LA FINESTRA DE CLÀUDIA

La finestra de Clàudia,

Després de dies de sol intens per fi havia començat a ploure, i les gotes de pluja anaven caient sense cap mena de sentit per la finestra. Abrigada en el sofà d'Ikea, amb la calefacció posada mentre menjava una galeta i bevia un tallat anava llegint el llibre El mausoleu del desig i l'esperança. De tant en tant, s'aixecava, mirava pel finestral i pensava en com s'anirien desenvolupant els propers esdeveniments.
Anava a beure el darrer glop de tallat quan van trucar a la porta. Va saltar del sofà amb la lleugeresa d'un gat desimbolt. Va obrir la porta. Allà estava la cartera amb un cert posat de cansament, va lliurar-li la carta i l'avís de recepció perquè el signés.
Amb la carta a les mans i la curiositat abocada al pit es va apropar a la finestra. Al carrer hi havia poca gent, tan poca que es podien comptar les persones que encara trepitjaven les voreres, aquell vespre de febrer. Els arbres dels jardins bevien l'aigua de pluja com un assedegat perdut al desert, que de sobte, es troba amb un oasi. Els colors del rètol de la papereria cada dia estaven més desgastats com els mateixos propietaris; abans de la papereria hi havia hagut una botiga de mobles, al final acabaria essent una botiga de xinesos.
A la vorera d'endavant es va aturar un taxi. Una dona elegant, vestida tota de negre, amb ulleres de sol, va baixar del cotxe, portava una bossa gran de xarol a la mà. Va veure com un home bastant atractiu li va lliurar uns papers, i a l'instant van marxar. L'home va tornar camí enrere, i la dona va entrar al bloc de pisos que hi havia davant de casa seva.
Aquella escena li va fer pensar que potser ell era un detectiu, i ella una dona rica que l'havia contractat perquè espiés al seu marit infidel. Mirar per la finestra obria tot un ventall de possibilitats imaginàries.
Una gota grossa de pluja es va aturar just davant dels seus ulls. Una gota detinguda en el temps. Va deixar la carta sobre la taula del menjador, i va obrir la finestra; volia sentir l'olor de la pluja, dels arbres, la humitat de la terra. Va deixar que la pluja rellisqués per les palmes de les mans, i va recordar quant li agradava de petita saltar damunt els tolls d'aigua i, per un moment, va pensar en aquell uniforme divertit, que la mama li feia posar els dies de pluja: les botes blaves de plàstic i el paraigua de pigues.
El carrer gris li va produir una sensació de buit i de fredor. Es va allunyar de la finestra. La nit començava a fer acte de presència i aviat el carrer s'il·luminaria amb la llum nostàlgica dels antics fanals. Aquells que els veïns del carrer havien salvat del darrer projecte urbanístic de millora del barri que l'Ajuntament els havia proposat. Al final van aconseguir que les seves llànties no es canviessin per unes llums lumíniques sense cap mena de personalitat. Els fanals del carrer de la lluna tenien història.
Va mirar la carta amb indiscreció. La va despullar, i amb un reservat silenci es va asseure al sofà a llegir-la. La filera de coixins amb formes, colors i mesures diferents la van acompanyar en la lectura. Un cop llegida, la va trencar en mil bocins. No va dubtar, va obrir la finestra i els va deixar caure com si fossin petits volves de neu. Al carrer l'aigua de la pluja va netejar la sang de les paraules assassinades.

UN SOMRIURE ACCIDENTAL

Un somriure accidental,

Avui després de dies grisos, he rigut. Per res, per tot. Sempre ve bé. No ha sigut un somriure de riallades fortes, només un somriure tranquil. Breu, juganer, simpàtic, d'aquells que apareixen sense fer massa soroll, de manera imprevista, sense avisar.
Camino. Visc. Miro al meu voltant i sento de prop als altres, als d'aquí i als de fora. Em sento lliure i penso que tinc bones raons per continuar vivint, respirant. Potser per això he rigut avui, agraïda i satisfeta, en el començament d'un nou dia.
Escric aquestes ratlles i llanço les paraules al vent. Potser algun ulls em llegeixen i al llegir-me trobin alguna afinitat, comparteixen una part de la meva ànima, de la seva ànima.

