NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

En vista de l’èxit que va tenir la decoració del passat 11è Congrés i l’acceptació per part dels delegats i de les delegades assistents al Congrés. Dues companyes l’Hermi i la Mari Carmen van pensar en la possibilitat de traslladar aquesta nova idea de disseny a les Agrupacions del Partit.

Per què? Perquè creuen que l’entorn facilita la predisposició al diàleg i al debatre d’idees; perquè un entorn agradable i acollidor possibilita les ganes de treballar i fomenta la motivació de les persones.

El company Jose Zaragoza durant el Congrés va fer al·lusió al color vermell, el nostre color, dient que “el vermell és intensitat”. El color vermell és el color de la fortalesa, la determinació, la passió, el desig i l’amor, per això com socialistes que són creuen en la importància dels sentiments i de les emocions a l’hora de traslladar els nostres missatges. Van pensar que seria engrescador que les Agrupacions mostressin aquest nou esperit d’intensitat, de passió, i de motivació.


I van imaginar un decàleg d’utensilis decoratius per tal de recolzar la seva idea

1.- RECICLATGE CAIXES CARTRÓ COM ELEMENT DECORATIU (quadres, papereres...)
2.- UN SOFÀ IKEA
3.- DOS BUTAQUES (VERMELL I BLANC)
4.- DOS TAULES PETITES (VERMELL I BLANC)
5.- COIXINS (BLANCS I VERMELLS)
6.- LLUMS DE PEU
7.- QUADRES AMB IMATGES SOCIALISTES
8.- PLANTES i ROSES COM UNIÓ ENTRE LA NATURALESSA I L’ÉSSER.
9.- DETALLS DECORATIUS EN FUNCIÓ DE LA CARACTERÍSTIQUES DE CADA AGRUPACIÓ.
10.- ALEGRIA, HUMOR I IMAGINACIÓ.

"Foliadas" gallegues...

il·lustració per un suplement especial de la Directa sobre les "Foliadas" gallegues, que és una mena de jornades d'agermanament galaico-català, anb cultura, lluïtes comunes, etc.

Per més informació de les jornades visita:

http://www.galiciae.com/nova/17362.html

demà amb els Borinots!

doncs si! demà cap a les 11h del matí, tothom a la plaça Sant Jaume a fer pinya amb els Castellers de Sants! i em penso que avui al vespre a l'assaig del famós 3d9f... aviam si akest any si!

salut companys!

karles

un punt de vista diferent?

il·lustració per a la Directa (Karles)

Text original:

Pau Alabajos i Ferrer, cantautor i secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM)

per a la Directa



A Brussel·les, el passat 11 de juliol, va haver-hi un concert molt especial en la Gran Plaça, diversos grups i solistes que canten en neerlandés (idioma parlat per vint-i-quatre milions de persones). És l'idioma oficial de la Regió Autònoma

de Flandes, situada a la vora sud-est del Mar del Nord.

Concert emmarcat dins d'una jornada de reivindicació identitària, política i cultural: el dia 11 de juliol es commemora la victòria d'una milícia flamenca, formada per camperols i artesans, enfront de l'exèrcit francés comandat pel rei Felip IV, que pretenia annexionar-se el comtat de Flandes a les possessions de la Corona. Estem parlant de la Batalla dels Esperons d'Or, que va tindre lloc l'any 1302.

Actualment un 90% de la població parla francés i un 10%, neerlandés.



Imagineu-vos el pròxim vint-i-cinc d'abril, convoquem una manifestació a Madrid per reivindicar més autogovern i montem un macroescenari en la Puerta del Sol perquè hi actuen els grups i solistes més destacats de l'escena musical en català. Posats a fer política ficció, s'haurien d'habilitar unes exorbitants mesures de seguretat perquè aquesta jornada d'afirmació nacional i cultural no acabara a galtades. Els diaris anirien plens d'articles apocalíptics, les ràdios escalfarien l'ambient amb els discursos cavernícoles dels gurús de la comunicació i els partits i grupuscles d'extrema dreta esmolarien les navalles.

