Google Desk by Danny Venlet

Designed by Belgian designer Danny Venlet for Babini Office, an Italian furniture producer, Goggle is a presidential desk with rounded shapes, an imposing size and a rich ion of finishes and materials. Goggle is an object of design, not a simple desk. It is available is glossy lacquer finish or matt. Just be careful where you place your coffee cup.

Les cametes de Fran Ferri

 

Els més ingenus pensarien que ahir el gran focus de l'actualitat informativa calia buscar-lo al Congrés espanyol, cambra que celebrava la primera sessió del tediós Debat de Política General de la Confederació Ibèrica de Nacions.

Els més optimistes, en canvi, opinarien que era a l'Audiència Nacional on veritablement estava la notícia: primer Otegi i, després, la resta dels membres de l'esquerra abertzale acusats de voler muntar un partit polític al servei d'ETA apostaven per la pau davant una jutge imprestable que havia d'haver estat recusada.

Però no era així, ja que l'autèntica actualitat informativa tenia lloc a les Corts Valencianes, en concret a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat (aire, necessite aire!), la qual s'encarregava de sotmetre els senadors valencians a un examen de valenciania.

Efectivament, els valencians hem de vore com els diputats autonòmics pregunten els senadors per qüestions més o menys vinculades al País Valencià en un exercici vergonyant de política ficció que s'inventà per provar a humiliar públicament l'ecs!senadora Leire Pajín. Com si fera falta inventar comissions per aconseguir eixe propòsit...

Per sort, tenim els senadors populars amb pàgina de twitter per il·lustrar-nos amb el que és realment important. Estos són els twitts que publicà ahir a migdia Pedro Agramunt, ecs!diputat i senador des de 1993 (!):

“Hablando de indumentarias, en esta sesión de Les Corts Valencianes, comparecencias de los Senadores territoriales, ha estado presente un... // Un diputado de Compromís, bloque de izquierda radical, nacionalistas, verdes, etc, iba con zapatillas, camiseta y vaqueros // Vaqueros cortos... de playa, vamos... Los demás con corbata. Lamento no estar de acuerdo. // Y me parece que las Instituciones también merecen un cierto respeto. No critico los vaqueros, lo fuerte es que iba con vaqueros cortos”

“Lo fuerte es que iba con vaqueros cortos”. Tal qual. Sembla, doncs, que les cametes a l'aire de Flam Ferri (exacte: ell era el jove diputat del “bloque de izquierda radical, nacionalista, verde, etc” que passejava per Les Corts mig despullat) no respecten les Institucions (no sé per quin motiu escrit per Agramunt amb i majúscula) però sí que ho fan el cabàs de diputats/imputats que el PP portava en llistes i que han obtingut la condició d'aforats en haver estat electes, o un Molt ecs!Honorable incapaç d'ordenar-se la cartera abans d'eixir de casa, o una nova portaveu del Consell responsable de l'etapa més vergonyant de Canal 9, o un president de Les Corts que porta un crucifix de casa perquè es pensa que la cambra és la seua capella particular.

Comparat amb tot això, les cametes a l'aire de Flam Ferri són glòria divina.

Iguals

Tan injust és afirmar que tots els pollosos que han acampat durant massa setmanes a les places de la Confederació Ibèrica de Nacions només saben fer malabars (perdó per la reiteració) com manifestar-se al crit de 'no ens representen' o afirmar que tots els polítics són iguals.

La democràcia parlamentària, això ho sap tothom, no és garantia de res i està plena de tares, però al cap i a la fi és el millor sistema que hem trobat a Occident per fer mínimament governable qualsevol administració i, encara que estic convençut que tot és millorable i que el sistema ha de ser infinitament més participatiu, no podem menysprear el valor dels vots.

Per això, em resulta lamentable que alguns portaveus dels nous moviments vinculats a les protestes del 15M i molts dels que es dediquen a difondre les virtuts de les mobilitzacions no facen una altra cosa que rebaixar el nivell de les reivindicacions mostrant una ignorància insultant, com la conversa que vaig mantindre fa uns dies amb un dels indignats:

- Pasamos de la política y de los políticos.

- Doncs ja em diràs qui ha d'aprovar les reformes legislatives que proposeu, perquè si no explica'm com preteneu, per exemple, modificar la Llei Electoral per fer-la més proporcional.

