Street Style!


Keep moving

"Come on buddy, just keep moving. The new year is only one day away!"

I'm not sure what this giraffe at Kragga Kamma Game Park outside Port Elizabeth was trying to do. Looking at the pic he was either scratching his head or trying to prod his smaller companion into moving.

Taking township pictures

An international journalist taking pictures of the outside kitchen of a corner take away joint in New Brighton. Informal restaurants like this can be found all over Port Elizabeth's townships and this specific one is a popular sightseeing stop on township tours.

Sexe en 2011



El sexe, com sempre, resultà molt satisfactori, però mentre l'acompanyava a la porta vaig prendre la determinació de deixar de quedar amb ell per una senzilla raó: ho he intentat perquè el xic és interessant, atractiu i molt bona persona, però és que no m'agrada. I no puc fer res per evitar-ho.

Podríem dir, doncs, que hi ha dues classes de valencians: els que compren a Mercadona i els que ho fan a Consum i, tot i que sóc dels segons, he de reconéixer que des de dissabte professe un renovat respecte per la macroempresa del senyor Roig. I no només pel seu caràcter emprenedor, sinó perquè vaig passar la vesprada follant amb un dels seus treballadors.

Tampoc sé ben bé com vam acabar a un altre local, també d'ambient, ni de com el desenvolupament de la nit em va portar a acabar enrotllant al mig de la pista amb un sevillà al qual una estona abans havia preguntat “Perdona, ¿eres homosexual?” (!!) i que em portà de la mà a la cambra fosca del local, en el qual una pantalla més gran que les que gasta el cine Babel de València vomitava imatges de porno dur.
Chico, qué bien os lo montáis en Sevilla.
Eh·hto no e' na', quillo. Vente p'acá. 

Y dime, ¿a qué te dedicas tú?
Pues... soy militar.
Uy, ¡un militar!
Nyam.
Bueno, en realidad trabajo en la UME.
Uy, ¡la UME!
 




No em puc creure que estigues valorant la possibilitat de festejar amb un xiquet de 21 anys...
És que és tan tendre... l'altre dia em va telefonar mentre posava gasolina i vaig escoltar que deia "Em poses huit euros de dièsel?"
I què vols dir amb això?
"Huit euros"!! Se pot ser més tendre?
Martí, això no és tendre; és pobre.

¿No es un poco imprudente dejar a un desconocido solo en tu casa?
Vaig tancar l'aixeta i mentre em rotllava amb la tovalla vaig apuntar:
No me preocupa en absoluto, la verdad: no tengo nada de valor, trabajo en los juzgados y me llevo muy bien con los departamentos de la Policía Judicial y de Investigación. Además, has dejado ADNpor toda la habitación... sería pan comido atraparte.

Mitja hora més tard ja estava al llit, gaudint d'una sessió de sexe pujada de to que s'allargà una bona estona. En acabar, encara estés al llit i mentre provava a deixar enrere el pantaix i a recuperar l'alé, el meu convidat apuntà:
T'he vist a un cartell electoral quan venia de camí.
És el que sol passar quan eres candidat... que has de donar la cara.
Ja m'ho imagine... i què, com va la campanya?

Que estesexe em fa recordar el que vam tindre fa més de deu anys perquè sóc capaç de reconéixer l'olor del seu cos, i que em dic que tampoc ha canviat tant. O potser sí. La veritat és que no m'importa massa: en aquell moment fou només sexe i hui torna a ser exactament el mateix.

Calla. Ara, també, està este xic que he conegut i que em fa gràcia...
És cert! Conta'm.
Doncs... no ho sé, és molt atractiu: té un cos molt ben fet, amb pèl just on ha de tindre'n, és una miqueta callat i, flipa, té un ull de cada color: un blau i l'altre marró.
Atlètic, amb pèl, taciturn i amb un ull de cada color? Perdona, però tu estàs follant amb un husky siberià!




Llàstima que al llit este broker es desunflà ràpidament i la cotització de les seues accions es va desplomar sobre el parquet de l'habitació, i això és una cosa que la meua agència de qualificació particular no pot passar per alt.

El sexe amb este xic treu el pitjor de mi i mentre dura l'acte em sorprenc a mi mateix fent una sèrie de coses que si fera qualsevol altre em resultarien no només desagradables, sinó també un punt patològiques.

Fent un esforç he aconseguit identificar l'aroma del xic brasiler d'accent marcat i pell blanquíssima (heretada d'una ascendència francesa) que dilluns vaig entrar al llit i que em proporcionà dos claus seguits durant els quals el plaer es barrejà amb mostres de dolor físic puntual, infligit estratègicament no només per fer mal, sinó per augmentar el primer.

Desprenia una incertesa i una inseguretat vitals en relació al futur en general i al seu en particular que no resultaven pròpies d'un home de la seua edat, però que sí que havia percebut en altres ocasions amb xics molt més joves, i això, clar, també es trasllada al llit.

Aquí es donde vengo a depilarme.
¿Ah sí? ¿Y puedo saber quéte depilas?
El culo. Me depilo el culo.




Six Tips for Six Pack Abs


Six Tips for Six Pack Abs from one on the most recognizable celebrity personal trainers, natural bodybuilders, and fitness models--- Ulisses Williams, Jr.

