La Clàudia va agafar el tren amb destí a Sitges, anava al festival de cinema eròtic. Se sentia contenta, doncs aquest any participava com jurat al festival. L'any passat la seva pel·lícula "jocs desconeguts" havia quedat entre les tres finalistes. S'havia vestit de manera seductora: un vestit negre, molt ajustat, amb un prominent escot deixava entreveure un subjectador també de color negre; una discreta cadeneta brillant li donava un toc bufó. Les sabates de xarol l'apropaven al cel. Va pujar al tren a les deu del matí. Era un dia força assolellat. L'arribada de la primavera semblava prometre temperatures elevades.El tren encara no havia sortit de l'estació quan un home va aparèixer de sobte, no devia tenir més de quaranta anys, anava vestit d'Armani, i a la mà dreta portava un maletí de pell de color marró. Va entrar al compartiment, es va seure davant la Clàudia, i dissimuladament va adreçar una mirada a l'escot incitador de la dona, després la va mirar als ulls i va saludar-la: - hola, bon dia. Un home atractiu va pensar la Clàudia, i va respondre: - hola.
Va sentir com els ulls de l'home feien un recorregut silenciós pel seu cos, i això va fer-li sentir un foc inesperat. Als llavis de l'home un somriure picarescs semblava voler invitar-la a alguna classe de joc desconegut...