LA CARTA DE Z

La carta va arribar una tarda gris de finals de febrer, quasi ja havien passat 4 anys de la seva arribada al govern.
Després de dies de sol intens per fi havia començat a ploure, i les gotes de pluja anaven caient sense cap mena de sentit per la finestra.
Abrigada en el sofà d'Ikea, amb la calefacció posada, mentre menjava una galeta i bevia un tallat, anava llegint el llibre Catalanisme federalista escrit pel company Miquel Iceta
De tant en tant, s'aixecava, mirava per la finestra i pensava en com s'anirien desenvolupant els propers esdeveniments, i va pensar en ell, en la seva força, en el seu lideratge. La seva imatge va acudir a la seva ment com un mantra Budista.
Anava a beure un altre glop de tallat quan van trucar a la porta. Va saltar del sofà amb la lleugeresa d'un gat desimbolt. Va obrir la porta; allà estava la cartera amb un cert posat de cansament, va lliurar-li la carta fent-li signat l'avís de recepció.
Amb la carta a les mans va tornar a seure plàcidament al sofà i va llegir:


Estimada ciutadana, Estimat ciutadà,
Vull adreçar-te aquestes breus paraules per tal de fer-te saber la importància que té: que el proper dia 9 de març els socialistes guanyem; que l'esquerra guanyi; que les nostres idees socialistes continuen arribant al cap i al cor de les persones; que el nostre projecte de llibertat, igualtat i justícia social continuï desenvolupant-se per tal d'aconseguir cada dia un món millor, un món més just i un món més solidari.
Per això he decidit adreçar-me a tu personalment i fer-te saber que m'agradaria veure't el proper dissabte dia 16 de febrer al míting que farem a la Farga de l'Hospitalet, amb els companys José Montilla, Felipe González, la companya Carmen Chacón i jo mateix. Segurament l'Agrupació del teu municipi organitzarà autocars per venir a l'acte, posa't en contacte amb ells i reserva la teva plaça.
Així que fins el dissabte et desitjo allò més bo.

Una forta abraçada,
Z


No va deixar passar més temps, va aixecar-se del sofá amb determinació, i va trucar a l'Agrupació Socialista de Badalona, per fer la seva reserva. El dissabte seria un dia important! Es va beure el darrer glop fred de tallat; havia deixat de ploure i uns tímids raig de sol començaven a ressorgir.

Badalona, 12 de febrer de 2008

EL CULTIU D'UNA VIRTIT

El cultiu d'una virtut:

Vivim en un món que encara continua imprès de fanatismes, l'explotació de la ignorància i la por a l'altre. Una de les millores maneres de contestar a aquest panorama és cultivar la tolerància. Cap societat pot tenir l'esperança de progressar sinó promou aquesta virtut essencial.

La tolerància és una condició bàsica per a la pau, la democràcia i el desenvolupament sostenible. En un món cada vegada més independent i individual, les societats es tornen més multiculturals i moltes persones són producte de diverses cultures; però més enllà de les nostres diferències, de totes les diferències, tots volem les mateixes coses: gaudir d'una vida decent i deixar als nostres fills un món on puguin viure amb llibertat, lliures de la misèria i de la por.

En practicar la tolerància, de forma que visquem junts com bons veïns, treballem com bons companys, estimem com bones parelles, és un factor molt important per arribar a convertir en realitat tots els nostres desitjós. La tolerància no vol dir només suportar als altres, al contrari, significa estar compromesos activament amb els drets humans i les llibertats fonamentals, reconeixent constantment que allò que ens uneix és més fort que allò que ens divideix. Significa també incorporar regles de conducte que emfatitzin la responsabilitat, no només d'un sinó també dels altres.

És necessari que l'ésser humà prengui consciència que l'únic camí viable per tal d'avançar, créixer i construir la Pau és la Tolerància.

IDEES VERMELLES

IDEES VERMELLES

M'agradaria que m'acompanyéssiu en un petit viatge, per fer aquest viatge és important sentir-nos còmodes, així que imaginarem que estem agradablement asseguts a la butaca preferida de casa, bevent la nostra beguda predilecta i confortablement relaxats.

Fa un temps que vaig pensar que seria bo un nou redisseny, un nou disseny de les nostres Agrupacions "Vine a la república Federalista i Catalanista de la teva Agrupació". A l'Ateneu de Barcelona hi ha unes sales que semblen el saló de casa i permeten el plaer d'una bona lectura al costat d'un cafè o una bona conversa amb els amics, i això em va fer pensar que es podria canviar el disseny de les nostres agrupacions i convertir-les en llocs acollidors on els/les nostres militants es poguessin sentir bé, perquè crec que l'entorn on ens moguem les persones és important.

Sempre m'ha agradat la botiga d'Ikea, deu ser perquè aquest nom s'assembla a la paraula IDEA.