- Pues que sepas que estamos haciendo una propuesta de Ley Electoral en la plaza.

- En la plaza? Estàs de conya?

- No: allí la votaremos y la propondremos para su aprobación.

- I què passa, que si no tinc una quechua no podré participar?

I que siga jo qui estiga demanant rigor...

Aventura

 

Fa unes setmanes vaig dinar amb un amic pel centre i va deixar caure una notícia en el mateix moment en què el cambrer prenia nota del vi:

- Tinc una aventura.

No em vaig voler posar massa dramàtic:

- Això està bé: la teua dona mai m'ha caigut massa bé i ja portes molts anys casat.

- En porte dos.

- A això em referia.

Vam canviar de tema, però amb el segon plat la conversa tornà al tema affaire:

- No sabia que t'ho prendries tan bé.

- Eres majoret per a demanar-me consell.

- Perdona, però només et feia partícip de la situació. No estic demanant-te consell.

- Millor... perquè una cosa he de dir-te: esta és una d'eixes situacions, la dimensió real de la qual no coneixes fins que t'esclata a la cara.

- Què vols dir?

- Vull dir que follar amb altres és fàcil; el més complicat és saber passar pàgina quan l'altra part se n'assabenta i, això ho has de tindre clar, al remat tot se sap, més prompte o més tard, però tot se sap. Per no parlar dels remordiments...

Vam guardar silenci mentre el cambrer retirava els plats bruts.

- Ara em sorprens. No pensava que li donaries tanta importància... Tu precisament.

- No li'n done cap. Les infidelitats són intrínseques a les relacions: si no tens una relació no pots ser infidel.

- Això és una obvietat com una casa.

- Ho sé, però el que vull dir és que és lògic i natural que en una relació ambdues parts puguen barallar la possibilitat de follar amb altres persones i les aventures tenen això: fan que les relacions siguen més fàcils de suportar i, per tant, la vida molt més interessant.

Vam demanar café.

- No sé com t'ho has fet, però ara em fas sentir una miqueta culpable.

- Estimat, amb el pecat va la penitència... però no crec que hages de sentir-te culpable. Senzillament, aprén a portar-ho.

El meu amic insistí a pagar ell el dinar i mentre ens enceníem un cigarret a la porta del restaurant amollà:

- No pensaràs publicar res del que hem parlat, veritat?

- I tant que no, home.

Què es pensava, que era l'únic que podia ser infidel?

Three Ways to Naturally Boost your Body's Muscle-building Ability

Growth hormone is one of the most powerful substances in the human body. When levels surge, muscles grow and fat burns. No wonder athletes and actors are always trying to buy the stuff. Unfortunately, they also get busted all the time. To keep yourself out of jail and get great results, try manipulating your levels naturally.

HOW TO DO IT

1.) Get at least eight hours of sleep per night. Growth hormone levels skyrocket during deep sleep.

2.) Perform multiple sets (three or more) per exercise, using short rest periods (around one minute)—GH spikes when you're breathing heavily.

3.) Drink a carb- and protein-rich shake, ideally in a 2:1 ratio, 15-20 minutes after a workout. After sleep, this is your second-biggest GH surge of the day.

Lack of Sleep Can Lower Testosterone

If hitting the sheets extra late every night is the norm for you, it might be in your best interest to change your routine. A new study finds that skipping sleep can drastically lower testosterone levels in healthy guys in as little as one week.

A recent study funded by the National Heart, Lung, and Blood Institute found testosterone levels dropped significantly in men who don’t get enough sleep—equivalent to aging 10-15 years. These lower levels affect more than just the libido as testosterone deficiency is also linked to lower energy, poor concentration, fatigue and decreased strength.

"Low testosterone levels are associated with reduced well being and vigor, which may also occur as a consequence of sleep loss," said Eve Van Cauter, PhD, director of the study, which appeared in the Journal of the American Medical Association.

The team of researchers at the University of Chicago Medical Center found that men who slept less than five hours a night for one week had lower levels of testosterone than when they’re fully rested. The study analyzed 10 healthy, lean guys, averaging around 24 years old. When deprived of sleep, their testosterone levels dropped by a whopping 10-15%— with the lowest levels reported between 2-10 p.m.

The study notes that testosterone is essential for building strength, muscle mass and bone density, not to mention revving up the sexual drive.