Crec que ens falta una miqueta de perspectiva a l'hora d'analitzar la nostra situació política concreta, em fa l'efecte que ens deixem portar per les circumstàncies conjunturals i ens costa reflexionar amb distància. Pense que establir analogies amb altres projectes d'autodeterminació que afecten diversos estats-nació europeus contemporanis ens facilita l'abstracció i ens ajuda a qüestionar-nos el paper que juguen les fronteres estatals dins de la Unió Europea del futur, aquella que ha de respondre a les exigències de sostenibilitat de la mundialització econòmica i que ha d'edificar les bases de la convivència entre els pobles i cultures del nostre continent.

LA PLAÇA DE LES CULTURES

La plaça de les cultures,

Fa uns dies estava asseguda a les escales del castell de Montjuïc a Barcelona, eren les nou en punt de la nit quan va començar el fantàstic espectacle de la font màgica. Una postal plena de colors, es va desplegar davant la meva mirada, fent-me pensar en l’important projecte urbanístic de la meva ciutat: la gran illa central.

Cada dia es construeixen places, en alguna ciutat, acaba de néixer, una plaça, s’escolta el seu batec interior; en altres com a la ciutat de Badalona, està a punt de néixer. S’escolten i es debaten diferents noms pel seu bateig. A l’antiguitat els escolàstics deien que el nom no fa la cosa, per això, allò realment significatiu serà el seu contingut.

Un gran espai obert a tothom. Un projecte que sigui pensat per a totes les edats, una construcció humana que necessiti a la gent i a la vegada la gent la senti seva. La plaça com un gran lloc de reunió. Un indret que faciliti l’accés de les persones, amb voreres rebaixades, suros tapats...

Una placa amb olor a mar, olor a monument, a estàtua, a Brossa o a Gargallo i a palmeres que et donen la benvinguda. Una plaça on flors i arbres ballin amb papallones i ocells, on l’aigua de la font sigui el mirall transparent dels que beuen persones de totes les nacionalitats, de totes les cultures.

Una plaça on tingui cabuda l’antic i el modern, allò natural i allò artificial. Una plaça contemporània i oberta en la que les persones puguin desenvolupar tot tipus d’actes culturals, d’oci i socials. Una plaça que convidi a la lectura: el llibre, el periòdic o el conte; al diàleg d’enamorats, la xerrada dels jubilats o el monòleg silenciós. Una gran plaça pública, on la ciutat se senti més ciutat, i cadascun es pugui reconèixer així mateix com a ciutadà. Una plaça que perduri en el temps i en la memòria dels seus ciutadans i visitants. Aquella postal que el viatger sempre portarà a la motxilla dels seus records sabent que algun dia tornarà.

Una plaça acollidora que lligui als seus ciutadans amb el llaç de seda de la convivència i l’amistat. Benvinguts a l’illa central, a Can Fradera, a la Plaça de l’Alcalde Xifré, a la Plaça de les Cultures... benvinguts al gran cor de Badalona.

La representació ha finalitzat. Les llums de colors de la font s’han pagat i el rellotge de la ficció s’ha aturat. La invenció potser un estat momentani o, pitjor, una constant. Recórrer a la invenció cada vegada que el present demana pensar en un futur encara inexistent i poder treure del bagul de la imaginació innumerables idees ja sigui per arribar a la felicitat, per decorar una casa o per pensar sobre el disseny urbanístic d’una plaça.

Dret al propi cos

Il·lustració per a un article sobre l'avortament, el dret de decidir sobre el teu propi cos....
del suplement del setmanari Directa.