FELIÇ ANY 2012



Mentre es prepara les torrades amb mantega i melmelada de maduixa, cafè i llet, fa una ullada a la Vanguardia i, en arribar a la contra llegeix: "que la por, l'enveja, l'egoisme i la mentida són portes tancades que impedeixen que els homes i les dones siguin millors. Obrir-les, traspassar-les és arribar a allò millor que té l'ésser humà: l'amor, la llibertat, l'amistat i la companyonia".

No sap perquè les seves neurones li porten al cap les paraules del seu amic Joaquim: - allò important no és tenir raó sinó fer política del desig, aquell desig que suma, que uneix, que construeix ponts entre els homes; aquells homes i dones que fam lligams, que són capaços d'unir allò allunyat amb allò proper i, són capaços d'obrir vincles de confiança i de complicitat.

Al deixar el diari damunt la tauleta del menjador els seus ulls es troben amb una de les postals nadalenques que han anat arriban a casa per desitjar-li unes bones festes per part d'alguns dels seus familiars i amics. És una fotografia del Pont del Petroli amb un arbre blanc de Nadal i, uns simpàtics ocells amb el barret del Pare Noel.

Al penjar la postal en una de les branques de l'arbre de Nadal, torna a sentir com si fos la nena petita de fa molts anys, el pessigolleig propi de les coses que sempre fan il•lusió i són significatives.

BON NADAL I FELIÇ ANY 2012




Una forta abraçada i petons


Mari Carmen Lozano

The local waterhole

Hapoor Waterhole is the most popular water(ing) hole in Addo Elephant National Park for the locals (both males and females) to hang out at and as they don't serve alcoholic drinks the littlies are also welcome.

12 claus de 2011



En eixe moment vaig entendre que amb la nova regulació només els més tarats deixaran d'eixir a sopar, d'anar a un concert, de prendre tres cerveses amb els amics o simplement de festejar la nit perquè no podran fumar a l'interior dels locals públics i que seran els mateixos que en el seu moment van deixar d'anar al cine quan es prohibí fumar a les sales de projecció, que van deixar de viatjar quan es prohibí fumar als avions i als trens o que van deixar de treballar quan es prohibí fumar a l'oficina: cap ni un.

Un exemple paradigmàtic del fet que és possible opinar sense saber el trobem a les revoltes que estos dies sacsegen Tunísia i que han acabat amb la caiguda de l'antic govern, perquè fins fa una setmana este país nord-africà només eixia a les pàgines de publicitat de les agències de viatges que promocionaven les seues platges amb l'eslògan 'Túnez, tierra de serenidad' (sic) i en canvi ara sembla que tothom i totdon té una opinió formada al respecte.

Encara hui no sabem les conseqüències totals del terratrèmol i del tsunami que sacsejaren el país, però les xifres posen els pèls de punta: més de 1.500 morts als qual cal sumar els 2.000 cadàvers que han aparegut estes últimes hores, milers de desapareguts, entre els quals 10.000 corresponen a un únic poble, vora mig milió d'evacuats i 70.000 milions d'euros en pèrdues materials.

També sóc de l'opinió, d'altra banda, que Europa no pot romandre impassible davant la massacre de civils per part d'un bizarríssimdictador farcit de bòtox, encara que els que ara s'indignen i justifiquen les accions militars siguen els mateixos que han obert les portes de les nostres democràcies a este dictador i li hagen permés tindre comptes bancaris i propietats a Europa a canvi de barrils de petroli.

Igualment grotesc resulta tot el que envolta la seua mort: el seu cadàver, amb almenys un tret al cap, ha estat llançat al mar (!) des d'un portaavions (!!) i embolicat amb un llençol blanc (!!!) per part de l'exèrcit dels EAU amb la idea d'evitar que la seua tomba poguera convertir-se en un lloc de peregrinació (!!!!), de forma que la gran nació d'Obama no només es permet el luxe de practicar el terrorisme d'Estat a l'estranger, sinó de decidir què fer amb les deixalles humanes d'aquells que executa. 
 



Efectivament, són els socialistes els que han fet una campanya lamentable, els que presentaven uns candidats que no guanyarien ni la presidència de la comunitat de veïns i als que, en definitiva, la societat valenciana ha castigat per no haver sabut fer oposició ni per ser capaços de generar ni optimisme ni possibilitat de canvi. Davant este panorama, Compromís esdevé la tercera força al País en nombre de vots i de regidors, obté un digníssim 9% de vots a la capital i tres regidors amb Joan Ribó al capdavant i, contra totes les enquestes que ens deixaven fora de Les Corts, sis seran els diputats, amb Morera i Oltra com a referents, que ocuparan escó a la cambra valenciana.

Si jo fóra ZP, però, no estaria molt preocupat per res d'això, ja que serà el temps el que edulcorarà convenientment la seua herència i el ressuscitarà per a la política espanyola de la mateixa forma que ha passat amb altres ecs!presidents: en 1996 era difícil imaginar que cap multinacional voldria comptar amb l'assessorament de Felipe González o que cap diari mitjanament seriós voldria publicar les seues columnes i, en canvi, així és i ja ningú recorda la situació econòmica, la corrupció, els escàndols polítics o el terrorisme d'estat que es practicà sota els seus governs.

