i pel juliol... em podreu trobar on sempre, a la Bauma. A Sants.
y por julio... me podreis encontrar donde siempre, en la Bauma. En Sants.
e julho... vocé vai poder encontra-me onde sempre, na Bauma. Sants.
ULLS DE PRIMAVERA
Ulls de primaveraUn bocí de primavera
un camí per investigar una mirada,
la d’un ulls,
negres, negres, negres.
El temps es presenta com un amic allunyat
però en el dessabor de la quotidianitat
la presencia, constant del sol, m’avisa de tu.
Rei, rei, rei.
Avui primavera sento el perill de l’estiu
la llum dels raigs de sol,
la calor ofegant
que xopa la finestra de les veus enlairades,
que amb la seva musicalitat
cala sobre els ulls puixants i alegres de la primavera.
LA GRUTA FOSCA
La gruta fosca,
Em llepes els llavis
amb la teva llengua de foc,
un esgarrifament neuronal
passeja pel meu cos despullat.
Pirata sense món
enxarxa les teves mans
entre els meus cabells despintats,
i mossega el meu cos
amb l’instint ferotge dels taurons.
Fiqués les teves mans
dins la meva intimitat
despertant els sentits adormits,
il·luminant el camí de la gruta.
Pirata sense nom
submergeix-te en aquest oceà
d’aigües embravides.
Llança l’arpó de la vida
penetrant de llum,
la foscor de la mort.
PLUJA DE PENSAMENTS
Pluja de pensaments,
Dia. Claror. El sol ple de vida. Hi ha algun núvol creuant el cel. L’ànima es vesteix de blau i de record. Els arbres amb llum apareixen amb resplendor. Alegria. De lluny sona una cançó acaronada pel vent. Des del silenci d’un carrer gallec escolto la veu de la meva consciència interior. Fa dies que la meva imaginació va solta. A estones penso en la vacuïtat d’un cos quan l’ànima marxa de viatge. Fa dies que no plou. La boca tancada. La paraula viva. Una cara en el mirall. Em sona. Un àngel blau. Imagino un viatge al límit del cel, al costat de l’horitzó del mar. Blau de blaus. Somnio. Què crear per a què aparegui de nou l’astre rei? Dolça tenacitat aquesta de creure en àngels alats. Tornen el dies d’estiu. Ell. Sempre torna. Arriba la nit, finalitza el dia i de nou ressorgeix el seu rostre a la finestra de la memòria. M’aixeco vull tocar-lo. M’apropo a poc a poc. Nit. Obscuritat. No està. Ha marxat sota el paraigua d'una silenciosa pluja d'estiu.
Dia. Claror. El sol ple de vida. Hi ha algun núvol creuant el cel. L’ànima es vesteix de blau i de record. Els arbres amb llum apareixen amb resplendor. Alegria. De lluny sona una cançó acaronada pel vent. Des del silenci d’un carrer gallec escolto la veu de la meva consciència interior. Fa dies que la meva imaginació va solta. A estones penso en la vacuïtat d’un cos quan l’ànima marxa de viatge. Fa dies que no plou. La boca tancada. La paraula viva. Una cara en el mirall. Em sona. Un àngel blau. Imagino un viatge al límit del cel, al costat de l’horitzó del mar. Blau de blaus. Somnio. Què crear per a què aparegui de nou l’astre rei? Dolça tenacitat aquesta de creure en àngels alats. Tornen el dies d’estiu. Ell. Sempre torna. Arriba la nit, finalitza el dia i de nou ressorgeix el seu rostre a la finestra de la memòria. M’aixeco vull tocar-lo. M’apropo a poc a poc. Nit. Obscuritat. No està. Ha marxat sota el paraigua d'una silenciosa pluja d'estiu.
LA PLATJA DE BADALONA
La platja de Badalona,Em trec els texans, la camiseta i les sabatilles, sota els peus sento el calor de la sorra daurada. Estenc la tovallola a prop de la vora del mar, tan a prop, que oloro la seva salinitat. La platja està tranquil·la i sembla el mirall on es reflecteixen els tresors secrets del mar.
