23.45h, diumenge 13.07.2009, Badalona
Sona el telèfon.
“M’acaben de deixar en llibertat, de la comissaria de la Guàrdia Urbana de Badalona. Però el meu amic encara el tenen detingut. Jo vaig fer un habeas corpus per detenció il.legal i abús de poder. Demà a les 10h estic citat al jutjat de guàrdia. Necessito que m’acompanyis, no me fio dels advocats d’ofici”.
Després d’un concert de versions de “The Ramones”.
Durant la matinada del dissabte dia 12/07/2009, una parella de policies, que patrullava amb el seu cotxe per una zona de discoteques de Badalona, després de fer una maniobra de marxa enrrera, va aturar-se davant una parada de bus, on hi havia varia gent esperant i, directament, va encarar-se a un dels joves –que no és tan jove—i li va dir:
“¿esto que has dicho va por nosotros?”
El jove, desconcertat, sense saber de que li parlava va preguntar que passava.
“¡Identifícate!”
“¿Porqué? ¿Qué pasa?”
“¡Le hemos dicho que se identifique!
A la tercera vegada ja li varen dir empenyent-lo, es varen posar els guants, i a cops de puny i de genoll li repetien que s’identifiqués.
Al mateix temps, l’amic d’aquest jove –que tampoc és tan jove—anava dient: “¡Si queréis un dni aquí tenéis el mío!”
Als dos se’ls enduien detinguts, cap a l’hospital.
Sembla ser que els policies es van sentir ofesos a l’escoltar, quan passaven amb el cotxe, per la parada de l’autobús, que algú els hi deia “gilipollas, hijos de puta”.
Com d’una cosa tan petita se’n pot arribar a fer una de tan grossa!
Això és el que m’explicaven el dilluns els detingus, que ja havien quedat en llibertat però amb càrrecs, i malauradament és una història que es repeteix masssa sovint. No és el primer cop que al nostre despatx hem de defensar a joves que, després de passar una bona nit, són agredits per la policia i detinguts durant dos dies a la comissaria. Paradoxalment, o potser no tant, les víctimes d’agressió per part de la policia passen a ser els acusats d’un suposat delicte d’atemptat a l’autoritat.
El habeas ‘cristo’ éste de los cojones
“¡Tu amigo no va bién!¡Esto no le va a gustar nada a la jueza!
Deia un policia al detingut que es quedava una nit més a la comissaria.
Aquest és l’exemple de que als policies no els hi agrada gens això de l’habeas corpus i per aquest motiu, des del nostre despatx, mai aconsellem que un detingut, des de la comissaria, formuli un habeas corpus. En aquest cas, la història va acabar més o menys bé perquè el detingut va quedar en llibertat, però tot podia haver anat d’una altra manera si la jutgessa de guàrdia no hagués acordat la immediata llibertat i el detingut hagués tornat en mans de la policia.
Com diria un company meu, advocat també, ‘aquesta jutgessa no és de les pitjors’.
Aquesta jutgessa que estava de guàrdia aquell cap de setmana, la que va resoldre l’habeas corpus, no és de les pitjors però es queda a mitges tintes. Per una banda, acorda la posada en llibertat del detingut –encara que només del que s’ha atrevit a formular l’habeas corpus--, per una altra banda, qüestiona d’una forma bastant contundent l’actuació de la policia i la detenció en sí, però al final, declara que l’habeas manca de fonament i que no existeix detenció il•legal.
Tot en si, un pèl incoherent. Deu haver-hi una ordre superior que prohibeix als jutges i a les jutgesses admetre cap habeas corpus que es formuli.
Però malgrat va denegar formalment l’habeas corpus –perquè a la pràctica va deixar al detingut en llibertat, just després d’escoltar-lo, el diumenge a les 23h--, deia que aquesta jutgessa no és de les pitjors perquè a més, va esforçar-se en transcriure fidelment les declaracions dels detinguts –cosa que hauria de ser habitual però que no ho és— tot fent notar una certa inquietud per part seva.
I és que la jutgessa creia realment que aquesta detenció mai s’hauria d’haver produit. Ara bé, mai iniciarà, d’ofici, l’acció penal contra els policies.
El funcionari que tramita l’expedient és amic dels policies
No és casualitat que siguéssim els últims de sortir del jutjat de guàrdia, quasibé eren les 16h, ni tampoc que, aquesta advocada, només pogués parlar amb el que que havia quedat detingut, durant tres minuts, al passadís del jutjat, abans de declarar davant de la jutgessa.
Aquest funcionari ja tenia la carpeta preparada i als policies citats per a fer, aquell mateix matí, un judici ràpid. Encara no podem dir ben bé per quina raó es va tirar endarrera, però nosaltres ja estàvem preparadíssims per a oposar-nos-hi fermament. Això va quedar en un intent fallit.
I durant les declaracions dels policies, que es varen realitzar sense la presència de la sra. jutgessa, ja va procurar el sr. funcionari, de no fer constar els punts febles de l’interrogatori i d’interrompre a aquesta advocada sempre que va fer falta.
La mafia policíaca de badalona
Hem d’anar amb molt de compte amb aquesta policia. És popularment sapigut que cert crepúscol de Badalona es guanya un sobresou provocant aquest tipus d’incidents, no només amb l’extra d’anar a declarar al jutjat, sinó també de les discoteques pel que fan com un servei de seguretat privada, apartant d’aquesta zona d’oci als indesitjables.
Diana Reig i Baiget, advocada.
Barcelona, 3 d’agost de 2009.