Tot apunta, doncs, en una única direcció: estem a un pas de dir agura ETA. No sé si serà, com insinuen alguns, la setmana que ve. O si serà abans o després d'eleccions. L'únic que tinc clar és que hem de celebrar-ho i que no tinc cap dubte que la majoria de la societat espanyola (i sobretot la basca) ho farà.

Volen rebutjar el segon rescat, declarar-se en fallida i suspendre pagaments? Perfecte, però de veritat que no hi ha cap governant grec capaç de determinar, tenint en compte les sis vagues generals que ja portem enguany i les protestes diàries que col·lapsen Atenes, que els grecs no poden ni volen suportar més retallades de drets socials sense la necessitat de sotmetre-ho a una consulta popular?

Qualsevol anàlisi mínimament honesta del resultat de les Eleccions Generalíssimes de diumenge hauria de començar reconeixent el triomf de la dreta espanyola en sentit ample (UPyD, CiU, FAC you!) i del PP en particular. Rajoy ha necessitat només tres intents, cinc milions d'aturats i una crisi econòmica mundial per arribar a la Moncloa, però al remat allà el tindrem.

Estic convençut que dues idees van passar pel cap de tots aquells que ahir vam tindre l'oportunitat de seguir en directe la primera sessió del judici que determinarà si Camps i Costa són penalment responsables d'un delicte de suborn passiu impropi: la primera, quina necessitat tenia l'ecs!president de passar per este tràngol quan, podia, senzillament, haver-ne posat fi de la mateixa forma que feren fa només uns mesos Betoret i Campos i assumir, d'una vegada per totes, que no hi ha possible rehabilitació per a la seua figura.

El secret, en definitiva, per evitar que la X Legislatura resulte decebedora passa per no dipositar cap esperança en Mariano Rajoy i confiar en la inèrcia de les coses, ja que això és, justament, el que han fet els seus votants.



Brookes on the Bay's view

The new restaurants at Brookes-on-the-Bay have some of the best views of any of the restaurants along the beachfront with views across Kings Beach.  At night you may not be able to see as far out to sea, but the harbour and city lights also make for a magnificent backdrop. 

Vegetal



Fa uns dies vaig conéixer un xic que pensava que podria apanyar-me. Vam tindre una primera cita meravellosa que em portà a viure un dels moments més romàntics que recorde en molt de temps.


Inici del Moment Romàntic

Després d'unes quantes cerveses, estàvem esperant que el semàfor es posara en verd per travessar el carrer i ell trencà el silenci assenyalant un centre de depilació:

Aquí es donde vengo a depilarme.
¿Ah sí? ¿Y puedo saber qué te depilas?
El culo. Me depilo el culo.

I ens vam besar, perquè era inevitable no fer-ho.

Final del Moment Romàntic


Un parell de dies després vam sopar a casa. Em va tocar crear un menú sense carn ni peix perquè el meu convidat em manifestà que recentment havia abraçat el vegetarianisme i, també, estar tota la vesprada fumant a la terrassa perquè no suporta l'olor a tabac.

Durant el sopar, però, mentre xarràvem de tot un poc (després d'haver comprovat empíricament que, efectivament, portava el cul depilat) vam acabar parlant de la meua militància política i ell apuntà:

Anda, pues yo estuve a punto de votar a Compromís.
Qué cosas... ¿Y se puede saber al final qué votaste? ¿Al PSOE?
No, qué va... A UPyD.

Em vaig quedar amb la forqueta a la mà i un tros de la carabasseta a la boca.

¿Perdona?
A ver, yo en realidad paso de la política... pero, no sé, me gusta lo que dicen.

La forqueta a la mà començava a resultar perillosa.

Pero no te das cuenta de que UPyD representa la antipolítica y de que se limitan a hacer política sin decir que hacen política y de que la zorra de Rosa Dí...

I vaig callar, perquè vaig adonar-me que estava autocitant-me.

I no sé si estaré fent-me vell o què, però li vaig deixar quedar-se a dormir.



Hennessey Jeep Grand Cherokee


The Hennessey Jeep Grand Cherokee HPE800 ($235,000) takes Jeep's top-of-the-line SUV and turns it into a veritable speed demon by expanding the factory Hemi V8 from 6.4 to 7.0 L and adding in a twin-turbo forced induction system to achieve 805 hp and a 0-60 time of 3.1 seconds. Of course, all that power isn't useful if you can't harness it, which is why it also boasts an upgraded transmission system, 15.1-inch Brembo brakes in the front and rear, and a lowered, more sporty suspension, and to make sure no one mistakes it for the "regular" version, it also packs lighter alloy wheels, a carbon fiber front end, and a custom leather interior with an Alcantara steering wheel. It'll arrive in 24 well-appointed garages next year. 