Fico els peus dins l’aigua i sento la seva fredor a la pell; de mica en mica, vaig submergint el cos sencer. És el primer bany d’estiu. Surto del mar i m’asseco l’aigua de la cara, dels braços i les cames, per posar-me protecció solar, després no vull tenir problemes amb la pell. L’aroma dolç de la nivea es cola pels sentits acompanyant aquests primers raigs de sol. Dono un tom amb la mirada i veig que arriba més gent: joves allunyats del món escolar, els primers estiuejants a la ciutat, mares i pares amb la canalla, gent gran passejant. Al cap d’una estona comença a quedar-hi poc espai entre les tovalloles. Llenço la vista fins l’horitzó, i el color blau de l’aigua, il·luminat per la llum del sol, em sembla una imatge d’extrema bellesa.
Badalona és una ciutat costanera amb moltes joies, però a l’estiu la seva joia més preciosa és el seu diamant blau: la Platja; quasi cinc quilòmetres de platja plena de vida i d’alegria. Tot un litoral d’or que abasta: la platja de la Barca Marina, la platja de Cristall, la del Pont d’en Botifarreta, la dels Pescadors, la dels Patins a Vela, la de l’Estació, la del Pont del Petroli, la del Coco i la platja de la Mora; un ample recorregut per a relaxar-se amb la lectura, per a escoltar la música del mar, per a jugar i divertir-se, per a imaginar, per a fer esports...
Obro la meva bossa de cotó i fico la tovallola; mentre em vesteixo rumio que aquest meravellós matí de mar i de sol a Badalona, m’ha permès gaudir de la felicitat, l’harmonia, l’equilibri, la pau i la llibertat que ens porta l’estiu.
L'ALCOVA SECRETA
L’alcova secretaEsgarrapes la meva pell
deixant empremtes de record.
El cos tremola sencer
des de la terra al cel.
La meva intimitat s’omple
de carícies i plaer,
i l’alcova dels somnis
acull el rumor de l’amor secret.
Esgarrapes la meva pell
deixant mossegades de tu,
plaer suculent
de vida i de mort.
Tanco amb claus impossibles
el gaudiment secret
d’un amor fet de paraula i de temps.
BADALONA CAMINA
Badalona caminaConstruint el camí de les esteles
torno a la ciutat.
Obro la finestra.
La ciutat té el seu propi batejar i és blau.
És una ciutat que creix entre palmeres,
contemplant el mediterrani a la vora,
calmant ones embravides
i mirant el tren passar.
Bordejant barris i camins,
camina de mica en mica
per on passegen els ancians,
una mica més de presa
per on els joves se seuen a amar
pels parcs de rialles i plors de petits i infants.
Una ciutat plena de vent i de brisa
de maragda i de mar.
Castellers de Sants
- la diada del 3d9f. Impressionant imatge, acabant de desmuntar el gran castell.
Comanda per l'Adrià (el de dalt) Acrílic sobre tela.
Ja penjaré una imatge de millor qualitat...
- la diada del 3d9f. Impresionante imagen, acabando de desmontar el gran castillo.
Pedido para Adrià (el de arriba) Acrílico sobre tela.
Ya colgaré una imagen de mejor calidad...
- dia do 3d9f. Impressionante imagem, concluíndo o desmantelamento do grande castelo.
Adrià pediu (o acima) Acrílico sobre tela.
Vou colocar uma imagem de melhor qualidade...
detall --- detalle
detall --- detalle
3a. JORNADA REDNET
Surto de casa a les nou del matí. És un dissabte d’estiu. El termòmetre marca 27 graus. He pres una jaqueta prima de color lila, però crec que no ha estat una bona idea perquè fa moltíssima calor. Baixo amb tranquil·litat les escales del metro i des d’una certa distància veig que el metro està aturat, penso que tinc temps d’arribar; quan arribo estrenyo el botó que obres les portes i em fico dins del vagó, em sec davant un senyor que està mirant el diari 20 minuts, al meu costat, hi ha una noia escoltant un MP3. Les portes es tanquen i seguidament s’apaguen les llums, només ens acompanyen les d’emergència. Silenci absolut al vagó, ningú diu res. Passen cinc minuts més i continuem a la mateixa situació, el metro no es mou. Penso que el metro no funciona, però també que pot estar esperant una determinada hora de sortida, i així entre pensaments, possibilitats i altres hipòtesis tornen a passar altres cinc minuts. Miro el rellotge i les nou del matí s’han convertit en un quart de deu del matí, començo a rumiar que no arribaré al curs: 3ª Jornada RedNet. Quan la meva paciència esgota totes les probabilitats, m’aixeco decidida a marxar d’allà, però per a la meva sorpresa em trobo que les portes no es poden obrir, estic atrapada dins del vagó de metre! Al poc temps s’encenen les llums i tinc la sensació que per fi marxem però només queda en una falsa sensació perquè el metre no es mou. Al cap d’una estona intento, una altra vegada, obrir la porta, i clar que si, a la tercera va la vençuda!, un cop obertes les portes surto corrent molt ràpidament per anar a cercar el meu cotxe. Arribar al carrer Nicaragua i trobar aparcament és una altra història que potser expliqui un altre dia. Ara allò important és el que vaig poder aprendre a la:“3a Jornada RedNet: Xarxes Socials”
(13 juny 2009, De 10h a 14:30h- Seu central: Carrer Nicaragua 75-77)
Presentació: José Zaragoza, Secretari d’organització
Darrera un fons vermell; el vermell de la passió, el Secretari d’Organització José Zaragoza fa la presentació de la tercera Jornada RedNet, fent menció dels següents temes:
- Han aparegut nous llocs de discussió.
