LA PARAULA DAURADA

La paraula daurada

La paraula daurada és la paraula del Déu de la creativitat, del Déu que uneix muntanyes i mars, que apropa el cel a la terra, que dóna llum on hi ha obscuritat. És del Déu que posa al descobert l'esperit vertader que amaguen les falses aparences.
_______________________________________________________________
És ell!, És ell!. El Déu de la veritat, de l'honestedat, de tots els somnis del món; és l'estrella brillant que il·lumina el pensament dels homes per a què puguin crear el seu propi camí. És el Déu de la intuïció, la força creadora de tots el sentiments, que estan escampats pel món
_______________________________________________________________
Un Déu que canta, que camina, que inventa, que imagina, que crea, que ama, i que estén tot el seu amor als humans amb la seva calor, la seva melodia, la seva mirada lluminosa, transparent; un Déu que creua els nostres ulls amb color de blau, de mar, de coses belles.
_______________________________________________________________
Un Déu creador, individual que acarona el meu llençol, el meu llit, el meu coixí, el meu quadern, el meu llapis, i el sento tan proper que el sento dins meu, aquesta nit, totes les nits, dins del meu cor.


Badalona, 30 de gener de 2008

LA POSTAL BLAVA

La postal blava,

El port té un passeig ple de bars i restaurants. Són les dotze del matí i el sol lluu amb tota la seva intensitat solar. Al començament de la passejada hi veig una pista de gel, plena de gent (pares, mares, fills, joves, avis…), al costat hi ha un joc inflable per la canalla més petita. Gresca i somriures. Una mica més amunt, un parell de carpes blanques, acullen objectes d'artesania (punts de llibre, collarets, braçalets, ampolles de cristall...).
El dia convida a somniar. Passegem. Es respira alegria, diversió i vida. Els vaixells silenciosos, em fan pensar en mil i una aventura de pirates moderns, i capitans apassionats.
És un escenari perfecte per deixar-se en dur, i veure que el secret de la vida és viure intensament cada moment, aprofitar cada dia i ser feliç amb allò que es té: un matí asseguda a la terrassa d'un bar, escrivint una petita postal blava que vol donar a conèixer algunes de les activitats lúdiques i festives que succeeixen un diumenge de gener, a la ciutat de Badalona.

IMAGINACIÓ ESQUERRANA

Imaginació esquerrana:

Aquells ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat, fraternitat, encara existeixen i això ens ha de portar a reflexionar a què hem de continuar lluitant per una societat distinta, una societat diferent que no vindrà mai donada per una política de dretes. El nostre objectiu és continuar reduint i eliminant les desigualtats i les injustícia socials, perquè com diu el company Miquel Iceta, "som el partit de la justícia social, fill del moviment obrer, inspirat pels valors de la il·lustració. Nosaltres som aquests".
Vivim en un determinat moment, en un temps, en una època determinada i l'home com ser dinàmic i viu, ha d'aplicar el seu quefer polític en la societat en què viu; perquè la societat el mateix que l'home també té un quefer, però un quefer en comunitat, en relació amb el món i amb els altres homes. És aquesta visió d'amplitud, de progrés, la que ens ha de portar a comprometre'ns amb una societat democràtica i d'esquerres.
Actualment vivim en un món confús, ambivalent, per això els socialistes creiem en un sentit ampli de la vida, que pretén per damunt de tot cultivar la intel·ligència i la sensibilitat dels nostres ciutadans. Una formació que permet estimular la creativitat, que afavoreix la llibertat de pensament, de comunicació i d'expressió. Dialogar, debatre, intercanviar informació, projectar, somniar... imaginar. Com deia Albert Einstein: "Sóc prou artista com per a dibuixar lliurament sobre la meva imaginació. La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat. La imaginació circumda el món."

