Aquest va ser el temps que es va encetar amb el sentiment
de ser universal i anònim com un convalescent que tentineja.
Explica Malte: "Sóc a Paris; els que ho saben se n'alegren; gairebé tothom m'enveja. Tenen raó. És una ciutat gran, molt gran, plena de temptacions insòlites. Pel que fa a mi, he de reconèixer que, en certa manera, m'he deixat endur per elles. Em sembla que no podria dir-ho altrament. (...) Sota aquestes influències s'ha configurat en mi una nova concepció del tot distinta i nova de les coses: existeixen certes peculiaritats que em diferencien i em separen dels homes més que cap experiència no ho havia fet fins ara. Apunta un món transformat. Una nova vida, plena de noves significacions. De moment, se'm fa una mica difícil, perquè tot és massa nou. Sóc principiant en les pròpies condicions de vida."
La bonheur de vivre de Matisse (1905-1906)Lluny de l'ambient dilatat i bohemi del París de principis del segle XX (en què Pablo Picasso i Modigliani pintaven des de Montmartre, en què Matisse i Vlaminck eren tot colors i fauvisme), la visió que Malte Laurids Brigge té de París podria resumir-se en aquesta pregunta: "Te'n recordes, d'aquell poema insòlit de Baudelaire que s'intitula Une charogne? Potser ara l'entendré." Malte creia que Baudelaire només s'equivocava en l'última estrofa. I es preguntava: "Què devia haver fet, que li va passar això? La seva feina consistia a veure, enmig de tot allò terrible, enmig de tantes coses repugnants només en aparença, el que és, el que té valor entre tot el que existeix."
Malte Laurids Brigge és el protagonista d'Els Quaderns de Malte de Rainer Maria Rilke (Edicions Viena, 2010, traducció impecable de Jordi Llovet), la única novel·la del senyor-nascut-a-Praga-que-els-alemanys-volen-apropiar-se. Escrita entre 1904 i 1910 i en primera persona, la novel·la narra la impressió que el París de principis del segle XX exerceix sobre Malte, l'últim representant d'una noble nissaga danesa. Ell hi va amb el propòsit de ser poeta perquè li han dit que París tal i qual, però un cop arribat allà descobreix totes les cares de la misèria i l'estranyesa i els seus Quaderns es converteixen en pur refugi d'un món entre hostil i temptador.
Rilke, com Malte, també va anar a París a principis de segle. En una carta escrita a Clara Westhoff que data del 31 d'agost de 1902 (tres dies després d'haver arribat a la capital francesa), Rilke explica: "Paris, que realment és una gran ciutat estrangera, per mi és molt, molt estrangera. M'angoixen els hospitals que hi ha per tot arreu. Entenc perquè apareixen sempre en Verlaine, en Baudelaire i en Mallarmé. Es veuen malalts que van allà, a peu o en cotxe, per tots els carres. Se'ls veu a les finestres del Gran Hospital amb els seus vestits estranys, el trist i descolorit hàbit de la malaltia. Un sent de sobte que en aquesta gran ciutat hi ha exèrcits de malalts, exèrcits de moribunds, pobles sencers de morts." Rilke es preguntava el mateix que Malte es pregunta a l'inici dels Quaderns: "Així doncs, ¿aquí hi ve a viure, la gent? Jo hauria dit que la gent s'hi moria."
A París, Rilke va escriure un llibre sobre Rodin.El component autobiogràfic dels Quaderns, doncs, és prou evident. I la mort, la relació pública entre l'àmbit dels vius i els morts, l'amort (que diria... Cassasses?) és el leitmotiv de l'obra. Com Rilke, Malte no sap si estimar o no el pànic de Paris, Malte es converteix en una ombra, un individu petit i solitari que es refugia en biblioteques gegantines, a recer dels poetes, en les fulles dels Quaderns. Una cosa entre fràgil, romàntica i surrealista: l'inici d'una corrupció suau. El París de Malte, tant semblant al París de Baudelaire (tot i que la gestió d'aquesta visió del món és totalment diferent), és el París d'abans de la ciutat de l'amor: un París meravellós i imprudent, irreflexiu i temptador. "L'existència del terrible en cada partícula d'aire". Un ambient que, d'altra banda, també va influenciar la pròpia tècnica literària rilkeana: monòleg interior, discurs fragmentat, desordre absolut, flux interior, etcètera. Benvinguda sigui l'era de la modernitat.