Estant rumiant tots aquests pensaments vaig trobar-me per casualitat, amb el llibre d'Ikea a les mans i a l'obrir-lo a l'atzar, vaig llegir que qui dorm mai s'equivoca; un dies més tard algú em parlava del fundador d'Ikea, i vaig pensar que a vegades l'univers, el món, ens dóna senyals per a què siguin traslladades, i és per això que el missatge que m'agradaria fer-vos arribar és la importància que té que les nostres IDEES SOCIALISTES continuen en alça i arribin al CAP i al COR de les persones, per això vaig pensar en la necessitat d'un nou llenguatge polític que ens apropi més a les persones.

Un savi grec va dir: "Donar-me un punt de suport i moure el món". Aquest home va descobrir la palanca i la seva gran capacitat per trametre força. També nosaltres podem desenvolupar aquest principi i afirmar "Dóna'm una IDEA i moure el món, el teu món, les teves idees socialistes". Donat que les nostres eines són les IDEES, tenim que llançar-les, renovar-les i inventar-les contínuament per a què l'ideari socialista arribi i convencí als nostres ciutadans (mares, pares, joves, gent gran, gais, lesbianes...).

Però a més a més, les nostres idees han de passar a l'acció, els nostres discursos s'han de veure reflectits en accions i comportaments concrets (no podem mantenir un discurs d'apropament envers la gent i després mostrar comportaments freds i distants).

És necessari fer una revisió del nostre missatge però sobre tot de les nostres ACCIONS. Fer veure la importància del concepte de treball, el valor de l'esforç en una societat caracteritzada pel pragmatisme, per les presses, per l'oci..., en aquesta societat narcisista, els socialistes hem d'esforçar-nos per conquerir un horitzó millor, un món millor.

Sabem que actualment s'està produint un cert "desassossec" envers el món de la política i dels nostres polítics. Els socialistes hem de tornar a conquerir, a il·lusionar i connectar amb els nostres militants i els nostres ciutadans. Les paraules i els fets deuen anar agafats de la mà, deuen caminar junts perquè el PSC és el projecte de la majoria dels ciutadans de Catalunya.

Com socialista em preocupa el desinterès i l'apatia dels nostres propis militants així com l'allunyament d'una part de la ciutadania. Avui dia la política i les institucions obtenen índex molt baixos de valoració, les estadístiques mostren una preocupant tendència envers la passivitat i fins i tot la indiferència; hi ha una lluita per vèncer al contrari i és suficient que un digui blanc per a què un altre digui negre, excepte a l'hora de pujar sous o determinats beneficis econòmics, llavors s'estableix el silenci comú.

És per això crec en la necessitat que tenim D'UN NOU LLENGUATGE, UN NOU DIÀLEG, perquè a vegades s'ha de capgirar tot, perquè almenys quelcom millori.

Donat que vivim en un món confús i ambivalent, els socialistes necessitem una formació sòlida, basada en un sentit ampli de la vida, que pretengui per damunt de tot cultivar la intel·ligència i la sensibilitat dels nostres militants. Una formació que permetrà estimular la creativitat, que afavoreixi la llibertat de pensament, de comunicació i d'expressió. Dialogar, debatre, intercanviar informacions, projectar, inventar... SOMNIAR.

Recuperar el concepte d'imaginació.
Com deia Albert Einstein: "Soc prou artista com per a dibuixar lliurament sobre la meva imaginació. La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat. La imaginació circumda el món".

ENSENYAR, FORMAR, per a què? perquè la formació té que veure amb una actitud davant la vida, una filosofia de l'existència, una filosofia socialista. Perquè per a nosaltres, els socialistes, l'ensenyament, la formació, la transmissió de coneixements és fonamental per a la nostra formació política, i la nostra formació com éssers humans.

El company Miquel Iceta en el seu document "Una reflexió conjunta de la nostra militància, i de la societat catalana; de la construcció de nous espais de debat i de participació ciutadana", ens convida:

a.- A modernitzar el nostre discurs i el nostre llenguatge polític, proporcionant un relat entenedor i un futur engrescador.

b.- També ens parla de la necessitat d'atendre millor las preocupacions del nostre electoral més tradicional i com entendre la seva evolució.

c.- A repensar millor la cultura del treball, els seus valors i les seves noves expressions, recuperant el discurs del valor del treball digne; a impulsar la cultura de l'honestedat, de l'esforç i de la responsabilitat; i a participar activament en la recuperació de la memòria democràtica, obrera, popular, catalanista i federalista de la nostra història.

e.- Així com a obrir espais a nous protagonistes.

f.- I ser el Partit de referència per a les Dones, perquè les dones amb petits canvis som capaces de canviar el món.

