— Què faràs quan el gos morga?
De tant en tant la iaia fa esta mena de preguntes.
— Matt no morirà mai.
I de tant en tant jo done esta mena de respostes.
— El d'Ambrosiono s'ha mort?
— No és Ambrosio; és Alfonso. I a eixe gos el xafà un cotxe.
— Ara que ho dius: resulta que la tia Pasqualeta tenia família a Foios, allà a l'altra banda de València, i una neboda seua se'n vingué al poble i es va casar amb un ferroviari, cosí de Furtaperes(!), i tingueren dos xiques, i una nit la major isqué a tirar el fem i passà un camió i 'xut!', la matà.
— Què?
— Pobra, elles que vingueren d'aquell poblet, que entonces tenia només dos carrers, el de l'església i el de l'estació, i es pensaven que havien vingut a una capital.
La capacitat de la iaia per enllaçar arguments en una conversa cada dia és millor.