The place to be this time of year

The places to hang out this time of year around Port Elizabeth is the coastline with the beaches along the city's main beachfront being the most popular.  One of the busiest beaches tend to be Hobie Beach with the Boardwalk across the road and a lot of other eateries, the Pier and beachfront promenade right there.  Why aren't I posting a picture showing the packed beaches?  Well, as you read this I am on holiday having spent the last 10 days camping in Montagu in the Western Cape and on my way to another 9 days in Cape Town.  But even though I am away I am still diligently bringing you your daily Port Elizabeth fix.  I'll pop down to Hobie over the weekend after I get back and see if I can get you a pic of the beach full of people.

Cosí de Nadal



Després d'haver dormit poc més de quatre hores, al dinar de Nadal vaig haver d'escoltar estes perles de boca del meu cosí:

On està escrit que és l'Estat qui ha de construir els hospitals?
Si tot el món poguera portaria els seus fills a l'escola privada. És millor.
A Espanya sobren milions de funcionaris.
No entenc per quin motiu qui no ha cotitzat en la vida ha de tindre dret a una pensió.
Els socialistes han acabat amb dècades de concòrdia nacional.
Que m'expliquen si és raonable que un mestre de l'escola pública cobre 2.000 euros al mes.
Si preguntes pel carrer tot el món et dirà que no vol pagar més impostos.

Vaig estar temptat de preguntar al meu cosí què tal li anava la vida des que es divorcià i hagué de tornar a viure a casa dels pares, però vaig preferir deixar-ho córrer i vaig passar pàgina: “Dis-me, cosinet, ja tens feina o encara continues a l'atur”.