Titanium iPhone Case by Case-Mate

With all the complaints we heard after the iPhone 4 launched with its signal-squeezing metal frame, it's surprising that anyone would think of wrapping it in yet another layer of metal. Yet here we are, staring at the Case-Mate Titanium iPhone Case ($300). This precision-machined case is made from a single piece of titanium and matches the curves of the iPhone 4 perfectly — the fit is so tight, in fact, that minor assembly is required. Bet you can't say that about your current rubber case.

Twitt

En contra del que havia assegurat més de mil voltes fa uns mesos em vaig obrir un compte de Twitter i, després de 2.749 twitts, no li he trobat una altra utilitat que insultar a tort i a dret.

Entre les meues víctimes favorites estan l'hiperactiu Pedro Jeta Ramírez, director d'El inMundo, per voler fer-nos creure que Rubalcaba es troba darrere de qualsevol incident (fins i tot si a la Xina hi ha inundacions), l'inefable César Cabo, el controlador aeri més famós, per les seues opinions tan buides com pretensioses i calcades dels dirigents d'UPyD, Hermann Tertsch, un periodista tan piròman que seria capaç d'incendiar un edifici ignífug, i José María Chiquillo, antic dirigent de l'extinta Unió Valenciana i actualment senador del Partit Popular per València, per motius més que obvis.

Twitter, però també serveix per assabentar-te de qualsevol notícia gairebé abans que s'haja produït o per seguir en directe conferències de premsa o programes de televisió. Entre els darrers, sóc fan de seguir per Twitter el programa de debat Al rojo vivo, de la Sexta2.

Cada nit li dedique un grapat de twitts a analitzar l'estilisme dels tertulians convidats, a insultar a Francisco Marhuenda, director de La Razón, o a polemitzar amb altres seguidors del programa.

Òbric parèntesi. Sí, sóc un freak i necessite follar més. Tanque parèntesi.

En el programa de dimarts els convidats es van dedicar durant massa estona a analitzar la crisi econòmica i financera grega i a demostrar que un tertulià ha de ser capaç de parlar de tot, fins i tot d'allò que no té ni puta idea, si vol guanyar-se les garrofes.

En un moment donat, vaig escriure un twitt i quan estava a punt de canviar de canal un dels tertulians (Fernando Berlín, de Radiocable.com) el va llegir:

- Mirad, un tal @MRElectrique dice en Twitter: “Escuchando Al rojo vivo y leyendo los twitts tengo la sensación de ser el único que ignora la solución a la crisis. ¿Sabemos de todo?” y creo que tiene un poco de razón.

I el presentador, l'inefable Ferreras (marit, per cert, de la gran Ana Pastor, de Los desayunos de TVE) tallà:

- ¿MRElectrique? ¿Pero esto qué es?

Gai públic

Hi ha gremis en els quals la presència d'homosexuals no només és viu amb normalitat sinó que resulta tan exagerada que fins i tot l'element heterosexual constitueix l'excepció. Eixe és el cas que es dóna, per exemple, entre els perruquers, els operaris del sector siderúrgic, els presentadors de Telecinco o els rectors de les parròquies de la Ribera del Xúquer.

En canvi, hi ha altres sectors professionals en els quals la presència pública dels gais es viu més d'amagat i de tant en tant algú llança una pregunta de l'estil: si tenim en compte que més o menys el 10% de la població és homosexual, com és possible que encara cap futbolista haja eixit de l'armari?

La resposta és ben senzilla: perquè el percentatge que correspondria a futbolistes gais no només de la Lliga espanyola sinó també de la Premier britànica i del Calcio italià queda compensat amb l'excés de gais que militen al Bloc Jove.

Efectivament, el percentatge d'elements homosexuals al Bloc, en general, és tan alt que en cas que extrapolàrem eixes dades al conjunt de la societat la Humanitat fa segles que haguera deixat d'existir en no poder garantir la reproducció de l'espècie.

Entre les files socialistes, també, és pública i notòria la presència de gais, però, a diferència del Bloc i dels quatre gais que queden a Esquerra Unida, la majoria han sabut ocupar càrrecs orgànics i institucionals de primer ordre: tots coneguem alcaldes, secretaris generals i ministres socialistes per als quals la seua orientació sexual no té cap importància i als quals no els importa passejar-la pels locals d'ambient. Pels presentables i pels que no ho són tant.