- Canvis de comportament en la discussió política. Batalles més dures. La nostra és una batalla de pensament, de visió del món.
- Centre de gravetat política: IDEES.
- A la xarxa entre el pensament i l’acció hi ha molt poc espai.
- Opció: nova militància política.
- El PSC és el partit que té més gent implicada, amb ganes d’explicar-se i capdavanter en la batalla d’idees.
- Nova manera de localitzar-se: Xarxes Socials. La xarxa elimina el concepte de distància i permet la participació activa.
- Xarxes Socials: permeten igualar als militants.
- La gent que treballa a la Red són la punta de llança del PSC perquè són la discussió viva i immediata.
- Nosaltres som una realitat estesa per tota Catalunya.
- La nostra aposta és una aposta de futur i d’esquerra.
Intervenció Jaume Collboni, Secretari de Programes i Acció Sectorial
- Món globalitzat on les coses ens afecten d’una manera o altra.
- Des del progrés i des de l’opcions reformistes, ha estat quan ha hagut un desplegament d’Internet.
- Pel debat de les idees, la xarxa és fonamental, llibertat per parlar en la xarxa. Aposta important del Partit.
- Nova forma de participació dins del Partit: més participació interna en el Partit.
- S’han impulsat 10 àmbits sectorials: facilitar àmbits de participació a la gent.
- Més participació, més informació compartida.
- Com gestionar el coneixement des de la xarxa? Construcció discurs polític.
Primera Taula: “Xarxes Socials: estratègies i bones pràctiques”
Xavier Peytibi (Consultor, http://www.exaps.blogspot.com/)
Maria Freiría (Dones en Xarxa, http://www.donesenxarxa.cat/ )
Enric Llorens (Bloguer, http://enricllorens.blogspot.com/)
Carlos Guadián (Consultor, http://www.k-government.com/)
Temes tractats:
Evolució de la comunicació:
- Relació cara a cara.
- Aparició ràdio- TV.
- Internet.
- Blogs (2004).
1.- Integració Web-Social 2009.
2.- Mobilitat.
3.- Continguts socials.
- El 60,1% dels catalans són usuaris d’internet.
- El 88% de joves es connecten diàriament a internet.
- Obama’08 va crear una xarxa social pròpia: MyBarackobama. Tuenti. Twitter.
- Xarxes socials segmentades per públics: afroamericans, asiàtics...
1- Campanya Tic totalment integrada. Segmentació local i per públics.
2- Les accions online esdevenen offline: buscant contactes personals, comoditat...
3- Marca i disseny coherent. Mateixos colors i símbols.
4- Repetició de missatge.
5- Personalització del missatge. Horitzontalitat.
6- Rapidesa. Arriba la notícia abans per xarxes socials que per la premsa.
7- Comunitat. No importa la gent que et segueix, sinó com es comporta.
8- Cerca de prescriptors i de visibilitat.
9- Socis de campanya versus simpatitzants.
10- Obertura a la Xarxa: Crowdsourcing extrem.
I després de les Eleccions?
- Ús de les xarxes socials per a mantenir: comunicació, comunitat online i offline.
- Exemple Obama: discurs al món musulmà. Discurs en viu. Web d ela casa blanca 13 idiomes.
El futur?