ESPAI DE FUTUR



La Clara va mossegar la rosquilla i amb la punta de la llengua es va llepar la sucre que s’havia quedat enganxada als llavis. Sempre que menjava aquell dolç s’acordava de la infantessa, de la bicicleta vermella i dels dies de platja a la vora del mar. Es va beure el cafè de cop i es va centrar en el present. A la casa encara quedaven coses per embolicar i, a les quatre de la tarda arribaria el camió de la mudança que se’n portaria les últimes pertinences. La Clara va tancar amb un cert regust semidolç la porta de casa seva. Darrera quedava una part important de sa vida. Ara començava una altra de nova.
Just quan la Clara va arribar a l’entrada de la nova casa, el cel es va posar completament fosc i, va deixar caure un petit ruixat. La Clara va ficar el dit anul•lar damunt una petita placa electrònica i la porta es va obrir. La Clara va pensar que moltísims anys enrere els grecs creien que aquest dit comunicava directament amb el cor i, ara era aquest dit l’encarregat de portar-la al cor de sa casa. La Clara abans d’entrar al saló va activar un dispositiu que contacta la casa amb els serveis centrals d’emergències, amb l’hospital i amb la policia local en cas d’alguna urgència i, això fa que la Clara se senti més segura al seu nou domicili. També des d’allà pot controlar la il•luminació i la temperatura ambiental de tota la casa. Quan els sensors de llum del rebedor van detectar la presència de la dona es van encendre de cop i, la Clara va veure que ja havien penjat els quadres que el seu pare li havia regal de Pau Picasso.
El dia havia estat esgotador però això no va impedir que la Clara recorregués totes les estances de la casa: la cuina, el saló, el rebedor, el bany i els dormitoris. A l’entrar a la a la sala d’estar el blanc immaculat dels mobles i dels sofàs li van fer sentir la felicitat de les coses recent estrenades. Després es va dirigir cap a la cuina per veure al detall tot allò que no havia pogut apreciar el dia que l’agent immobiliari li va ensenyar la casa per primera vegada. Recolzada en un dels marbres negres de la cuina recorda com es va sentir atreta a l’instant pels ulls de l’home, de tal manera que el món li va desaparèixer per complet. Ara sense la presència d’aquells ulls torbadors, que semblaven no tenir ànima, podia veure com els electrodomèstics d’última generació brillaven com miralls.
L’agent de la immobiliaria li havia explicat que el frigorífic era un aparell intel•ligent que estava connectat amb internet i, que ella sense moure de casa podria fer la llista de la compra o des de la feina es podria enviar missatges a través del seu correu electrònic. Al costat de frigorífic havien penjat un quadre. Quin detall! els de l’agencia li havia regalat un quadre amb el seu e-mail imprès amb lletres platejades: clara@gmail.com. Va obrir el forn microones amb la mateixa curiositat que quan era petita obria els regals de Nadal. Damunt del forn microones va veure instal•lada una gran pantalla d’internet des d’on podria veure la televisió mentre cuinava o xatejar amb el seu nou amic. Si volia obrir les aixetes només havia d’apropar-se a l’aixeta i dir: - aigua freda, aigua calenta o aigua temperada amb veu clara i l’aixeta que duia un sensor de veu instal•lat al seu interior deixava rodar l’aigua. A l’obrir les portes dels armaris de sota l’aigüera va veure que estaven alienats els diferents contenidors i, que aquests a través d’un sistema nou de reciclatge s’ocupaven de llançar les diferents escombraries a una xarxa subterrania de canals.
La Clara se sentia cada cop més il•lusionada amb la seva casa però una de les coses que més li van agradar era que des d’una pantalla electrònica, estratègicament situada, podia baixar-se llibres, música o pel•lícules d’una llibreria virtual que estava col•locada a la paret central del menjador. Instal•lada al sofà va agafar el comandament de la televisió virtual per veure de quan canals disposava el nou aparell; a més la televisió estava connectada a un videoclub, de manera, que es podria baixar pel•lícules sense haver de sortir de casa. La tecnologia havia avançat tant que ja no li calia utilitzar ulleres per veure les pel•lícules en tercera dimensió i, a demés s’afegien uns auriculars traductors d’idiomes (anglès, italià, espanyol, xinès, francès, japonès...), que li permetrien poder parlar amb gent de tot arreu. Tota la cultura estava a la abast de les seves mans. Asseguda còmodament al sofà podria gaudir d’un passeig virtual pels millors museus del món, escoltar la millor de les peces operístiques, o parlar amb persones de diferents nacionalitats.
Va mirar el rellotge. Mancava mitja hores per dos quart de dotze. Abans de ficar-se al llit va mirar el mòbil per veure si Marsfos, l’agent immoviliari, l’havia enviat algun missatge. La Clara recorda que va riure molt quan ell es va presentar, el nom li va cridar l’atenció. Des de què s’havien conegut, amb motiu de la venda de la casa, havien sortit unes quantes vegades i, en cada cita la Clara se sentia més seduïda per aquell home, que tenia quelcom en la seva mirada que la desconcertava i la inquietava.
A les dotze de la nit una filera de faroles d’última generació van enllumenar el somni de la nova veïna.
A les set del matí un dispositiu connectat al llit de la Clara la va despertar amb la Serenata de Schubert. Al mateix dormitori estava inclosa la sala de bany, una porta al paradís. La Clara es va aixecar amb el son pegat a les parpelles i, sense donar-se compte va estrènyer un interruptor que va fer que les parets del quart del bany comencessin a moure’s. La Clara va pensar que encara no estava gaire desperta. Les parets de la sala de bany es van convertir en un gran jardí botànic i al mig una impressionat banyera d’hidromassatge la va convidar a submergir-se. Va descobrir que a través d’aquell interruptor podria canviar el disseny decoratiu de les parets amb diferents paisatges: muntanyes nevades, una platja al Carib, el desert. Es va quedar tan meravellada amb aquell invent que va trigar una mica en reaccionar, aquella casa no parava de donar-li sorpreses. Però allò que la Clara no sabia és que encara li esperava una més sorprenent.
Mentre la Clara es maquillava va sentir un soroll de passes que li van sobresaltar. Semblava com si hi hagués algú més a la casa. Amagada darrera la porta del dormitori, amb el cor en un puny i la respiració entrecortada la Clara va restar a l’espera. Al cap d’un segon un trast estrany es va presentar davant la Clara.
- Hola Clara, què tal estas?
- Qui ets tu?
- Hola. Sóc Naos.
- Naos, i qui és Naos?
- Sóc un androide programable que està a la teva disposició per a tot allò que vulguis menys una cosa. Tu i jo mai podrem intimar.
- Crec que encara estic dormida i estic ficada en un malson.
- No tinguis por; sóc un androide que forma part de la teva casa intel•ligent i, puc executar una gran quantitat de tasques, tinc una ampla memòria i molta capacitat de visió.
- Em costa despertar d’aquest son. En aquets moments deus de posseir totes les característiques i capacitats que et manquen a mi mateixa. Estic parlant amb una màquina, no me’l puc creure!
- Dona, no em miris amb aquesta cara d’incredulitat. Ja veuràs com a mesura que ens anem coneixem no podràs prescindir de la meva eficàcia i, arribaràs a estimar-me una miqueta.
- Espera vaig a la cuina necessito veure quelcom. Crec que m’estic ofegant.
- Ja vaig jo a buscar-te’l.
La Clara va sentir que es marejava i per un moment va creure que anava a caure al terra, però abans que això succeís Naos va arribar amb una got d’aigua. – Encara no he pogut localitzar on has ficat les ampolles de Whisky.
La Clara es va apropar fins la finestra, que es va obrir, de par en par, sense estrènyer cap botó i, la Clara va poder respirar una mica d’aire pur provinent de l’immens bosc que hi havia davant la casa. Quan la Clara es va sentir una mica més recuperada va preguntar a Naos,
- Així que estàs aqui per fer-me la vida més entretinguda?
- Si, Clara estic dissenyat per a desenvolupar tasques domestiques, d’educació i d’entreteniment per a nens i per a tota la família. Amb mi podràs parlar de qualsevol tema, podrem interactuar junts i, també estic receptiu per a aprendre tot allò que tu consideris que serà convenient per a la meva formació.
- Crec que si continuo parlant amb tu arribaré tard a la feina a més de tornar-me boixa, així que ja continuarem la nostra relació robòtica a la tornada.
Naos va inclinar el cap, davant la Clara, dues vegades i després com si fos un soldat executant les seves instruccions militars la va acompanyar fins la porta de sortida. Va aixecar la mà i la va saludar mentre la Clara es dirigia cap el garatge.
Res de tot allò tenia cap mena de sentit. Una veu que sortia de les entranyes del mòbil li va avisar que havia arribat un missatge a la safata d’entrada: -Aniré a veure aquesta nit. T’anyoro. Marsfox.
Com anava amb l’hora justa per arribar al treball la Clara va decidir que agafaria el cotxe. La ciutat disposa d’un detector d’aparcaments que a través dels GPS localitza les places lliures d’aparcament. Generalment a Citymundi no hi ha gran afluència de tràfic perquè la ciutat té una gran xarxa de metro que connecta més de 20 línies per tota la ciutat.
Al llarg del dia la Clara no va deixar d’interrogar-se sobre l’androide intel•ligent que s’havia ficat a la seva casa i a la seva vida: Què faria amb Naos? El robot tindria alguna mena de clau per poder desconnectar? Hauria de conviure contínuament amb ell?
Eren les set de la tarda quan la Clara va arribar a la casa. A la porta d’entrada Naos l’estava esperant amb un suc de taronja com si fos un modèlic majordom anglès però amb els trets de la cara rígids pel plàstic sintètic del qual estava composat.
La Clara va tornar a pensar que d’un moment a altre es despertaria i, tot tornaria a l’univers d’allò possible. Just quan acabava d’entrar al rebedor una veu automatitzada li va avisar que acabava d’arribar el Sr. Marsfox.
La porta d’entrada es va obrir i, Marsfox molt elegant va entrar. La Clara esperava que ell pogués treure-la d’aquella quimèrica situació. Es van abraçar. Darrera la Clara una veu metal•litzada va dir:
- Hola Marsfox. Caray, com has millorat amb els anys!. Clara per sinó ho saps, Marsfox és la versió super avançada de la meva generació, és el robot humanoide, la sèrie tecnificada, més propera a l’ésser humà.
La Clara es va desmaiar.