11 de setembre

Algun dia la gent d'aquest país podrà descansar dels seus esforços per recuperar l'ús d'una llengua en comptes de ser atacada per intentar que sobrevisqui. Algun dia, la gent d'aquest país podrà decidir si vol símbols, tributs, banderes, reis o presons en comptes d'haver de viure aquestes imposicions espanyoles. Algun dia, la gent d'aquest país podrà celebrar el seu dia de llibertat en comptes d'haver de recordar que encara està sotmesa.

http://bcn.indymedia.org

LA VEU DE DALT LA VILA

La veu de Dalt la Vila,

A Dalt de la Vila, un barri de la ciutat de Badalona, el temps té mirada pròpia. L’escales de l’església de Santa Maria llimades pel pas del temps, la torre austera amb el rellotge puntual, els carrers estrets i confrontants... tot el conjunt ens parla d’una realitat passada, existent en el present, i amb mirada de futur.
A la nit quant tot és fosc, un home camina a la llum de la lluna per un dels seus carrers. L’obscuritat i el silenci li acompanyen i la història es deixa escoltar. La veu de Dalt de la Vila és la veu de la història, que se sent quan arriba la nit, i tremola i té por, o potser només vol que els seus secrets no caiguin a l’oblit: que vol que el poeta agafi els globus i els deixi volar, que vol veure l’aigua cristal·lina de la font, que vol continuar contemplant a l’estiu els desitjos dels joves enamorats.
Carrers medievals, restes arqueològiques romanes que ens mostren les empremtes de dos mil anys de història d’aquells Badalonins que la van habitar i els que l’habiten en un present d'eternitat compromès amb totes les remembrances. Més enllà de qualsevol pla urbanístic, de fanals lumínics i bancs de disseny, Dalt de la Vila, serà reconstruïda amb totes les seves veus: la dels romans que van fundar Baetulo, la de l’administració i veïns que van arribar acords, i la d’un futur que parlarà d’un barri on qualsevol somni podrà resplendir.

retorn...

tornant a comentar el retorn a la vida quotidiana (de la majoria de la gent alemys)... el retorn a les escoles, a les classes, es fa evident tot passejant pels carrers a mitjans de setembre... però què els depararà als estudiants el curs vinent?!



il·lustració per al Racó Il·lustrat de la Directa

CREATIVITAT ESTIUENCA

reedicions...

Doncs la reedició en format mega gran d'una vella glòria... amb acrílics sobre tela

ciau!

UN PARC ROMÀNTIC: CA L'ARNÚS

Un parc romàntic: Ca l’Arnús,

Són els darrers dies de vacances. Una tarda lluminosa em convida a passejar per un parc que sembla fantasiós: grutes humides i fresques, llacs encantats, ponts màgics, follets amagats…. Hi ha arbres gegants i vells (palmeres, pins, còculls, eucaliptus, plàtans, xiprers, bambús…) que volen acaronar el cel des de les seves branques allargades; una ampla vegetació frondosa i olorosa. Em perdo pels seus laberíntics camins i em trobo amb un gran llac central, i una torre custodiada per arbres imponents que em miren dissimuladament. Hi sóc a dins d’un dels parcs més bonics i romàntics de la ciutat de Badalona, Ca l’Arnús. Un parc públic ple d’històries: la construcció de l’estació meteorològica, la casa pairal, la visita del rei Alfons XIII. Sento mot a prop el cordó umbilical que lliga l’home a la terra, i la llunyania de les implacables lleis temporals.
T’asseguro que si vens i passeges un dia per aquest parc natural mai més podràs arribar a oblidar-lo.

tornem!

doncs si, tornem. Tornem potser a la monotonia? a la feina? al curs? a la ciutat?
Tornis on tornis, akest mes tothom (o la gran majoria) hi torna.

Balanç de l'estiu: no massa bo, però un estiu més que ha passat i ara toca posar-se les piles. No entraré a explicar res de res, només penjaré dibuixos, com ja vaig dirvurus.

En breu començaré la "nova" producció... així que atents al blog i fins aviat.


Karles