IMATGES DE CIUTAT

IMATGES DE CIUTAT,

Hi ha una ciutat que viu mirant el mar. Hi ha pensaments inquiets que vénen i van com les ones del mar. Hi ha un pescador que arranja somnis de sorra i de sal. Hi ha una barca petita amb un nom inscrit: Badalona. Hi ha un edifici alt que ha vist passar la història de homes i dones al llarg del temps. Hi ha petjades romanes i medievals. Hi ha un passat ple de records i un present ple d’imatges de futur. Hi ha una finestra tancada, llibres amuntegats i un ordenador encès. Hi ha cotxes a la carretera, un jove creuant el carrer, una ambulància que passa de pressa i un taxi aturat. Hi ha obres al carrer i uns treballadors de la brigada ràpida arranjant una vorera esquerdada. Hi ha una botiga de premsa i diaris, i una senyora elegant comprant una revista del cor. Hi ha una persona gran que camina lentament i una jove que passa corrents. Hi ha un pas de vianants descolorit i un senyal equivocada. Hi ha grans núvols al cel que amaguen el sol. Hi ha gent que porta paraigües i altres impermeables. Hi ha un autobús de color groc i un camió circulant a la mateixa velocitat. Hi ha un nou bloc de pisos de disseny que veu com avança la construcció d’una nova línia de metro. Hi ha una farmàcia al vell mig de la ciutat i una jove que dubta d’ entrar-hi. Hi ha un bar antic que fa cantonada en un carrer ple d’històries. Hi ha gent que fa cua per comprar el bitllet de la sort. Hi ha un teatre ple de comèdies i de tragèdies, de somriures i de llàgrimes, de textos i de veus. Hi ha un fanal que mai no il·lumina el carrer, sota una paperera plena de papers públics o privats. Hi ha la treballadora de la creu roja regulant el trànsit i el guàrdia de la zona blava posant una multa a un cotxe esportiu. Hi ha gent passejant pel carrer, joves graffiters amb texans que els rellisquen cintura avall, avis asseguts als bancs nous de la Rambla llegint els diaris gratuïts: 20 minuts, ADN, QUE, BNS, SÓC... Hi ha una font amb aigua i flors de colors. Hi ha nens en bicicleta i d’altres en monopatins. Hi ha gent que mira com passa el tren. Hi ha una estàtua silenciosa i un gos fent-li companyia. Hi ha un home que es posa una jaqueta al balcó a la vegada que parla per telèfon. Hi ha una biblioteca i un espai per a la paraula viva. Hi ha una exposició d’art, amb llibres i escultures. Dina la biblioteca, hi ha llibres, DVD i CD a les prestatgeries. Hi ha un avi que cerca un llibre de guerres i un jove que cerca un llibre d’aventures. Hi ha una bibliotecària jove i una bibliotecària vella. Hi ha un temps d’oci i un temps de cultura. Hi ha una jove amb un pírcing al llavi llegint la trilogia de Mil·lenni i una altra llegint el Tractatus de Wittgenstein. Hi ha un llenguatge ple de sentits i un llenguatge ple de silencis. A fora, al carrer hi ha arbres, voreres amples i cotxes estacionats. Hi ha un botiguer que posa un anunci de rebaixes a l’aparador per minvar la crisi. Hi ha una pensió que acull a nous vinguts i també a algun que altre turista. Hi ha un espai de naturalesa i terra esperant ser descobert. Hi ha una dona que porta un mocador al cap i una senyora amb un abric de pell. Hi ha una petita cafeteria amb aroma de cafè, al seu interior hi ha pastissos de nata, de xocolata, de crema. Hi ha gent a la cafeteria, una senyora pren un cafè amb llet, una altra un capuccino i una altra un got de llet. Hi ha gent en una ciutat de fets i de paraules; de cultura i d’art, de museus i de cinemes; de platja i de muntanya; d’innovació i de creació.