Altres espais, altres móns, noves màquines humanitzades, que sense ànima mai arribaran a tenir la grandesa dels éssers humans.


BON NADAL I FELIÇ ANY
2012

vulcanovulcanovulcano

Vale va, doncs jo també m'uneixo al grup de fans moderns de la primera novel·la de Max Besora. És Vulcano (Labreu, 2011), una novel·la breu que, en la dinàmica paradís-infern de sempre però amb un toc moderno-subjectivo-apocalíptic, narra la destrucció de Sant Pancraci del Paradís degut a l'erupció de Vulcano i, alhora, l'erupció del "volcà interior" del protagonista en qüestió, que ens relata tota la seva història o evolució via monòleg. Cràters i més cràters, sí: núvols de cendra i rius de lava a nivell físic i els diversos fruits de desmites i distopies diverses a nivell metafísic. Una catàstrofe.


Ens trobem davant d'un narrador que abomina de la vida i els seus protagonistes, un etern-de-tornada que ha triat l'humor negre com a opció vital contra la vida, un home rústic i brut i convençut que res val la pena, un Holden Caulfield o un Hans Schnier sotmesos a unes condicions similars a les de l'Aiguafang de Joan-Lluís Lluís, per tornar a lectures recurrents. Ell és Vulcano i Vulcano és ell i tot plegat -la destrucció del poble com a metàfora de la destrucció de l'ànima, o no- deriva en una aganoia paranoica o una paranoia agònica de nivells distingits i eminents. 

Un cataclisme narrat amb xispa i estil, amb un ritme frenètic i un llenguatge col·loquial (gràcies, Max, per contribuir amb el teu gra de sorra a la salvació del català via frescor) que contribueixen a donar mala llet al tema, però una mala llet de brîtat, no una història de nenes sinó de necessitat de taps d'orelles posteriors per haver-te d'amargar del VULCANO VULCANO VULCANO VULCANO etern, però que, alhora, no ens priva de moments entranyables com un jersei de llana, com per exemple la descripció de la tieta Eulàlia ("tota ella és enorme i càlida com una masia") o dels haikus de la Teresa, l'amiga poeta, poetessa, poetoïde. No ho sé, bravo, no?

Encàrrec nadalenc



Hola, soy yo, la pesada.
No, mujer. No digas eso... no eres tan pesada. Pero dime, ¿qué pasa?
Verás, es que quiero pedirte un favor por si me muero antes de que llegue el juicio.

Primer silenci.

Continúa.
Primero, quiero saber qué pasará cuando me muera.
Bueno, ya sabes que sobre eso hay muchas teorías...
Me refiero a qué pasará con mis propiedades.
Ah, bueno... pues nada, que serán para tus herederos.
Es que mis hijos viven en el extranjero.
Pues cuando vengan al entierro ya heredarán.
No creo que vengan, la verdad. Además, no habrá entierro, porque voy a donar mi cuerpo a la ciencia.  

Segon silenci.

Me parece muy bien.
Entonces, dime, ¿tú harías el favor de hablar con mis hijos cuando llegue el momento?  

Tercer silenci.

Claro, mujer. Dame sus teléfonos y sus correos electrónicos y ya me pondré en contacto con ellos cuando toque.  

Ha nascut una nova categoria: els clients post-mortem.

A true PE icon

The Donkin Reserve with the Lighthouse, Pyramid and new Route 67 located there are truly one of Port Elizabeth's main iconic attractions both from a visitor as well as landmark point of view.  Here a couple of tourists are standing next to the Donkin Memorial (yes, that's the pyramid's proper name) enjoying the view from the Hill.