Al Partit Popular, finalment, la presència pública gai canvia: potser hi ha tants gais com al Bloc (nivell quantitatiu) i potser ocupen tants càrrecs de responsabilitat com ho fan els del PSOE (nivell qualitatiu), però tot es viu d'una forma més encoberta, circumstància que fa que l'element depravat i la rumorologia facen acte d'aparició.

Fa temps que a través del mètode empíric de coneixement (follant, per tant) vaig arribar a la conclusió que els més accessibles són els membres del Bloc: hi ha tant on triar (i els agrada tant beure) que en realitat és difícil no acabar al llit amb un d'ells qualsevol dimecres a mitja vesprada, per exemple.

La meua experiència amb els socialistes, en canvi, és més limitada: principalment i tret d'honroses excepcions, perquè són molt menys atractius i, en segon lloc, perquè són exageradament endogàmics i només follen entre iguals: regidors amb regidors, alcaldes amb alcaldes, membres de la direcció amb membres de la direcció... El mercat socialista és, per tant, una reserva de caça vedada i si hi entres més val anar amb compte per evitar les sorpreses.

Amb els gais del PP, en canvi, tot resulta molt més fàcil i pervers alhora: estan tan pagats dels seus càrrecs, tan acostumats a l'èxit i tenen el discurs del triomfador tan assumit que no tenen mirament a l'hora d'expressar allò que volen i allò que més els agrada sense tallar-se un pèl.

En este camp, per tant, la dreta és una opció ben vàlida i després de la meua experiència no puc evitar recomanar que tothom folle, encara que siga, amb un regidor del PP.

Amb un diputat potser seria massa.

Camps & The Johnson

El maleït Molt ecs!Honorable continua amargant-nos la vida i l'últim despropòsit (de moment) de la novella Tercera Presidència ha estat el nomenament d'un Consell ple de tecnòcrates de perfil baix decidits només a gestionar i no a fer espectacle.

Després d'haver-nos col·locat Cotino, amb crucifix i tot, a la presidència de Les Corts, les expectatives estaven disparades, però Camps no ha tingut ni tan sols el detall d'incloure a l'executiu valencià un pobre imputat per les trames Gürtel o Brugal, ni cap retardat mental, ni cap mona de fira, ni cap Ric Costa o equivalent... perquè el Molt ecs!Honorable s'ha vist obligat des de Madrid a netejar el Govern valencià que més moments de glòria ens ha donat.

Puto centralisme.

Què serà ara de Blasco, que ja era conseller en temps de Jaume I? I el nou conseller d'Educació, el mariner José Ciscar, estarà a l'alçada de Font de Mora o permetrà que els nostres alumnes puguen disposar dels ordinadors que pagà el Govern central o que estudien Educació per a la Ciutadania en una llengua que entenguen? I què serà de l'herència de Trini Miró en la conselleria de Cultura i especialment dels quadres del seu despatx? I, sobretot, qui són Rosado, Cabré i Verdeguer? Per què són consellers si no estan imputats en cap trama de corrupció? Quins són els seus mèrits?

Camps no ha tingut en compte que els valencians no volem un Govern gris i sense estridències i que ens agrada la traca: no costava tant, pense, haver donat una conselleria a Alfonso Rus, veritat? I Antoni Asunción? No es mereixia un càrrec pels serveis prestats? I María Abradelo, no podia haver assumit la conselleria de Cultura perfectament?

En fi, almenys el Molt ecs!Honorable ens ha fet un regalet i, a banda de mantindre i premiar la inefable Paula Sánchez de León al Consell, ha donat una nota de color (de color negre, s'entén) entre tant de gris marengo amb la incorporació de Lola Johnson (!), fins ara directora de RTVV, al càrrec de portaveu i també al de consellera de Cultura (!), Turisme (!) i Esport (!).

Johnson és, sense cap mena de dubte, la que més feina té per davant: passar de dirigir un mitjà de comunicació públic, imparcial, de qualitat i en valencià a assumir el càrrec de portaveu del Consell serà fotut i necessitarà temps per fer-se a la idea que ara, i només ara, treballa al servei de Francisco Camps.