I quan el company Miquel diu que la gent pensa que la política ha perdut pes, i que no és un element útil per resoldre els seus problemes, davant aquest pensament tenim una TASCA a fer, TOTS I TOTES i es difondre que: SOM EL PARTIT DE LA JUSTICIA SOCIAL, FILL DEL MOVIMENT OBRER, INSPIRTAT PELS VALORS DE LA IL.LUSTRACIÓ (JUSTICIA, IGUALTAT, FRATERNITAT) com molt bé diu en Miquel.

NOSALTRES SOM AQUESTS, o no ho som aquests?

per això els socialistes, hem de continuar treballant per impulsar reformés i projectes que desenvolupin la societat justa que volem.

Una societat composada per PERSONES que creguin que més enllà d'una certa perspectiva unilateral que va proclamar la RAÓ com guanyadora del nostre esdevenir històric, es proclami un nou discurs socialista, que cregui que l'home no és només prudent i mesurat, sinó que també és capaç de furor cec i passions encegadores.

Hauríem de qüestionar aquells discursos que facin de la raó la principal protagonista del nostre discurs i dels nostres comportaments. Tenim la tasca de dur de nou a les persones a la compressió de si mateixes, dels seus ideals esquerrans. Hem de gaudir d'un NOU LLENGUATGE QUE ENS APROPI ALLÒ MÉS SIMPLE, ALLÒ MÉS QUAOTIDIÀ, per tal de començar a transformar el nostre caminar, la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.

Abans de finalitzar aquest viatge ple d'Idees, m'agradaria finalitzar recordant la frase del nostre estimat company Joan Reventós:

"El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla".

SOMNIAT DE DIA I DE NIT

Somniat de dia i de nit:

La llibreria és plena, de gom a gom. La presentació del llibre l'Àngel Blau està essent un èxit. De sobte escolto una veu sonora: què em podries dedicar el llibre? És una veu forta i dolça alhora; per un instant dubto aixecar el cap per veure de qui prové aquesta veu amb tanta personalitat. A l'instant alço els ulls en un angle de quaranta-cinc graus i el miro. Davant meu em trobo, cara a cara, amb el meu somni, amb l'Àngel.

El somni transformat en realitat. Aquell projecte, aquell anhel sense possibilitat de realitzar-se que havia amagat durant tant de temps al meu cap, s'ha convertit en realitat, i jo em pregunto qui va dir que els somnis, somnis són?

Somniem quan dormim, quan tanquem els ulls i ens submergim en les profunditats d'un món oníric desconegut i sorprenent, ple de simbolismes i misteris, però també somniem amb els ulls oberts desitjant realitats projectades al nostre imaginari. A mi sempre m'ha agradat barrejar la realitat amb la ficció dels somnis i confondre'n els límits, saltar la barrera d'allò real i penetrar en un món anònim, secret i inexplorat.

Com hi ha tanta cua perquè l'autora del llibre un Àngel Blau em signi el llibre, dono una volta per la llibreria. M'aturo a la secció dels diccionaris perquè vull mirar el significat d'algunes paraules. Llegeixo: Somni m. Acció de dormir.// Acció de somniar mentre es dorm.// Les mateixes coses que se somnien.// Ganes de dormir.// Cosa que manca de realitat o fondament, projecte, desig, esperança sense probabilitat de realitzar-se. Morfeo m. mit. Déu del somni en la mitologia grega i romana, fill del somni i de la nit.

El dia ha estat esgotador. La nit ha arribat i Morfeo el déu del somni em segresta en les seves obscures profunditats. Estic en una sala gran, hi ha quadres a les parets amb motius paisatgístics, arbres, plantes..., no hi ha cases tot és vegetació. Hi ha un quadre que miro fixament; de tots, és el que més m'ha cridat l'atenció, sembla com si fos un arbre japonès, les fulles són petites i delicades, i es mouen amb moviment suau. Sento el vent a la meva cara. El percep tot amb curiositat.
Ara el somni canvia. Veig un sofà molt llarg i al final hi ha un home, i jo el miro des de lluny i sento com li dic: no ets a prop meu, estàs lluny, la teva mirada no està davant la meva. Penso que mai més no tornaré a veure'l i començo a plorar desconsoladament.

Al matí al despertar-me recordo el somni, i rumio una mica sobre el seu simbolisme. Crec que el somni em diu que quan les coses que estimo s'allunyen de mi, em fan molt de mal.