LA FOTOGRAFIA D'UN ÀNGEL

La fotografia d'un Àngel,

Miro la teva fotografia. Aquella que et va fer la meva amiga Maria Josep, el dia que vàrem quedar per prendre un cafè al bar Cayo Largo. Recordo com et vas resistir; al final, tot renegant, vas accedir.
El teu posat es nota artificial. La càmera va saber captar que no estaves gaire convençut de fer-te la fotografia. De totes maneres vas sortir molt bell. A la mà dreta se't veu acaronant un paquet de Camell. Les teves mans són delicades, suaus, semblen les mans d'un pianista. Recordo que vaig pensar com seria el seu tacte acaronant el meu cos. A la mateixa mà portés un braçalet prim de corda, de color blau, que trenca amb el teu conjunt d'Armani, els pantalons i la jaqueta amb ratlles diplomàtiques. A la fotografia només surt la jaqueta, ja que estaves assegut, però jo recordo que vaig pensar que semblaves un model de passarel·la: la camisa blanca i la corbata amb colors cridaners et donaven un toc modern i seductor. Davant la mà esquerrana es veu la tassa de cafè, encara no havies posat la sucre perquè a la fotografia es veu el sobre sense obrir. Quina llàstima que els teus vermells llavis sortissin tancats impedint que la càmera retratés el teu somriure encantador.
Miro els teus petits ulls castanys, juganers, captats per la càmera amb la força d'un huracà, la mateixa empenta que emergeix de tot el teu rostre. Els teus ulls detectivescos em parlen d'allò que va significar aquella tarda, traspassant fins i tot la barrera del paper fotogràfic. Els teus cabells negres, llargs, una mica esvalotats descansen damunt les teves espatlles donant-te un caire d'home provocador, altiu, que sap que sempre atraparà de la vida tot allò que es proposi.
Mirar la teva fotografia és una manera de recuperar les imatges d'aquell passat: les nits d'estiu, els balls, els misteris, les primeres paraules... Molt en el fons de mi mateixa, oculta en un petit racó del meu cap, s'amaga la idea que, només si cremo aquesta fotografia aconseguiré fer taula rasa d'aquella malèfica invenció que em persegueix més enllà de qualsevol de les millors realitats, però sé per altra banda que aquesta fotografia és l'única prova que em permet certificar que els àngels existeixen de veritat.

UNA MIRADA

Com t'atrapa una mirada? Quan dura? Un instant, un segons. Recordo el temps aturat en la seva mirada.
Hi ha mirades silencioses, tranquil·les, plàcides com un mar reposat. Hi ha mirades àgils, neguitoses, vives com un mar embravit. Hi ha mirades de por, hi ha mirades d'amor.
A mi m'agrada evocar, de tant en tant, la seva mirada. Aquells ulls de color caramel. La mirada d'un Àngel que vaig conèixer un dia de primavera, quan el sol encara no era daurat. Una mirada, alhora, enèrgica i tendra. Uns ulls petits que des del silenci em van parlar de la llibertat d'aquells que saben que amb una mirada es pot conquistar el món.

VALL D'HEBRÓN

Hi som tots a la Plaça de Pep Ventura, al costat del metre de la línia 2. És diumenge, ja estem a 20 de gener. Fa un dia d'aquells de primavera. El sol és de color daurat com l'or. Són les deu del matí. De lluny veiem l'autocar, ja està apunt d'arribar.
Al cap d'un moment, en Quimet ens diu que ja podem pujar, i un darrera l'altre, tots els companys i companyes de l'Agrupació del PSC de Badalona, pugem a l'autocar. Uns seuen endavant i altres els més cridaners ens anem als darrers seients.
Cada dia té un color, un aroma i quan se sap escoltar també una melodia. El color d'aquest diumenge és el vermell, l'aroma és el de la rosa i la melodia és el cant de l'Internacional. Estem contents. Paraules i somriures, paraules i somriures durant tot el camí fins arribar al pavelló de la Vall d'Hebrón de Barcelona. L'alegria està a l'ambient.
Tres grans polítics ens esperem en aquest míting: el President de la Generalitat i Primer Secretari del PSC el company José Montilla, la ministra d'habitatge la companya Carmen Chacón i l'expresident del govern el company Felipe González.
Fe-li-pe, tres síl·labes sonores que quadren perfectament amb la seva força, amb el seu lideratge encara reconegut. Avui diumenge dia 20 de gener la màgia està present en el cor de tots els socialistes de Catalunya.