MTS x SMS

 

Fa uns mesos vaig rebre un missatge al mòbil que deia: Ola wapo q tal? Tio m sabe fatal xo he ido al medico y tngo clamidia. Deberias acert un analisis i hablar con tu médico x si acaso.

El primer que vaig pensar és que follar amb gent que mostra un menyspreu tan evident per l'ortografia no pot portar a cap lloc i, tot seguit, vaig buscar a Google què era allò de la clamídia per si em convenia anar fent testament.

Una volta superat el fàstic que em van provocar les imatges que la pàgina de cerca m'oferia, em vaig centrar: es tractava d'una malaltia de transmissió sexual molt comuna, gens greu i que amb una setmana d'antibiòtic es deixava enrere.

Vaig decidir telefonar al meu ecs!amant i hipotètic contagiant de malalties venèries:

- Oye, que he recibido el mensaje...

- Tío, lo siento. El médico me ha dicho que tenía que avisar a mis parejas sexuales...

“Parejas sexuales”? Redéu, com odie eixa expressió.

- Ya me lo imagino... pero bueno, ¿estás bien, no?

- Sí, pero deberías hablar con tu médico.

Em negava a explicar-li que el meu metge és mon pare.

- Claro, claro... de todos modos... he leído que la clamidia tarda como mucho tres semanas en manifestarse desde la infección... y, claro, he hecho números y me he dado cuenta de que hace unos tres meses que tú y yo no nos hemos visto.

- ¿Qué quieres decir?

- Quiero decir que después de todo este tiempo no tengo ningún síntoma, por lo que yo no he podido contagiarte nada y tú a mí tampoco, así que... lo debes haber pillado por ahí, digo yo.

L'ecs!amant es va posar a la defensiva:

- No me estarás pidiendo explicaciones ¿verdad?

- ¿Explicaciones? ¿Yo? Mira, por mí como si te quieres follar un mono de laboratorio...

- Tío, tampoco te pongas borde.

- Me pongo como me da la gana y, además, te digo otra cosa: quiero que sepas que no te creí cuando me dijiste que era la primera vez que te lo tragabas.

Sí, vaig perdre els papers. I de quina forma.

Street Style!

Primer assalt

 

Un dels interrogants més comentats que recorre els mentiders polítics valencians és saber qui encapçalarà, i sota quina fórmula, la candidatura de Compromís per a les eleccions generals de 2012, després que Mònica Oltra haja deixat clar que el seu lloc continua a València.

La segona qüestió està clara: Bloc, Iniciativa i Verds es presentaran novament sota la marca Compromís, independentment del fet que la futura Equo recomane el vot per a la coalició i puga participar en campanya.

No dispose d'informació privilegiada (o potser sí) ni tampoc de clarividència (o potser també), però les pistes apunten en una direcció ben clara i només cal vore les fotos que la premsa publicà de l'acte que Compromís celebrà dissabte passat per fer-se una idea de per a on van els tirs, açò és: de qui serà el cap de llista de la candidatura de Compromís.

Així, mentre uns preparen encertadament i amb certa discreció el camí de cara a 2012, uns altres decideixen fotre's un tir al peu i fer saltar pels aires totes les expectatives i possibilitats amb les quals comptaven. Em referisc, com no podia ser d'una altra manera, a la jugada d'IU a Extremadura i que, tret de sorpreses d'última hora, acabarà per donar la presidència de la Junta al Partit Popular.

Ja vaig dir que IU té tot el dret del món a optar pel allò que millor els parega i convinga, però el problema és que en política cal ser seriosos i IU no ho ha estat: la determinació de no pactar amb el PSOE s'ha pres en contra de les directrius de la direcció federal, després de dir que no es permetria 'ni per activa ni per passiva' que la dreta es fera amb cap govern i després d'una consulta sui generis a la militància i, també!, als simpatitzants que ha posat en evidència les contradiccions d'una formació que no vol (o no sap) fer política de veritat.

La federació d'IU d'Extremadura no ha tingut en compte que en març (si no és abans) tindrem eleccions generals, però també les tindran a Andalusia, un territori on podria repetir-se la mateixa situació: podria guanyar el PP amb minoria i podria tornar a ser clau per determinar el govern nacional andalús.

Encara que, després de comprovar com IU ha gestionat la situació a Extremadura i de com de tocat ha quedat Cayo Lara veig molt complicat que IU puga obtindre ni tan sols un diputat per Huelva.