L'AIRE DELS SOMNIS

L'aire dels somnis,

Bufa el vent; és un aire càlid, suau i juganer. Les fulles dels arbres es mouen, i aquesta imatge de naturalesa viva, commou els meus records, aquells que estan tancats al calaix de la meva memòria.

Cada vegada que miro per la finestra et veig, encara que hi sigui de manera intangible. Al cap d'una estona, el vent comença a bufar més fort, amb la força primitiva dels instints més passionals.

Obro la finestra. El vent m'agafa de la mà. Pugem, pugem i pugem! Hem aixecat el vol envers la terra dels somnis anhelats.

Estic contenta sé que allà et parlaré, i podré explicar-te que tot això que escric no l'escric només per a mi, sinó que vull compartir-lo amb tu. Dir-te que aquesta experiència literària no és fruit d'una força irreflexiva, sinó que és el resultat d'un esforç assenyat amb l'objectiu d'aprendre a escriure, d'aprendre a somniar i d'aprendre a ser una persona millor.

El vent m'atrapa. Regressem. Baixem, baixem i baixem! Hem abandonat lentament la terra dels somnis desitjats, i el so del vent queda esmortit darrera la finestra.

EL LLIBRE

EL LLIBRE

Em resulta difícil amagar el meu vessant sentimental, però he decidit tancar amb clau la porta dels sentiments, i llançar-la al pou de la irracionalitat, per descriure't amb una certa objectivitat .

Et miro estàs quiet, tranquil i silenciós amb la resta dels teus companys, allà a la llibreria. Però tu ets diferent a la resta perquè jo et vaig crear. Tu ets el meu llibre! Tu ets el meu record! T'agafo no peses gaire, però la duresa del teu cos, de les teves tapes et permet amagar, amb seguretat, totes les imatges d'un passat no gaire allunyat. El teu vestit de color blau marí porta inscripcions daurades, va ser un disseny proposat pel senyor de la impremta, i a mi em va agradar. Et dóna un toc més senyorívol.

Ets la meva joia literària, una petita creació de bellesa plena de mots inventats; quan les meves mans acaronen les teves cobertes senten el tic-tac de la paraula escrita; el diàleg silenciós d'un personatge de ficció.

Tu ets el meu objecte, el meu regal, la meva gestació. Les teves pàgines són d'un blanc immaculat, em recorden el blanc de les muntanyes nevades, el blanc dolç de la nata, el blanc d'un llençol. Cada plana acull una petita història, una petita narració, i totes juntes han sabut donar-te la forma d'un cos pur, clar i viu. Ets un objecte inanimat, emmudit que des del teu lloc observés el meu transcórrer diari i saps que, a diferència teva, el meu temps és limitat.

Percebo la necessitat de ficar-me al teu interior. No m'equivoco, perquè sento com tu estàs d'acord, i em dones la mà per mostrar-me la teva intimitat. Llegeixo:

"Sempre hi ha alguna discrepància entre la cara pública d'una persona i allò que és privat. Crec que difícilment pot haver-hi una pràctica mental més perillosa que somniar, però sovint m'he preguntat si de no haver estat per aquest costum, per aquest esforç, hauria arribat a escriure tantes lletres alguna vegada.



Així vaig aprendre a mantenir l'interès per una història fictícia, a viure una obra nascuda de la meva pròpia imaginació, i viure en un món completament allunyat al món de la meva vida pública. M'alegra saber que hi deuen haver més persones que no es conformen en el seu interior a quedar-se damunt la pell del conill sinó que volen endinsar-se en allò que no es veu, i preguntar-se per què?
Quan vaig començar a escriure, a fer aquest llibre, es va convertir en quelcom amb vida pròpia. Mai no podré agafar-li físicament la mà al protagonista, besar-li els llavis, la boca...; malgrat això, sé que ell, existeix en algun univers paral·lel.
De totes maneres, què és la imaginació? Ningú la posseeix resta fora del nostre límit, està per sobre de qualsevol frontera física, i és molt més extensa que el nostre limitat concepte de nosaltres mateixos. El lloc on tot es crea, neix a partir d'un exquisit caos. Amb tanta confusió, vaig crear una forma, un cos, un ànima a través de les paraules, un ànima que em va atrapar des del primer instant fent-me emergir de les aigües de la irracionalitat".

I és que si aquell dia de primavera, el del certamen literari al teatre Zorrilla, no hagués quedat amb tu, Àngel, al bar Cayo Largo per prendre un cafè, aquest llibre, aquest objecte que ara reposa a les meves mans, i és la font de tot un seguit de records, probablement no hauria nascut.