Al despertar allò primer que va veure va ser el seu semblant relaxat, els cabells revolts descansant damunt el coixí; dormia profundament. Les espelmes de la nit s'havien consumit. Va aixecar-se del llit clandestinament. Havia entrat en aquell pis desordenat com una tímida carabassa i sortia com una princesa encantada. El somni d'una nit d'estiu havia finalitzat, i al tancar la porta d'aquell pis tot quedaria com un gran secret. Va baixar les escales fregant el terra, els seus peus volaven...
Ring, ring, ring
- Si, qui ets?.
- Hola Anna.
- Hola Sara, com estàs?.
- Bé Sara bé.
- Vols dir? Et sento la veu una mica estranya.
- No, no! Només és que no he dormit massa bé aquesta nit.
- Per què em menteixis? Ens coneixem fa molts anys com per saber que et passa quelcom.
- Ets una bruixa! Si tens raó, però no és res que no tingui solució. Per abreviar t'avançaré que ahir a la nit em vaig deixar en dur i em vaig embolicar amb el Director de la meva oficina.
- Què dius!!! Tu estàs boja, tantes vegades que li havies dit que No!. Què ha passat? No havien parlat sempre que no era gens recomanable barrejar els assumptes personals amb els laborals. I ara què?, Continuareu o és tan sols una aventura més del teu cap?. Tu vas pensar per un segon en el dia següent?...
Un silenci es va gronxar entre les línies telefòniques.
- Si hagués pensat Sara, no hagués passat res, tu saps que aquestes coses passen perquè un no pensa, solem deixar aparcada la nostra part racional. Si vols poden quedar per dinar, parlen més tranquil·lament i t'explico com va passar.
- D'acord, et va bé a les tres en la Perla del Mediterrani?
- Ok, ens veiem allà. Fins després.
Quan l'Anna va penjar el telèfon, el mòbil va fer clic-clic, a la bústia del mòbil havia entrat un missatge que deia: només aquells que tenen por surten d'amagat. Roberto.
L'Anna va dubtar, contestava o no contestava aquell ambigu missatge, no. No cauria en la provocació; tots dos havien parlat sobre allò que significava deixar-se portar per la seva atracció. Aquella nit tan sols devia quedar com un bonic record. Es preguntava així mateixa "com viuria la propera vegada que els seus ulls es tornessin a trobar?, notarien els seus companys de feina la passió irresistible que sentia envers ell?", mentre continuava submergida en els seus pensaments, el telèfon va tornar a sonar. L'Anna va pensar que seria la seva amiga Sara que s'hauria quedat amb alguna malsana curiositat al cap, i no podia esperar fins que es veiessin o la seva mare preguntant-li, com cada dia, si volia anar a dinar a casa seva.
- Digui
- Si, Hola Anna
- Sóc Marta, et truco per què el Sr. Roberto vol parlar amb tu.
- Espera un moment que et passo amb ell.
- Hola Anna
- Hola Sr. Roberto, vostè dirà.
- Perdona, no volia molestar-te, només informar-te, personalment, que s'ha obert una nova oficina en Castelldefels, i que el proper dia 3 d'octubre, començaràs a treballar en allà, a no ser que no vulguis continuar treballant al Banc, ara et passaré amb la Marta i t'acabarà d'explicar tots els detalls. No serà necessari que passis per l'oficina per recollir res, et farem arribar totes les teves pertinences a la nova entitat. Sento que tot hagi estat tan ràpid però és que es necessitava una persona competent i responsable, i sense cap mena de dubte he pensat que tu eres la persona idònia per portar-la a terme. Saps que pots continuar contant amb mi, i et desitjo de tot cor que aquesta nova etapa sigui d'allò més positiu per a tu. Una abraçada Anna.
Les paraules no van voler sortir dels llavis de l'Anna, com si d'un precipici es tractés es van quedar arraconades, i d'una forma molt llunyana anava escoltava tota la informació que la secretària del Director, la Marta, anava explicant-li.
Respecte a qui la trucava ben bé s'havia equivocat...
La meva mirada, de cop, va ser segrestada per una presència, i et vaig conèixer. No em vas mirar. Em vaig dir a mi mateixa que semblaves interessant. Bé, ja començava a fer volar cometes. S'obria una escletxa de llum dins de l'obscuritat del meu cor.