- Rankings.
- Aplicacions publicitàries.
- Segmentació local i per públics.
- Marca: logos, icones.
- Accions puntuals.
- Esdeveniments offline.
- Participació: crear activitats.
Accions: creatives, humor, enginyoses, interessants, participatives...
“Tot el que es pot inventar ja ha estat inventat” Director de l’oficina de patents d’EEUU.
- Amplificar la veu per fer arribar el missatge.
- Les xarxes conformen un nou escenari, s’estan trencant barreres geogràfiques.
- Hem de tenir cura d’enviar el missatge adequat, sinó ho fem ens podem equivocar; triar els canals adequats. Triar la manera més correcta de dir-lo. Aprofitar el moment.
- A més, hem d’estar disposats a “ESCOLTAR”.
- Twitter: eina de conversació activa. S’ha de conversar, interactuar.
- Web 2.0, ciutadà 2.0.
Pàgina de Patxi López. Claus del triomf de Patxi López en Internet:
- Apassionat de la Red.
- El relat, senzill, proper que ha servit per apropar-se a la ciutadania.
- Símbols.
- Temporalització del seu treball a la xarxa. Coneixement i velocitat a l’hora d’utilitzar aquestes eines.
- El treball en les xarxes socials. Amb més d’un any en la Red, el seu perfil en la xarxa ha tingut temps d’anar madurant.
- Narrowcasting: és el primer polític espanyol que ha aprofitat la capacitat de les xarxes.
- Innovació permanent.
- Escolta activa. Ràpid a l’hora de contestar a les propostes dels seus adversaris.
- Humor: aprofitament frase Josu Erkoreka “cerdos voladores”
Les dones tenim molt a dir en internet:
1.- Què aporta la xarxa a les dones? Internet, espai de participació social, personal i política. PARTICIPACIÓ!
2.- Les dones són creadores de continguts i de projectes Tic’s. CREACIÓ!
3.- La xarxa permet posar en valor les iniciatives de les dones i promocionar-les a través de la xarxa. VISIBILITAT!
4.- Les eines de la WEB 2.0. EINES!
5.- La força de la xarxa: http://enricllorens.blogspot.com/2009/03/ciberactivisme-insomni-i-anorexia.html#comments
6.- El líder i la comunicació. La unió fa la força. Les formigues treballen en xarxa.
12h-12.45h: Cafè, llet i apetitosos croissants
Segona Taula: “Experiències del PSC”
Jessica Fillol: el PSC a les xarxes socials ( http://www.jessicafillol.com/)
Paco Aranda: Causa Comuna ( http://www.causacomuna.cat/)
Roberto Abril: Campanya Europea 2009 ( http://www.robertoabril.es/)
Cristian Alcázar: Respostessocialistes de L’H ( http://www.respostessocialistes.cat/)
Eines del PSC per promoure l’acció política a la xarxa:
Multimèdies:
Vídeos. Imatges. Àudios. Arxius documentals.
PSCTV.cat
http://www.psctv.cat/
www.youtube.com/psctv
http://www.twitter/.
Campanya IMPLICA’T: http://wws.socialistes.cat/implicat
Blogsfera socialista: http://blogsfera.socialistes.cat/
Facebook: perfil i grup
Aplicatius: Fets President Montilla.
Facebook: Publicitar la Blogsfera socialista.
Facebook: Publicitar un esdeveniment amb debat previ.
Facebook: Exemple de vídeo del nostre canal de youtube.com/PSC
Explicació Sr. Paco Aranda: Conferència Oberta Catalunya Causa Comuna.
Objectius: Avançar en el projecte i l’acció del Catalanisme d’Esquerres.
Principis: proximitat en la relació, en el discurs i en les formes.
La fàbrica: producció d’idees i de comunicació.
La xarxa: expansió interactiva internet.
El moviment: mobilització territori-gent. Debat ciutadans.
Interrelació: fabrica, xarxa i moviment.
Catalunya Causa Comuna: gent de diferents actituds i opinions polítiques que coincideixen en la necessitat de revitalitzar i obrir més el debat públic al nostre país; és necessari que homes i dones de posicions democràtiques distintes tinguin l’oportunitat de parlar i de debatre sobre qüestions que afecten a tots i que preocupen a la majoria. Aquesta conversació col.lectiva no deu implicar només als partits, sinó a tots els homes i dones que se sentin responsables del present i del futur de Catalunya.