QUINTA JARDI DA SERRA

Arribem a l'aeroport de Barcelona, són les 2:15 del migdia. Encara queda temps per dinar algun entrepà abans de pujar a l'avió. Arribem a Madeira a dos quart de deu de la nit. Tot és molt fosc i no podem gaudir del paisatge. El cotxe que ens ha vingut a recollir a l'aeroport de Madeira ens porta fins a l'hotel. Pugem al cotxe. El conductor agafa l'autopista i comencem a enfilar una carretera, direcció muntanya. A dos quart d'onze de la nit arribem a l'hotel. Un indret magnífic ens dóna la benvinguda. L'hotel queda bastant lluny del centre de la ciutat de Funchal, que és la capital de l'illa de Madeira: estem tan alt que un pas més i toquem el cel. El jove de recepció ens facilita la clau de l'habitació 305; és una cambra molt acollidora: quadres de paisatges penjats a la paret, un escriptori amb paper i bolígrafs, un moble bar i una TV; a la cambra de bany no hi manquen detalls (sabó, colònies, tovalloles, raspall de dents...). Després de dutxar-nos i posar-nos còmodes, sortim a la terrassa de l'habitació: dues cadires de plàstic de color blanc i una tauleta rodona ens acullen sota un cel estelat. Aquest cel em fa recordar quan de petita anava a passar l'estiu al poble de ma mare: el seu cel net, màgic, ple d'estrelles, el so dels grills, l'aroma de gessamí...
El meu company em pregunta si vull prendre alguna cosa, miro el jardí de l'hotel ple d'arbres amagats en l'obscuritat de la nit. Mentre bevem les begudes preparem les excursions dels propers dies. Avui dia 9 d'agost de 2005 hem agafat un bus que té parada davant la porta de l'hotel Quinta da Serra per visitar l'església de la Verge del Mont, un dels llocs d'interès turístic de l'illa. Hem decidit pujar amb funicular. Les vistes des dalt del funicular són espectaculars. Per baixar hem agafat uns trineus que són arrossegats amb cordes per un parell de joves. Fem una aturada per dinar. Una mica més tard visitem el jardí tropical i veiem tots els canvis de temperatura imaginables - es diu microclimes, i ens expliquen que en un mateix dia es produeixen distintes temperatures. El jardí es troba rodejat per uns murs de pedra grans i humits. Paguem una entrada i accedim a l'interior per un reixat de ferro forjat. A l'interior ens trobem amb uns jardins exuberants.
Avui dia 10 d'agost hem planejat que el matí sigui tranquil: piscina, lectura, passeig pel jardí. Per dinar hem decidir quedar-nos a l'hotel. Dinem al jardí una bona perillada de peix (ampliar tema dianr) acompanyada per un vi verda Casal Garcia-Avelada (Peñafiel Portugal). A la tarda anem a visitar el centre de Funchal, l'Ajuntament i la Plaça Municipal. Un cel tacat de gris, amb núvols de cotó, papallones blanques, arbres verds i frondosos ens donem la mà en una tarda de botigues, fotografies i aromàtics cafès.

