Portada Especial Espai Obert

L'Espai Obert és un projecte on col·lectius i individualitats es doten d'una infraestructura que permet treballar en els diferents àmbits per la transformació social, al mateix temps que s'intenta respondre a les necessitats de comunicació, reunió, manifestacions artístiques, lluites socials, etc.

A l'Espai Obert tenen cabuda tots aquells projectes i activitats que comparteixen els objectius expressats i el tarannà de transformació social en clau de recerca de la llibertat i de les revolucions quotidianes.



castellano

El Espacio Abierto es un proyecto donde colectivos e individualidades se dotan de una infraestructura que permite trabajar en los diferentes ámbitos para la transformación social, al tiempo que se intenta responder a las necesidades de comunicación, reunión, manifestaciones artísticas, luchas sociales, etc.

En el Espacio Abierto tienen cabida todos aquellos proyectos y actividades que comparten los objetivos expresados y el talante de transformación social en clave de búsqueda de la libertad y de las revoluciones cotidianas.

portugués

O "Espai Obert" (Espaço Aberto) é um projeto onde os coletivos e indivíduos estão estabelecendo uma infra-estrutura que permite trabalhar em diferentes áreas para a transformação social, enquanto tenta abordar as necessidades de comunicação, reuniões, manifestaçoes artísticas, lutas sociais, e assim por diante.

No "Espai Obert" pode abranger todos os projetos e atividades que compartilham os propósitos ea disposição de transformação social fundamental na busca da liberdade e da revolução cotidiana.





tèncica mixta

Racó Il·lustrat per a la Directa

Rincón Ilustrado para la Directa.
"Deberías haber invertido en un valor seguro, ¡como yo!
en la cooperativa para la piratería somalí, ¡¡no he notado la crisis!!"

Ilustrado canto para "la Directa".
"Você deveria ter investido em uma certeza, como eu!
na cooperativa para a pirataria somali, eu não ter notado a crise! "


acrílic sobre tel·la - acrílico sobre tela

Il·Lustració per a la Directa

"Paradigma Galilei" i com la consulta independentista és una de les iniciatives més assenyades, democràtiques i pacífiques que hagin sorgit d'un racó d'Europa. La violència dels aparells de l'Estat o bona part dels mitjans de comunicació espanyols és letal i intoxicadora. En una Unió Europea blindada en estats nació no s'és res si no s'és un estat, i menys encara si es té un (o dos) estats en contra.
El "problema català" ha posat contra les cordes la precarietat democràtica de l'Estat espanyol, que ha vulnerat les regles bàsiques descaradament. Ens trobem al principi. Els Països Catalans necessitem exercir, a consciència, el dret de l'autodeterminació per ser presents, de ple dret, en la constel·lació dels pobles europeus.


(castellano):
"Paradigma Galilei" y como la consulta independentista és una de las iniciativas más sensatas, democráticas y pacíficas que hayan surgido de un rincón de Europa. La violencia de los aparatos del Estado o buena parte de los medios de comunicación españoles es letal e intoxicadora. En una Unión Europea blindada en estados nación no se es nada si no se es un estado, i menos aún si se tiene uno (o dos) estados en contra.
El "problema catalán" ha puesto contra las cuerdas la precariedad democrática del Estado español, que ha vulnerado las reglas básicas descaradamente. Nos encontramos en el inicio. Los "Països Catalans" necesitamos ejercer, a conciencia, del derecho de la autodeterminación para ser presentes, de pleno derecho, en la constelación de los pueblos europeos.

(Português):
"Paradigma Galilei" e que a consulta pra a independência é um conjunto de iniciativas separatistas mais criteriosa, democrática e pacífica, que surgiram de um canto da Europa. A violência do aparelho de Estado ou a maioria dos meios de comunicação espanhol é letal. Numa União Europeia blindada em estados nação você não é nada se não um estado, e muito menos se você tem um (ou dois) Estados em contra
.
O "problema catalão" foi sobre as cordas da precariedade democrática do Estado espanhol, que tem violado de forma flagrante as regras básicas. Nós estamos no topo.
Os "Països Catalans" necessidade de exercer, em consciência, o direito à autodeterminação para estar presente, com plenos direitos, na constelação dos povos europeus.


aquarel·la sobre paper - acuarela sobre papel

QUART POEMA DE DESEMBRE

Quart poema de desembre,

Amb una espelma petita
il·lumino una part de mi que no coneixes,
el nadó que he alimentat de tu
en els meus pensaments.

T’he inventat i reinventat cada dia
durant set llargs mesos;
amb el fred i la calor
amb paciència i amb un urgència,
des de la soledat
i des de la companyia
amb imatges i amb paraules.

I t’he vist de prompte
creuar un carrer
aturar-te en un semàfor
davant el mirall d’una botiga.
Eres tu.

El destí que fa les seves tirades
ens va presentar una tarda de primavera.
Després la mateix roda ens va separar
però em vaig quedar prenyada de tu
i encara continuen naixen paraules
que invento i reinvento
en la part que no coneixes de mi.


