abstracte?...

Doncs si... també algun pas en abstracte. La veritat és que mai havia acabat d'entendre... bé sobretot les explicacions d'alguns entesos en el tema. Sense conèixer la persona (l'autor) poder analitzar no només l'obra com a tal (composició...equilibri, etc...) sinó també l'estat d'ànim, o moment en la vida del pintor. Ho trobo en part una vanalitat.

Les següents pintures les vaig realitzar durant la preparació de la Fira de Nadal dels Artesans del Barri de Sants (qui s'hi va passar va poder veure-les). Que va durar des del setembre al desembre en un intensiu com mai m'hi havia dedicat. El resultat de la fira el podeu veure més avall, jo estic content. I a més, ara us mostro, ara si us podreu fer una idea de l'estat mentre ho feia, unes quantes que anava fent mentre descansava de les imatges figuratives. Em va servir una mica com a teràpia personal, desfogament potser...
veureu també que hi ha un punt intermig... que és la imatge de l'encesa dels Diables, en tres suports-una sola composició.
apa, salut!




BADALONA SOMNIA!


Badalona somnia!

Em vaig ficar al llit a les onze de la nit. Em vaig tapar sencera i vaig somniar que viatjava en metre fins al centre de la ciutat. Em vaig baixar en una parada que no era la de Pep Ventura; era la nova parada del centre de la ciutat: la Illa central. El sol il·luminava els carrers projectant fils daurats sobre els ciutadans. Vaig veure edificis remodelats al carrer Anselm Clavé i al carrer Francesc Layret, amples voreres per passejar, papereres pel civisme i faroles de disseny. Em vaig aturar en cada cantonada, i vaig passejar relaxadament per aquell nou indret. Tot semblava tan real que em vaig oblidar que es tractava d’un somni.
El cas és que al dia següent quan vaig agafar el metre per anar a treballar em vaig adonar que a la meva ciutat, els somnis es converteixen en realitat; tenim un nou lloc de ciutat que millora la qualitat de vida de tots els ciutadans. Aquesta nova realitat urbanística ens fa evident que a Badalona es fa ciutat i fer ciutat és refer l’ésser humà que tots som. Surto del metre i em sento feliç de viure a Badalona, una ciutat per a la memòria i per a la creativitat.

No tot és el que sembla

Generalment no estem acostumants a veure notícies sobre el deute extern dels països empobrits als mitjans de comunicació. Però aquestes darreres setmanes hem tingut alguna oportunitat de llegir o sentir-ne un parell.



Podeu llegir un article molt interessant sobre el tema en la Directa de la propera setmana.

Evidentment, la il·lustració que l'acompanya és la següent:









SOROLL DE POR


Soroll de por,

Rostres demacrats, rostres de pànic, dolor i mort. Núvols grisos obscureixen l’horitzó. Homes, dones, joves i infants amb taques de sang a les mans, al cos; ulls encongits mirant envers una ciutat bombardejada. Respiracions trencades pel soroll de bombes plenes d’odis, frustracions i rancúnies. A dalt d’un cotxe cremat i destruït, entre crits i sorolls, un jove amb la mirada perduda, busca al seu pare i al seu germà. Es diu Jalem, viu a Gaza, té catorze anys i no sap que passarà a partir d’aquest esdeveniment crucial que ha trencat la seva vida i la seva biografia.
Guerres deshumanitzades, cruentes i violentes..., que tenyeixen de negre, de por i de mort, el dret a la vida, la pau i la democràcia.

UNA FREDA NIT DE REIS

Una freda nit de Reis

Els dies de Festa Nadalenca amb finalitzat i l’estrella d’Orient és llunyana. En aquests moments la canalla dorm, ja han començat l’escola. En el silenci de la nit, recordo que quan era petita i arribaven els dies de Nadal, un dels dies més especials era la nit de Reis: els mitjons, els caramels, les xocolatines, l’aigua i el menjar pels camells, i la desitjada cavalcada.
La passada nit de Reis va ser molt freda a la ciutat de Badalona, però, res va minvar la il·lusió de petits i de grans. Una nena petita duia a la mà, una bossa blanca, i una altra portava obert un petit paraigües, Totes dues volien recollir dolços caramels; altres nens, amb el fred esmunyint-se pels abrics, agafaven amb força els seus fanalets.
Eren les vuit de la tarda i estàvem situats al carrer Pelai una mica més amunt del passatge dels encants, a La Salut. Tots esperàvem amb il·lusió l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar. Les agulles del rellotge anaven passant però ses majestats no arribaven. Miràvem el carrer expectants a qualsevol senyal que donés una pista de la seva visió, ni de prop ni de lluny, veiem la llum blava dels cotxes de la guàrdia urbana, fins que passades les nou de la nit varem començar a veure algunes clarors. Els primers en apareixen van ser els bombers, darrera uns patinadors patges reials anaven agafant les cartes dels més menuts. Seguidament, van passar les tres carrosses reials, després una carrossa dels mercats municipals i una altra del club de futbol Badalona. Tot va passar ràpid com una estela fugaç. La realitat és que vam esperar més temps en què arribessin les carrosses que el temps que va durar la passada de la cavalcada.
I alguns ens varem preguntar ¿com pot ser que un esdeveniment que aplega a tanta gent de la ciutat un cop a l’any, no sigui tractat amb més detall? ¿Per què es llancen tant pocs caramels? ¿Per què a nivell dels districtes i de les entitats veïnals de Badalona no es treballa per tal d’aconseguir una única cavalcada general més gran i més espectacular?. ¿Per què els voluntaris Badalona en lloc de vestir de groc no porten una capa blava amb estelles o qualsevol adorn o vestimenta que faci relació amb aquesta nit màgica i especial? ¿Per què cada any que passa sembla que la cavalcada tingui menys protagonisme?
Estimats Reis d’Orient un any més haveu passat per la ciutat de Badalona per fer-nos arribar regals i il·lusió. La nostra és una ciutat engrescadora que vol rebre-us el proper any amb més puntualitat, amb més caramels, amb més carrosses màgiques i més sorpreses, però sobretot us vol rebre amb la cordialitat i l’alegria de tots els seus infants i ciutadans.
Miro el cel i em complac en l’observació d’una estela. Serà l’estela d’Orient?

PRIMERA CONVENCIO TREBALLADORS I TREBALLADORES PARTIT SOCIALISTA

un d'antic...

dibuix a plumilla, amb tinta xinesa... suposo que el Sr. Sant es donarà per al·ludit... aviam si enllestim la vespa mestre! ke ja toca! ciau!

karles