Avui dia 11 d'agost ens despertem pel cant d'un gall. Una amiga meva sempre que escoltava a un gall cantar, cantava una cançó: el gall negre és el més gran però el gall vermell és més valent, si cantés el gall vermell un altre gall ens cantaria. Avui anem també a Funchal, volem pujar en un globus aerostàtic, i després volem dinar en un vaixell que està ancorat a terra.
Avui és 12 d'agost, anem d'excursió a Santana. Ens trobem amb unes vistes espectaculars, i des de l'autocar veiem de prop com és de petita la pista d'aterratge de l'aeroport. Pugem al pic Arieiro de 1810 metres d'alçada, hi ha molta boira i no es veu res; després anem a veure Machico, on té lloc la pesca de tonyina, hi ha un mirador, i el guia de l'excursió ens explica que en dies clars es pot veure l'Illa de Porto Sant. En el poble de Santana ens ensenyen les cases típiques que estan construïdes amb fusta i palla. Més tard fem una aturada per visitar un bosc típic de plantes autòctones.
Arribem a l'hotel cansats, però abans d'anar a dormir, ens apropem al bar de l'hotel per prendre una copa. El cambrer ens recomana una beguda que es diu Poncha compost pels ingredients següents: aiguardent de canya, mel d'abella, suc de llimona i concentrat de maraculla.
Avui és dia 13 d'agost, anem d'excursió a Port Monitx Fem una primera aturada a Rivera Brava, on comprem algun regal, i després anem a Sant Vicent, un poble que es va construir darrere d'una roca perquè els seus habitants quedessin amagats de la visió dels pirates. Passem per una carretera antiga, al costat hi ha un penya-segat, i en mirar el precipici, un té una mica de por. Mengem a Seixal i a la tarda veiem les piscines naturals de Port Monitx.
Arriba la nit i bevem una ampolla d'Espumante a la llum d'unes espelmes. Demà ja tornem a casa. La roba amuntegada al llit espera el seu lloc a la maleta. A la bossa de mà amago una targeta de l'hotel perquè el viatge ha estat encantador, i potser algun dia fem una altra visita; també n'apunto la web http://www.quintajardiserra.com/ per ensenyar-la a les nostres amistats.
Un vi Espumante, l'aroma dels arbres i de les flors del jardí, la lluna plena, el cel estelat: què més podem demanar a unes vacances?

Presentació

Bones.... abans de res: BON INICI D'ANY a qui llegeixi això.

Abans de res vull fer una petita presentació amb els motius que m'han portat a fer akest bloc. Per començar, el motiu més important és ensenyar la meva feina, els meus dibuixos. Ja que m'he trobat masses vegades amb la pregunta de sempre: "tens web?" i si no en tens, avui en dia ningú et pot conèixer.... tot i exposicions, fires.... etc "és impossible coneixe't"

Un cop plantejat això.... akí estem!

Per començar: un dibuix, evidentment.

ENAMORAMENT

És Nadal. Estic ordenant papers del curs d'escriptura de l'Ateneu i em trobo per una banda, amb una nota perduda del Marc que diu: Un càsting busca "nimfòmanes" per a un film, i per altra banda llegeixo el darrer escrit de la Mar, la professora, acomiadant-se dels alumnes: " I ara... ara toca silenci. Com diria l'Andreu: " Tot ha estat fet, l'enamorament per la paraula és necessari per entendre el silenci". Aviat serà un nou any, i entre tots els meus desitjós apareix un que vol trencar silenci, que vol que el crit per l'enamorament de la paraula sigui tant fort que arribi al cor de totes les persones per a què entre tots, cadascun des del nostre lloc fem allò possible per continuar construint un món més solidari, més just, més humà, menys individualista, menys competitiu, menys capitalista...
De cop penso "estaria bé que el proper any la Lupe, la Susgsana, l'Esther, la Marta, el Marc, l'Albert, el Toni i jo ens trobessin tots una altra vegada fent el curs de Novel·la amb la Mar".
Surto del meu silenci per trobar-me amb la meva enamorada: LA PARAULA.

SILENCI SOMNIAT

Pel precipici dels meus somnis, el món és un cor expandit. Al llarg de la meva ombra, altres es van creuant amb la meva, i entro en els seus desitjós, en les seves melodies, en les seves aromes, i els ulls es posen dolços i la veu en calma.
Aviat aixecaré el vol. Aviat tornarà el temps dels instints: el tacte de la pell, l'harmonia del so, l'olor de la bellesa... Aviat demanaré la paraula, donar-me temps i sortiré de l'obscuritat d'un silenci somniat.