El SOMNI

El somni,

Són dos quart de tres de la matinada. M’aixeco del llit. Sento l’aire colpejant la finestra. Miro l’estat de la terrassa, l’aire ha llançat a terra la regadora i alguns testos amb flors. La imatge d’un somni m’acompanya fins a la cuina. Obro l’aixeta de l’aigua i bec un got. El queixal s’ha despertat i em fa mal, pren un antibiòtic. Torno de nou al llit, el soroll del vent i les imatges del son m’impedeixen dormir. Encara ressonen al cap les paraules:
-Em tinc que anar.
-Per què?
-Tinc que anar-me.
I una veu: no marxis, no marxis.
És curiós que, en quan alguna idea o alguna situació determinada queden fixades a la ment, el subconscient s’apodera d’elles relatant una història feta de realitats en les cambres oníriques. I així, doncs, és en la gruta irreal on els diàlegs polèmics vinguts des del més enllà viuen una altra existència plena de significats indesxifrables.
El rellotge assenyala les quatre de la matinada. L’enfonsament en llunyanies oníriques li impedeix sentir la fredor dels blancs llençols. El llit és el lloc on poder conciliar tots les portes, les obertes i les tancades. Aquest llit de soledats oníriques li permet viure la intimitat de somnieigs ocults en nits desvetllades d’hivern.

PERCEPCIONS

Percepcions,

La porta s’obre i entra. Fa dies que no han coincidit. Es treu l’abric i el penja darrera la porta. El perfum de Loewe s’escampa per la sala. Ella sent l’aroma filtrar-se pels seus sentits. Està tan a prop! Ell se situa davant d’ella deixant que la seva mirada es fiqui als seus petits ulls. Ella experimenta com aquesta intrusió mental trenca totes les seves precaucions i barreres; el seu sentit comú l’ha abandonada i percep la força arrabassada de la seva masculinitat. Una calor densa s’apodera del seu cos. Foc. Cel i infern. Al seu costat dos móns separats, els seus, i una veu: el silenci. Silenci d’aquí i d’allà. Ell està allà, davant d’ella, només mirant-la fixament sense dir res. Una força estranya s’apodera de les seves cames i de les seves cordes vocals, no pot moure’s ni parlar. Tot un seguit d’imatges recordades s’agiten al seu cap, i es pregunta si el seu rostre mostrarà algun senyal que indiqui el sacseig intern del seu món interior; podrà llegir a través de la seva mirada com si fos un llibre obert i trobar fragments de conductes incorrectes, matisos passatgers d’expressions incontrolades i absències en les respostes. S’adonarà del seu interès?

Imatge impossible de Sants

Akesta imatge ja és impossible de veure en el barri. Dedicat al Casal Independentista de Sants.

Esta imagen ya es imposible de ver en el barrio. Dedicado al "Casal Independentista de Sants".

Esta imagem é agora impossível de se ver no bairro. Dedicado ao "Casal Independentista de Sants".





Acrílic sobre tela - Acrílico sobre tela

EL DINAR

El dinar

El 4 de desembre, antesala d’un llarg cap de setmana, després de molts anys sense veure’s, han coincidit en un dinar organitzat per un amic comú. Temps suficient per tornar a veure’l detingudament: les línies del front, el nas recte, el coll estirat, els cabells ben tallats, la seva elegància sota la camissa d’un blau celestial, els braços prims i les mans allargades, les sabates netejades a la perfecció; inexplicablement atractiu, com si el temps no hagués volgut deixat cap de les seves empremtes. La mira i somriu amb un somriure lluminós; li agrada tant aquest somriure que torna a sentir pessigolles a l’anima, i per un moment se sent jove.
Recorda que li agradava el mar i la muntanya, la literatura i la filosofia, però sobretot la poesia: “ És més savi l’amor quan clareja, quan ja comença a escoltar-se el matí, pel camí llarg, desert de la teva pell...” Un dia li va recitar aquest poema i ella li va preguntar qui era l’autor. Luis Garcia Montero li va respondre ell, i des d’aquell dia el conserva dins d’una caixa; se'l va escriure en un tovalló de paper.
El silenci encobreix les coses invisibles, i el dinar transcorre amb alegria i cordialitat.
En arribar a casa rescata de l’antiga caixa de fusta, les cartes i els poemes, i compren que aquells dies passats no tornaran mai mes; ara tan sols són cendres avivades pel foc d’una mirada retrobada.



SEGON POEMA DE DESEMBRE

Segon poema de desembre

Crec que la nostra amistat
ha estat un thriller de caràcter misteriós,
planejant totes les intrigues.

Hem arribat a tocar portes tancades,
hem recorregut passadissos secrets,
hem plantejat difícils interrogants,
hem experimentat la por dels silencis,
amb el pes de totes les hores i de tots els dies;
envoltants per llarguíssimes llunyanies.