The Dryden shootings: 20 years on

Anyone who has ever been on one of my courses will be familiar with the story of the murder of planning officer Harry Collinson in Butsfield, County Durham. It was the most remarkable day during my time as an editor. The story revolved around a bungalow that had been built, without planning permission, by an eccentric maverick called Albert Dryden. Derwentside District Council decided that the bungalow had to be demolished and Mr Collinson turned up to oversee it. While the bulldozer was preparing to break through the fence, Dryden went off to a caravan and returned wearing a gunbelt and holster with a First World War revolver. He walked up to the fence, took the gun out of the holster and shot Mr Collinson dead. He also shot and injured BBC reporter Tony Belmont and PC Stephen Campbell. Northern Echo photographer Mike Peckett took an astonishing set of photographs, recording the whole event on film. We ran them across Page 1 in a sequence (above left). It happened exactly 20 years ago today but the pictures are still as shocking now as they were then. The news-editor of The Northern Echo that day was Peter Barron, and he clearly hasn't forgotten it either. He is now the paper's editor  and today ran an interview with Mr Collinson's brother (above right) and a first person piece by Mark Summers (below), the reporter who covered the story for the Echo. It's a considered and sensitive article that tells the shocking events of the day in detail. It all vividly brings back the way the day unfolded and the decisions we made. And if it sends a chill down my spine, I can't begin to imagine what effect it has on those who were there ... or on Harry Collinson's family.

 

Col·laboració: Husky

- Ens agradaria que col·laborares amb l'Informatiu amb una columna setmanal.

- Serà un plaer! I de què voleu que escriga? De política? De cultura? De Dret? De televisió?

- No, home, no: ens agradaria que tractares el sexe tal com sols fer-ho.

Sóc un columnista objecte. 

Husky

Ara fa un any que vaig encetar un nou període de solteria, després d'haver assistit a una enèsima ruptura, i durant estos dotze mesos han passat pel meu llit tot un seguit de claus que no sabria ben bé com classificar.

He follat, entre altres, amb un mecànic d'automoció, amb un militar de la UME del Ministeri de Defensa, amb un treballador de Mercadona, a una cambra fosca sevillana amb un andalús simpatiquíssim (perdó per la reiteració), amb l'ecs! del meu últim ecs!, amb un (altre!) andalús al Cabanyal, amb un xic amb el qual ja vaig compartir sexe adolescent fa més de deu anys, amb un príncep de les analogies, amb...

Però durant tot este temps no només he gaudit i patit amb el sexe ocasional, sinó que també he estat temptat de complicar-me la vida amb un mulato veneçolà de sang calenta, amb un teen de 21 anys sense sang o amb un xic al qual vaig considerar més fràgil del que potser era en realitat.

- No et podràs queixar, veritat? Este últim any t'ho has passat molt bé -em va retreure un amic la setmana passada amb una cervesa a la mà.

- Eixe no és el problema: jo sempre m'ho passe bé.

- I aleshores què passa?

- No ho sé, potser he begut massa, però... i si estic buscant una altra cosa?

- Efectivament, has begut massa.

- Calla. Ara, també, està este xic que he conegut i que em fa gràcia...

- És cert! Conta'm.

- Doncs... no ho sé, és molt atractiu: té un cos molt ben fet, amb pèl just on ha de tindre'n, és una miqueta callat i, flipa, té un ull de cada color: un blau i l'altre marró.

- Atlètic, amb pèl, taciturn i amb un ull de cada color? Perdona, però tu estàs follant amb un husky siberià!

Vam riure. Vam riure molt.

- I bé, digues, quin problema té el teu husky?

- No és un problema... és només...

- Va, dispara!

- Bé. Potser no té massa importància però, clar, m'afecta...

- Cony, digues!

- Resulta que... bé, és originari de la Vega Baja, amb tot el que això suposa.

Vam guardar silenci fins que el meu amic demanà una altra ronda i afegí:

- T'entenc. T'entenc perfectament: ja saps que n'opine de la gent de la Vega Baja.

I em vaig preguntar per què havia de buscar una parella si tinc amics que són capaços d'entendre i justificar totes les meues fòbies.

