Fa cinc dies
— Papà, quan el cotxe faça deu anys crec que hauria de comprar-me un híbrid.
— Un híbrid? Això és de raros.
— Però...
— A banda, no sigues capritxós, que el cotxe et pot durar deu anys més.
Fa quatre dies
— Mira, fill, m'he recorregut tots els concessionaris del polígon i t'he portat uns papers. Vés pensant quin cotxe t'agrada.
— Però no havíem quedat que el cotxe...
— Home, no pensaràs portar eixe trasto deu anys més, no?
Fa tres dies
— Papà, he rebut un missatge al mòbil d'un tio que em pregunta quants quilòmetres té el meu cotxe. Tens alguna cosa a vore amb això?
— Ah, sí: serà Miquel.
— Miquel? I per què vol saber...?
— És que no t'ho havia dit: li he venut el cotxe.
Fa dos dies
— Anem al concessionari a triar el cotxe, que ja he donat un senyal.
— Un senyal?
— Lo que va davant, va davant
— Però papà... si encara no sé quin cotxe vull!
Ahir
No sé ben bé com ha passat, però tinc un cotxe nou.
