Llegiu-me perquè us parlaré d'amor. Aquell sentiment que dilata les pupil·les, que accelera el cor, que dulcifica la veu, que fa brillar l'ànima.Tu i jo fosos en una abraçada conjugant el verb amar: estimar i ser estimat; un viatge cap la terra desitjada del nosaltres.
Sí, el vertader amor hipnotitza a través dels sentits: ulls que et miren, mans que t'acaricien, llavis que t'assaboreixen, oïdes que t'escolten, olors que t'atrapen. I si l'amor arriba a través d'un dels sentits, llavors el cor queda anestesiat.
Aquells amants que es diuen adéu amb la seguretat que tornaran a trobar-se al minut següent, a l'instant següent, a la cantonada següent, a l'abraçada següent. En un racó del seu cor va començar la impaciència, la curiositat, el desig de tornar a veure'l un altre cop.
No hi ha distàncies, ni terres ni mars, que pugui desdibuixar l'amor; és un amor que vola alt com els estels, ple de somnis i d'il·lusions, ple d'esperances i de desitjos; és un amor ple d'aromes i de colors.
Hi ha amors màgics, platònics que conviden a crear i a inventar. Sentiments, emocions, que posen de bon humor, que envermelleixen les galtes. Amors que s'arrauleixen en l'armari de la nostra memòria.
L'amor no es pot amagar: s'escapa pels ulls, pels somriures, per les paraules belles. Es van amar mil i una vegada, és a dir, fins l'infinit.
L'amor va arribar silenciós, sense avisar: una mirada, un llibre, una paraula, un gest...
Amb l'amor va aprendre a viure, i va aprendre a viure sabent amar.
Amar és una oportunitat ideal perquè la persona maduri, perquè surti de si mateixa i arribi a ser món. Un món obert perquè sigui descobert per un altre ésser.
Amar, amb el cor, amb la raó, amb tots els nostres sentits, amb tots els nostres desitjos. Amar és un regal, i hem de ser curosos al desembolicar les cordes del cor.
De la mateixa manera que es transforma una casa quan arriba un nou membre, de la mateixa manera que es transforma una ciutat quan arriba un nou viatger, es transforma una persona quan l'amor arriba al seu cor.
"El blau va néixer en el mar per a inundar-nos. Inundà la cambra, inundà el pensament (...). Hi ha amors blaus també. Són aquells que es mantenen purs, quan els amants naveguen l'un dins l'altre ulls endins. Si el silenci els acompanya, el blau es manté intacte, i poden arribar al bes blau, l'abraçada blava..." (Teoria dels colors. Poemes de l'Alquimista. Josep Palau i Fabre).