PLUJA DE PARAULES

Pluja de paraules
Hi ha una finestra tancada, llibres amuntegats i un ordenador encès. Hi ha cotxes en la carretera, un jove creuant el carrer, una ambulància que passa despresa i un taxi aturat. Hi ha obres al carrer i uns treballadors de la brigada ràpida arranjant una vorera trencada. Hi ha una botiga de premsa i revistes, i una senyora elegant comprant la revista Lecturas. Hi ha una persona gran que camina lentament i una jove que passa corrent. Hi ha un pas de vianants descolorit i una senyal equivocada. Hi ha grans núvols al cel que amaguen el sol. Hi ha gent que porta paraigües i altres impermeables. Hi ha un autobús de color groc i un camió que circulen a la mateixa velocitat. Hi ha un edifici vell que es mira la nova farmàcia. Hi ha un bar antic que fa cantonada a un carrer ple d’històries. Hi ha gent que fa cua per comprar el bitllet de la sort. Hi ha un teatre ple de comèdies i tragèdies de passat i de present. Hi ha un fanal que mai il·lumina el carrer, sota hi ha una paperera plena de papers públics o privats. Hi ha la treballadora de la creu roja regulant el tràfic i el guàrdia de la zona blava ficant una multa a un cotxe esportiu. Hi ha gent que passeja per la ciutat.

ESTACIÓ DE METRO POMPEU FABRA

Estació de metro Pompeu Fabra

L’andana del metro de la línia 2, de l’estació Pompeu Fabra a Badalona, està plena de viatgers impacients. La gent entra ràpidament a l’obrir-se les portes automàtiques per tal d’asseure’s als pocs seients lliures que resten al vagó.
Em mantinc dret al costat de dues dones; percebo un perfum dens i el so de les seves veus molt a prop d’orella. Una de les dones expressa el dubte d’allò que pensaria el Sr. Pompeu Fabra i Poch al veure el seu nom associat amb una estació de metro, i diu que potser a ell l’hauria agradat més veure’l relacionat, més enllà del monòlit commemoratiu situat al carrer Assemblea de Catalunya, amb el nom d’una biblioteca o d’algun equipament cultural donat que la seva passió va ser l’estudi de les lletres catalanes i la seva normalització. El mestre de mestres com diuen alguns.
L’altra acompanyant es dóna compte de la meva atenció en el diàleg, i em llança una mirada directa com si em convidés a participar en el debat, però com el meu trajecte està a punt de finalitzar, dissimuladament giro el cap en direcció a la porta de sortida, i em desentenc físicament, que no mentalment, de la conversa. Els viatgers ens aglutinem per sortir i mentre s’obren les portes del vagó penso que una altra possibilitat hagués estat anomenar l’estació amb els noms amb els que sempre ha estat coneguda la zona: carrer Anselm Clavé, Alcalde Xifré, Can Fradera o Badalona centre.
Durant l’itinerari que em porta per passadissos decorats amb grans rètols publicitaris rumio que més enllà del nom, el més important és la nova prolongació de la línia 2 del metro fins al centre de la ciutat. Nous projectes per a una Badalona millor connectada i propera.

Auto-retrat

Akest és un dels primers ke faig. L'he utilitzat per al blog, però no em convenç ara mateix. En breu modificaré la capçalera.

-----
Auto-retrato
Este es uno de los primeros ke hago. Lo he utilizado para el blog, pero no me convence ahora mismo. En breve modificaré la cabecera.

-----
Auto-retrato
Este é um dos primeriros feitos. Eu usei-o pra o blog, mas não me convencer agora. Logo vai modificar o cabeçalho.