Com inventors d’aquesta posta en escena,
hem creat mil i una imatge,
en blanc i negre i en color,
en dies de gala o en dies de dol.
Hem inventat sopars inexistents
on mantenien converses animades
i hem rigut i hem ballat
i hem parlat i hem somniat
abans que la imatge desaparegués
de la nostra memòria i del nostre pensament.

Hem fet històries, invencions
que han engrandit la nostra amistat.
El thriller d’aquesta companyia
ha estat un misteri ocult entre els nostres convidats.
I hem sabut construir amb afany i destresa
la tela d’una llegenda blava,
que sempre ens acompanyarà
quan alguna nit imperi un silenci abismal.

PRIMER POEMA DE DESEMBRE

Primer poema de desembre

En l’embrollada xarxa neuronal
vaig elaborar una història plena de paraules.
No hi ha secrets en l'amistat
reconstruïda des de la memòria.

Mai no vaig pensar que seria un jardí
tan ple de paraules belles.
Vaig projectar un jardí amb aroma
de lavanda, gessamí i roses
una altra manera de provocar-te.

Escrit des de l’est mirant cap el nord.
I oloro platges de naturalesa idíl·lica,
I miro boscos de vegetació desbordada.
I des de la foscor de la nit
i des del silenci de tots els sorolls
em pregunto: quan tornaràs?

El perfum del jardí
traspassa tots els llindars,
nord, sud, est i oest.
Que bé has recollit, amic, estimat
tantes paraules llançades a la vora del mar.

El temps, la memòria,
continuen omplint-me de tu.
La paraula, el record,
continuen omplint-me de tu.

UNA CIUTAT: BADALONA

Una ciutat: Badalona

Viu i va néixer a Badalona. Badalona té els seus orígens en el segle III a.C. i va ser fundada pels romans. Coneix els trenta quatre barris que la formen; és una ciutat amb punts simbòlics de referència. A més dins de poc hi comptarà amb alguns de nous, com la nova línia 9 del metro al barri de La Salut i la prolongació de la línia 2 fins a la Illa Central. Les característiques dels barris li són familiars; identifica ràpid els seus referents: el Palau Municipal d’Esports, el Centre Cívic de Can Cabanyes, l’estàtua homenatge a la ciutat de Badalona de Joan Brossa, l’església de Santa Maria, el Museu, el Viver i d’altres. L’altra nit un nou element urbanístic es va creuar amb la seva mirada, el nou disseny estètic de la rotonda que hi ha al costat de l’estació de metro del Gorg, produint-li una agradable sorpresa.
Nombrosos indrets de la ciutat li estant lligats a records concrets: l’Institut Eugeni D’Ors al barri de Sant Roc, on va estudiar el batxillerat; la plaça Badalona al barri del Raval, on va gaudir dels primers anys d’infància; el parc de Can Solei al barri del Centre, on va passejar la flama de l’adolescència, o l’Escorxador al barri de La Salut, on va participar amb el moviment associatiu, en les seves reivindicacions i en les seves festes. Li agrada caminar per Badalona. A vegades un passeig pel carrer del Mar, d’altres una passejada pel restaurat Pont del Petroli. Li agrada la ciutat, els carrers, la platja, la muntanya, la naturalesa i l’asfalt. Li encanten determinats llocs com Ca la Tina, la Carpa de Titus o algunes terrasses on seu a prendre cafè, però allò que més li atreu són els records, els passos, les mirades i les emocions que té de cadascun dels paratges viscuts.



Marta...

Akesta torna a ser la Marta... ara tocant la guitarra al meu taller d'Algodonales.


Esta vuelve a ser Marta... ahora tocando la guitarra en mi taller de Algodonales.

Esta é Marta de novo.... agora tocando a guitarra na minha oficina de Algodonales.




Acrílic sobre tel·la - Acrílico sobre tela

IMATGES

IMATGES,

"Tractin d’imaginar una dona ficant-se unes mitges de seda negra, i una roba íntima amb perles de marfil que brillen damunt la seva pell. És una dona que inspira desig i que parla amb un fill prim de veu. Em va explicar que havia d’assistir a un sopar i que no sabia quin vestit posar-se; que no volia cridar l’atenció però que tampoc volia passar desapercebuda; que volia estar elegant però no gaire sofisticada. Mirant-la detingudament podia assegurar sense temor d'equivocar-me que aquella dona estaria bella amb qualsevol penyora. Mentre els ulls anaven recorren el cos de la jove, no deixava de preguntar-me quins serien els seus desigs amagats.
L’excessiva imaginació pot resultar perillosa".
Guillermo Pedrahita

EL ÚLTIMO LABERINTO

"La vida es saborear día a día y minuto a minuto la paz. Un día a día senzillo, inmerso en el amor y la esperanza. Y deleitarse en cosas sin importancia que, si se deterioran, no causan desengaño. Y reír nimiedades. Y descansar tras un largo cansancio. Y beber cuando se tiene sed y comer cuando se tiene hambre.

Pero, sobre todo, construir. Construir sobre las ruinas que necesitamos olvidar. Convertir los solares en palacios, y los palacios en caudales de fe y de esperanza".


Mercedes Salisachs