta mucho... —Paula ignora el comentari maliciós de Martí.
Segona mirada gens condescendent de Martí i:
— Paula, joder, que es un ca-ma-re-ro. Acércate y pídele una copa.
— Jo, pero es que ya llevo dos y tengo que conducir. Y si me emborracho no ligaré.
— Claro, porque las tías borrachas no ligan...
— Haz algo, porfa.
I això fa Martí: s'acaba la copa d'un glop i va a la barra a demanar-ne una altra, que és la que fa cinc.
— Camarera, ven aquí —ordena.
— Dime —s'ofereix la cambrera.
— Mira, vull un vodka amb llima ben carregat i també tinc una — missió molt important per a tu.
— Vodkalimón y… ¿qué más?
Sospir de Martí, que comença a renegar del gènere femení.
— Mira, nena, veus el cambrer de negre que tens darrere? Vull que em contestes a tres preguntes sobre la seua persona: primera, vull saber si és heterosexual —si fóra marica ja m'encarregaria jo d'ell—; segona, si té parella; i tercera, si li agraden les morenes fàcils amb ulls negres.
La cambrera mirà Martí amb cara d’espant i contesta:
— Es que es mi primer día y no sé ni cómo se llama, cielo.
Martí comença a posar-se nerviós.
— Carinyo, vindré en quinze minuts, fes el favor de preguntar-li-ho. I posa’m el vodka, va.
Al quart d'hora Martí torna a la barra.
— Com has quedat, xata?
— ¡Tengo buenas noticias! —la cambrera és incapaç de dissimular l'emoció. Resulta que se llama Carlos, es argentino y sí, le gusta tu amiga la de las gafas de pasta.
— Estupendo, voy a informar.
Martí s'apropa a Paula:
— Paula, es tuyo. ¿Ahora te las sabrás arreglar solita?
— ¡Claro! ¡Muchas gracias! Te debo una, tío.
— Perdona, bonita, pero con ésta ya son tres.
En això, s'apropa un xic, abraça Paula per darrere i amb un accent fastigosament argentí diu:
— Oshe, morena, sé que shevas preguntando por mí toda la noche...
— ¿Y tú quién coño eres? —pregunta Paula amb cara de mala llet.
— Soy Carlos, el camarero argentino —aclareix el cambrer una mica estranyat per la reacció de Paula.
Silenci a la sala.
— ¡Joder, Martí!, que el que me gustaba era el de blanco!