Clausura a càrrec de Jordina Freixanet, referent d’Acció Política a la Xarxa a l’Executiva Nacional:
- qui parla de la necessitat de l’ús de les noves xarxes socials com una eina d’acció política imprescindible per als partits polítics.
M'acomiado fins la propera jornada i per endavant us dic que no aniré a agafar el metro.
EL PEIX DE L'AMOR
El peix de l'amor,
En la piscina del meu cor
el teu record flota
dins l’aigua tranquil·la;
ombra blava enlairada,
sota el trampolí de la lluna nova.
Nedes entre els meus somnis
de braça, d’esquena i de papallona.
Deixant xopats els records
de la meva memòria.
Peix d’escames brillants,
animal aquàtic i silenciós,
escolto la teva boca
respirant paraules mullades.
Nit d’estiu,
enllumenada per la lluna nova,
nedo entre aigües imaginàries,
sentint el fred de les escames
esmunyint-se pels plecs de la meva pell.
recordant
akest és un dels meus primers dibuixos a color, des ke vaig començar a vendre'n. És, amb el Balandrau (2.600m) al fons, la vall del riu Ter, al nord de la comarca del Ripollès.
**rotuladors sobre paper. Pintat en el 2006
este es uno de mis primeros dibujos a color, desde ke empecé a venderlos. Es, con el Balandrau (2.600m) en el fondo, el valle del rio Ter, al norte de la comarca del Ripollès.
**rotuladores sobre papel. Pintado en el 2006
lembrando...
este é um dos meus primeiros desenhos com color, desde que eu comencei a vender. Juntamente com o Balandrau (2.600m) no fundo, o vale do rio Ter, ao norte da "comarca Ripollès".
**canetas em papel.Pintado em 2006
pel Paco
LA CONVERSACIÓ
“Som éssers de paraules. Tenim que cuidar-les, vetllar per elles, compartir-les, donar-les contingut, vincular-les a la nostra forma de vida.
La paraula és or. Per això crec en el diàleg, la conversa, en la paraula que va creixent, en l’anar i venir d’allò que diuen uns i altres”.
ULLS DE FOC
Ulls de focFa temps que visc en una realitat virtual.
Una realitat virtual encesa pel
somriure d’un àngel.
És el pensament d’un home que
recordo des de la distància.
En secret porto el seu alè
d’una punta del dia fins el final de la nit.
En el meu record estan impresos els
ulls de foc que van cremar la meva ànima.
Ningú sap que ell alimenta
la meva foguera literària.
Tot per ell...
SILENCI I PARAULA
SILENCI I PARAULA El silenci és un mur que s’interposa entre nosaltres i el món, i les paraules, finestres que anem obrint en aquest mur i que ens permeten anar contemplant fragments del món. Segons aquesta imatge, la paraula ens descobreix l’objecte, ens el revela. Accedir al llenguatge és llavors accedir al món. Per això donar amb la paraula té quelcom de màgic: fa aparèixer la cosa.
El món no només està lingüistitzat, està també literaturitzat. L’estructura narrativa dóna sentit, orienta, allò que de fet és experiència caòtica i desordenada. El coneixement l’obtenim a través del relat, de la història que es converteix d’aquesta manera en allò que els comunicòlogues anomenen referent primordial; l'experiència viva proporciona: ambient, emoció, i sensacions. Potser sigui propi dir que el nostre món està impregnat de textos.
La comunicació humana és un problema de compartir quelcom: un espai públic, formar part d’un mateix conjunt (comunitat); compartint espais es comparteixen i es generen valors. La comunicació és bona quan aconsegueix contagiar als demés; tots estem ficats dins d’un procés comunicatiu. Llavors la comunicació política es desenvolupa dins el territori que Habermas va definir com espai públic i ve determinada per aquells missatges que pretenen el bé comú.
Avui més que mai necessitem tornar de nou als codis universals: amor, vida, mort..., apropar-nos a una comunicació més sensorial que cerebral. Allò que alguns anomenen treure sentit dels sentits. Tenim la necessitat de construir una bona història, un bon relat que ens apropi allò més simple, la nostra quotidianitat, a fi de començar a transformar la nostra forma convencional d’instal·lar-nos al món i de tractar-nos els uns als altres.
Subscribe to:
Posts (Atom)