Merry Christmas (from a beach in Africa)

The traditional Christmas one always sees is a white Christmas with snow, a fireplace and all kinds of wintery things.  But more than half the earth actually has a summer Christmas where Santa should probably be wearing board shorts and slops while driving an open top vehicle and enjoying the sun.  When Santa isn't going around handing out gifts he must surely go somewhere and that somewhere is a beach in Port Elizabeth close to the Willows Resort.

I would like to take this opportunity to wish all the Christian Port Elizabeth Daily Photo readers and their families a  Merry Christmas and a very blessed day.

Bon Nadal


CC: @medri

Shark River lily

The little stream that flows through Happy Valley towards Humewood Beach is actually known as the Shark River and used to be one of early Port Elizabeth's main water sources.  The name have absolutely nothing to do with sharks though.  Even in the early years the little stream never reached the sea and disappeared into the sand on the beach.  In Dutch (and Afrikaans for that matter) the term used to describe the river sinking away into the sand is "sak" and they called it the Sakrivier.  The British misunderstood the word used by the Dutch thinking it was called the Shark River and hence the name which stuck.  

el dret a no saber

Molt bé Javier Marías, eh. No és que el meu patriotisme català (que és gran però no excloent) m'impedís llegir el llibre d'un escriptor que a més de dir-se Marías es diu Javier, no. Però perquè negar-ho, la veritat és que Marías sempre m'havia fet una mica de mandra. I mira, com que tant bo és insistir com saber-se retirar, proclamo que m'he equivocat i que Corazón tan blanco (1991) es mereix, pel cap baix, una matrícula d'honor. 

Podriem dir (que ja és molt) que la història gira al voltant de l'aclariment de la primera frase: No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era una niña y no hacía mucho que había regresado de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baño, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola de su propio padre, que estaba en el comedor con parte de la família y tres invitados. 


Suïcidis, misteris, assassinats. Es tracta d'un argument tipus novel·la negra però en versió tranquil·la, amb una trama principal i diverses trames secundàries (totes espectacularment relacionades i contaminades entre elles), amb un sentit de l'humor força higiènic i amb un estil procliu a les digressions generoses, una fusió entre pensament i acció prou aconseguida com perquè necessitis saber com es desenvoluparà la intriga i, alhora, et llegeixis atentament totes les digressions que s'allunyen de la trama principal. Que sembla poc, però és una cosa ben seriosa: la naturalesa maruja de l'ésser humà sempre l'empeny a buscar respostes i a obviar ornamentacions que aturen la linealitat de la trama. 

Marías explica (i que ens ho expliqui no vol dir que sigui veritat, com sempre) que els orígens de la novel·la es remunten a tres precedents aïllats: 
  • El suïcidi real d'un membre de la seva família, tal i com s'explica a la primera frase de la novel·la. Així, tota la novel·la pot considerar-se una mena d'aclariment imaginari d'aquell suïcidi real, que va ser tan enigmàtic com el de la novel·la. I aquí cal dir que Marías va preferir imaginar l'explicació a averiguar-la: la preferència a la ignorància, que sempre és més protectora que la realitat, és un dels temes centrals de la novel·la. 
  • L'àvia cubana de Marías. Es veu que de petit li cantava una cançó que surt diversos cops durant la novel·la: durant la nit de noces entre una joveneta i un home ric, la joveneta demana auxili a la seva mare, que la vetlla des d'aprop de l'habitació nupcial, però el marit fa veure que no passa res. L'endemà, quan la mare entra, es troba una serp immensa al llit de matrimoni i ni rastre del nuvi i la núvia. 
  • El fet que Marías no s'ha casat mai, cosa que (diu) l'ha portat a concebre el matrimoni com una cosa misteriosa i, com es percep en la novel·la, bastant fosca i perillosa. Gent promesa, enamorats del món, no patiu: tot és una hipòtesi. 
Marías teixeix una xarxa d'associacions entre els personatges que fa que, tot i les trames secundàries, al acabar la novel·la tot quedi lligat d'una manera prou ambigua com perquè no hi hagi una resposta unívoca però prou clara com perquè tot estigui contaminat de tot i per tot: Macbeth, el món de la traducció i la interpretació, Margaret Thatcher i Felipe González, la relació o no-relació entre Guillermo i Míriam, entre Bill i Berta, entre Custardoy i Luisa, entre Luisa i Juan, el vigilant de la sala d'exposicions que vol cremar un quadre de Rembrandt, etcètera. 

A més, la novel·la té el hit de ser una novel·la d'intriga i d'idees alhora: el determinisme total que implica el fet que tothom obliga a tothom (a estimar, a matar, a confessar) és un dels leitmotivs de l'obra, així com el dret a no saber, la reivindicació de la ignorància com a mesura d'autoprotecció. Juan, el narrador, és el qui ens ho explica tot i alhora el qui intenta obviar la veritat, evitar saber-la perquè és conscient que, un cop saps, no hi ha manera de tornar enrere. Aquest estira-i-arronsa entre el saber i el no-saber, així com entre el fer i el dir, està present en totes les diverses trames de la novel·la. 

