- Una pregunta, tu que folles amb xiquets...
- Són majors d'edat, Martí!
- És una forma de parlar... Atén: me recomanes que m'ennovie amb un xiquet de 21 anys?
- Clar que sí, home.
- Pots pensar la resposta i raonar-me-la una miqueta?
- No, però et donaré un consell: has de repetir-te moltes voltes i tindre sempre ben present l'edat que té. Això ho farà tot més fàcil.
* * *
- Mi nuevo novio tiene 21 años.
- Joder, Martí, no puedes salir con alguien que haya nacido en 1990.
- Este año cumple 22, así que es de 1989.
- Ah, bueno... eso lo cambia todo, no te jode.
- Claro: los ochenta son los ochenta.
* * *
- No em puc creure que estigues valorant la possibilitat de festejar amb un xiquet de 21 anys...
- És que és tan tendre... l'altre dia em va telefonar mentre posava gasolina i vaig escoltar que deia "Em poses huit euros de dièsel?"
- I què vols dir amb això?
- "Huit euros"!! Se pot ser més tendre?
- Martí, això no és tendre; és pobre.
* * *
- Pues es muy buen chico: ni sale, ni bebe, ni se droga...
- Tenéis muchas cosas en común, por lo que veo.
- Y tiene 21 años.
Silenci.
- Le vas a destrozar la vida, lo sabes ¿verdad?