A FLOR DE PELL

A flor de pell,

Obro l’armari, encara no he tret de la bossa el regal que m’ha fet la meva amiga S., el va comprar a la botiga Natura: “Natura una aventura pels sentits, llums càlides i sensuals, el perfum del cor, una música per l’ànima, un viatge a llocs allunyats i desconeguts, és el color del món, fusió de cultures, objectes màgics nascuts de les mans de la creació”. El dijous aniré a la botiga Le Boudoir, carrer de la Canuda n.21 www.leboudoir.net, a comprar aquell conjunt de llenceria negra de seda i chantilly, que tant em va agradar. Tots dos seran un regal destinat a viure un moment especial.
Tanco els ulls. Aplico els olis suaument sobre la pell de l’amant mentre les mans llegeixen el perfil del cos. La pell apaga la set, flueixen els aromes i la flama de la passió s’encén. Em deixo en dur i sento el calor del seu cos cremant-me la pell i la seva fragància embolcallant-me sencera. M’empenta amb tendresa envers el llit sembrant una filera de petons sobre el meu cos. La seda rellisca del cos i del llit. Mans lliures i despullades. M’apetona els pits i els pessiga amb els llavis cerclant-los amb la llengua. Se m’escapa un sospir quan sento la fredor dels seus llavis a la cova de tots els secrets. Tanco els ulls, m’acarona l’esquena a la vegada que enxarxa els dits amb els cabells. Em fa petons al melic i mentre rellisca la mà per la cama esquerrana em sento excitada a flor de pell. L’aroma dolç dels olis que emanen dels nostres cossos ens produeixen la necessitat adelerada de assaborir-nos, d’acariciar els tresors més desitjats. Els gemecs creixen i un crit estrepitós sona a l’habitació. La nit es fa dia i la lluna es disfressa de sol. Obro els ulls embriagada per l’aroma d’olis embruixats.Com deia el poeta m’agrada el vell, m’enamora el nou. A flor de pell penso en tu.


SEGON POEMA D'OCTUBRE

Segon poema d’octubre

Quan aparegui la lluna
i comenci la intimitat de la nit
ressorgirà el moment màgic
que em parli de tu.
Al cor canta un ocell desconegut.
El sistema circulatori del cor
bombeja totes les arteries.
Un àngel dorm,
i la fragilitat de les ales
acarona la fredor d’un somni blau.
Les nits d’octubre,
transformen el paisatge nocturn
amb mirades innocents que em parlen de tu.



PRIMER POEMA D'OCTUBRE

Primer poema d’octubre

Quan arribi octubre,
obriré la finestra tancada,
deixaré escapar un sospir,
i miraré la llum encegadora
de la lluna plena.
Recordaré la tebior de la pell
en aquelles hores incertes
despullades de temps i de sons;
com sonava la vella cançó
amb veu de nostàlgia idealitzada.
Els gots plens de petons i carícies
i la veritat dels sentiments
vessant des de la profunditat
de les nostres boques enamorades.
Vics la tardor
dels nous dies,
amb la presència intacta
d’aquell antic passat.



"Perdón por el tiempo"

Aquest és el títol de la novel·la de la meva bona amiga Francisca Moya Pérez (Paqui), finalista dels premis Nadal. Us la recomano enèrgicament.
La il·lustració de la portada és amb aquarel·les + retoc digital. Salut!

-----
"Perdón por el tiempo"
Este es el título de la novela de mi buena amiga Francisca Moya Pérez (Paqui), finalista de los premios Nadal. Os la recomiendo enérgicamente.
La ilustración de la portada es con acuarelas + retoque digital. Salud!
-----
"Perdón por el tiempo" ("Desculpe pelo tempo")
Este é o título do romance da minha boa amiga Francisca Moya Pérez (Paqui), finalista do prémio Nadal. Eu recomendo vivamente.
A ilustração da capa é com aquarelas + retoques digitais. Saúde!



Il·lustració per la Directa

Salut, desinformació i capitalisme del pànic...

-----
Ilustración para la Directa
Salud, desinformación y capitalismo del pánico...
-----
Desenho pra la Directa
Saúde, desenformaçao e capitalismo do pánico...