Cafe Ruwach

Richmond Hill has truly become one of the "in" places around Port Elizabeth and looking at the restaurants, cafes and pubs in the area it isn't hard to understand why.  A week or so ago a friend asked me if I've ever been to Cafe Ruwach and on answering no we headed over there straight away for a look.  Cafe Ruwach isn't just an ordinary... Well, it isn't ordinary.  As you enter they have a sign stating the following: "We are not a restaurant, nor a steakhouse or a coffee shop.  We are a cafe'.  A place to socialise with good friends and good food.  Our menu and tastes change often".  And that is what it is.  Actually I would say its so much more than just a regular cafe.  Cafe Ruwach is also an art and craft gallery, boutique and a bit of an antique shop.  I don't think you will ever get bored visiting Cafe Ruwach cause there is always something new to see.

Adéu Jorge

Totes les persones més o menys informades a les quals he preguntat què esperaven del congrés que els socialistes valencians han celebrat este cap de setmana a Alacant coincidien en una cosa: el cap d'Alarte rodaria com una pilota.

I poca cosa més, la veritat.

L'ecs!alcalde d'Alaquàs ha personificat com ningú més podia fer-ho la decadència de l'antic PSPV i ha incidit en la irrellevància de la (de moment) segona força política valenciana, rebaixant el discurs i allunyant-lo (encara més) de la societat, perquè durant estos quatre anys que Alarte ha mantingut, com ha pogut, el lideratge del PSOE valencià la intranscendència de les seues propostes i el caràcter aigualit del seues intervencions han constituït la tònica general de la política socialista, de forma que ha aconseguit el que semblava impossible: fer que els socialistes valencians perderen encara més quota de poder i, el que resulta més greu, qualsevol rastre de rellevància política i institucional.

Este congrés, per tant, s'ha limitat a ordir una conxorxa per fer-lo caure, però no de qualsevol manera, sinó amb acarnissament i crueltat: tota la morralla del partit s'ha posat d'acord per no aprovar l'informe de gestió que presentava Alarte i per nomenar Ximo Puig nou secretari general amb el suport de Mata i Romeu, el segon dels quals no ha tardat massa a fer valdre el seu suport a canvi del càrrec de portaveu.

En definitiva, doncs, el PSOE valencià ha tornat a fer-ho: encarrega el lideratge del partit a algú que, entre altres coses, ni tan sols té escó a Les Corts i compta amb un grup parlamentari de derrotats a la contra de la nova direcció. I a mi, la veritat, esta història em sona. 

Article publicat a l'Informatiu