 

How to Choose a Cologne

A distinct scent for a man is a necessity these days. It’s a scent-based signature that’s lingers on everything you wear, and stays in the minds of everyone you meet. It sounds like a cliché, but it’s true. You’d be surprised at the kinds of compliments you can get once you stop smelling like beer and spray-deodorant and move on to something with a little more depth.

We've put together a list of things to be on the lookout for with respect to colognes and perfumes. From the construction of fragrances, to picking and wearing cologne for yourself, this guide will have you smelling less like mom’s basement and more like a grown man.

Fragrance Construction

First, colognes and other fragrances are constructed of top notes, middle notes, and base notes. These scents interact and work together to create the complete scent that you encounter. Most perfume houses guard their recipes and the composition of their fragrances carefully, but nearly all are made up of carefully layered scents.

• Top Notes

  The top notes are the first impression that the scent will give you, usually bold scents with a touch of the ethanol that the fragrance is mixed with. Adjectives like ‘crisp’, ‘fresh’ and ‘citrusy’ are common, and powerful extracts are usually used here. The top notes will not last very long, and give way to the middle notes.

• Middle Notes

  Soft floral notes are common here, so as to lessen the harsh impact of the ethanol. Middle notes usually last less than half an hour.

• Base Notes

  Base notes are the lasting scent that a fragrance leaves on you; the least harsh of all the notes, base notes are long lasting, subtle scents. The base notes first emerge about 30 minutes to an hour after you apply, and linger until you shower or change.

These notes together create the layered, complex story that colognes tell. Does the cologne start with a blast of fresh citrus, and then give way to a smoky woodsy note? Or does it start with a jolt of lavender that transforms into vanilla? Though these complex notes are probably only going to be picked up by trained perfumers, a basic understanding of these notes can give help you distinguish a mediocre cologne from an extraordinary one.

Picking A Scent

When picking a scent, one of the first things to consider is personal style and image. Try a few different scents and figure out what impression each one gives, and if it’s true to your own style. It’s also wise to go out and smell various colognes, write down your first impressions and top three, and then return on another occasion. Your sense of smell is easily overwhelmed at the perfume counter, and a break is essential to discerning what scents have a lasting impression on you over time.

Stores keep tester cards for you to blast with cologne so you can get a sample without leaving the store smelling like you fell into a vat of the stuff. Similarly, many places keep coffee beans around, as coffee acts as a palette refresher – a sort of reset button for your nose.

Once you’ve found a few you like, test them on your own skin. This is an important step, as colognes interact with your sweat, your body heat, and your individual body chemistry. There’s no telling how any single cologne might smell while you’re wearing it.

 Wearing Your New Scent

One of the most common problems with men and cologne is an utter cluelessness when it comes to how to apply it. Stick to the following tips and you’ll be fine:

• The wrist and neck are ‘pulse points’ where your body generates the most heat, and the cologne will emanate outward from your body.
• Cologne worn on the chest is kept away from the air, and will linger throughout the day and night.
• Don’t hit yourself again if you can’t smell it. That’s the idea. It’s only supposed to be noticeable once you get up close and personal. Your sense of smell is weakest after waking up, so be careful with overzealous application.
• Give yourself a quick refresher in the late afternoon if your cologne is fading and you think it’s going to be a long night. One spray ought to do it.
• Don’t wear a powerfully scented deodorant with your cologne. Conflicting scents or unexpected interactions can smell unpleasant.
• In the summertime, the combination of heat and sweat greatly amplifies the smell of your cologne; apply sparingly on those hot days.

Advanced Colognes & Fragrances

• As you get more confident, you’re going to want to keep more than one fragrance. One for the office, one for nights out, one for special occasions.
• Particularly sensitive noses will be able to pick out individual scents and be able to layer fragrances on top of their existing colognes. Scents like vanilla and cinnamon layer well.

Things To Watch Out For

• Overwhelming base notes: Overpowering scents are undesirable. A too-strong base note is going to stick with you the rest of the day and annoy you (and your date) until you shower.
• Powerful deodorants: There’s no telling how your new cologne might interact with your existing antiperspirant or deodorant. If that new bottle of cologne mixes badly with your Old Spice, consider switching to an unscented deodorant.
• Patchouli: Common in colognes with a woody scent, patchouli base notes can transform and smell similar to camphor. If you’re testing something with this note, give it a few hours and see how it smells then.