El quadre del Prado que Mateu, el vigilant piròman, vol carregar-se. "Estoy harto de esa gorda", diu.
I el dilema entre el fer i el dir i el saber i el no-saber estan relacionats amb la idea que els fets existeixen un cop explicats o recordats: Ranz callant el que va fer fa quaranta anys i Juan negant-se a saber-ho, perquè tot el que no se sap pot estar al terreny de la sospita, però mai estarà al terreny de la certesa i, en qualsevol cas, pot ser oblidat o negat o abolit o enterrat. En fi, que és Nadal i teniu temps i compreu-vos-el perquè hi ha seriositat i amenitat i narrativa i reflexió i coses que costa de posar juntes i que estan molt ben escrites. Visques i confetti i bravos i brindis.

How Seaweed Can Save Your Skin

Balms and serums containing sea ingredients will last longer if you store them in the fridge.  Side benefit:  They'll feel amazing when you apply them.


"Marine ingredients like algae, moss, and kelp are chock-full of vitamins that help with cell turnover.  They also have moisturizing properties, help skin appear less wrinkly, and feel soothing, especially after shaving," said Amy Wechsler, dermatologist and author of The Mind-Beauty Connection.

Some products to consider are:


1. The Art of Shaving Ocean Kelp Shave Cream
$22, theartofshaving.com
Kelp extract and coconut oil create a luxurious lather.

2. Kiehl's Facial Fuel Transformer
$30, kiehls.com
Amino-acid-rich blue algae reduces pores.

3. Anthony Algae Facial Cleanser
$36, anthony.com
A restorative daily wash with algae, aloe, and lavender.

4. La Mer Radiant Serum
$250, lamer.com
Brown algae and antioxidants target dark spots and brighten skin tone.

5. H2O Plus Oasis Men Oil-Free Post Shave Balm
$20, h2oplus.com
Soothes your face with menthyl lactate and brown sea kelp.

6. La Prairie Advanced Marine Biology Revitalizing Emulsion
$135, laprairieGreen microalgae improves elasticity.
 

Ocean Basket at Brookes on the Bay

With the redevelopment of Brookes Pavilion (now called Brookes-on-the-Bay) completed, the new tenants have started to move in.  One of the first restaurants to open was Ocean Basket and I'm sure with the fantastic view it has over the beachfront its sure to become one of Port Elizabeth's most popular seafood restaurants.

The sun shines on the Wildside

The coastline from Cape Recife to Schoenmakerskop is generally known as the Wildside due to it rocky coastline and the fact that the prevailing south-easterly wind can pump out there on the best of days and make the sea well and truly rough.  Don't get me wrong though, the weather isn't always bad and when its good this piece of coastline is an amazing spot to explore, fish from or just have a family picnic.  The spot in the photo is looking back from on of the view points towards Cape Recife.  You can just make out the Cape Recife lighthouse at the point. 

DARDS ENVERINATS


Va ser allà en l’obscuritat del jardí, quan vaig visualitzar la petitesa de les seves ànimes. Aquelles dones adultes, comportant-se com nenes petites, llançaven espires de foc pels seus ulls i les seves paraules vestides pel negror de la mentida i l’enveja queien pels seus llavis com la lava d’un volcà.
I per un instant vaig sentir la temptació d’enfrontar-me amb aquells éssers sortits del més enllà; aquelles dones inconscients i perverses que van decidir aquell vespre destruir tot allò que fos generós, amable i joiós, però vaig decidir allunyar-me abans que els seus dards enverinats arribessin al meu cor.

Going home for the holiday

This time of year there are a lot of people all over South Africa returning to their home towns to be with their families over the festive season.  A lot of people living in the townships in Port Elizabeth have family in rural Eastern Cape in what used to be the former black homelands of the Ciskei and the Transkei and most of them will make use of long distance taxis and buses to go home for Christmas.  The long distance taxi rank at Njoli Square is one of the busiest long distance taxi ranks in the city. 

Lapsus linguae



Fa anys, per culpa de la influència d'un grup d'amics, vaig començar a dir captus i no 'cactus' per fer befa d'aquells que no sabien pronunciar correctament la paraula en qüestió.

Vaig dir tantes voltes captus, captus i captus que vaig acabar per assumir la parauleta i hui en dia encara he de parar-me un segon a pensar per no amollar captus quan vull dir cactus.

De la mateixa forma, fa temps que un amic i jo vam començar a dir discrecto per referir-nos en castellà a qui té el do de la discrección perquè així ho havíem llegit a una pàgina de contactes.

L'altre dia, però, em vaig sorprendre escrivint la paraula tal qual, amb una doble (i terrible) ce, en un document per al jutjat.

És com si la providència es conjurara en contra meua i em fera pagar per estes conyes. O per citar els savis: a qui es burla, el dimoni li furga.

Però el meu idiolecte (o idiotalecte) no només em juga estes passades menors, ja que el cap de setmana passat, mentre sopava amb uns amics i una amiga ens contava una intervenció quirúrgica a la qual se sotmetrà pròximament, em va pegar per preguntar:

I, atén, què t'ha dit el veterinari al respecte?

Sí, tinc un amic que es refereix al metge així. I jo sóc una esponja.




Il·lustracions d'Álvaro Tapia Hidalgo