Arribem a l'aeroport de Barcelona, són les 2:15 del migdia. Encara queda temps per dinar algun entrepà abans de pujar a l'avió. Arribem a Madeira a dos quart de deu de la nit. Tot és molt fosc i no podem gaudir del paisatge. El cotxe que ens ha vingut a recollir a l'aeroport de Madeira ens porta fins a l'hotel. Pugem al cotxe. El conductor agafa l'autopista i comencem a enfilar una carretera, direcció muntanya. A dos quart d'onze de la nit arribem a l'hotel. Un indret magnífic ens dóna la benvinguda. L'hotel queda bastant lluny del centre de la ciutat de Funchal, que és la capital de l'illa de Madeira: estem tan alt que un pas més i toquem el cel. El jove de recepció ens facilita la clau de l'habitació 305; és una cambra molt acollidora: quadres de paisatges penjats a la paret, un escriptori amb paper i bolígrafs, un moble bar i una TV; a la cambra de bany no hi manquen detalls (sabó, colònies, tovalloles, raspall de dents...). Després de dutxar-nos i posar-nos còmodes, sortim a la terrassa de l'habitació: dues cadires de plàstic de color blanc i una tauleta rodona ens acullen sota un cel estelat. Aquest cel em fa recordar quan de petita anava a passar l'estiu al poble de ma mare: el seu cel net, màgic, ple d'estrelles, el so dels grills, l'aroma de gessamí...El meu company em pregunta si vull prendre alguna cosa, miro el jardí de l'hotel ple d'arbres amagats en l'obscuritat de la nit. Mentre bevem les begudes preparem les excursions dels propers dies. Avui dia 9 d'agost de 2005 hem agafat un bus que té parada davant la porta de l'hotel Quinta da Serra per visitar l'església de la Verge del Mont, un dels llocs d'interès turístic de l'illa. Hem decidit pujar amb funicular. Les vistes des dalt del funicular són espectaculars. Per baixar hem agafat uns trineus que són arrossegats amb cordes per un parell de joves. Fem una aturada per dinar. Una mica més tard visitem el jardí tropical i veiem tots els canvis de temperatura imaginables - es diu microclimes, i ens expliquen que en un mateix dia es produeixen distintes temperatures. El jardí es troba rodejat per uns murs de pedra grans i humits. Paguem una entrada i accedim a l'interior per un reixat de ferro forjat. A l'interior ens trobem amb uns jardins exuberants.
Avui dia 10 d'agost hem planejat que el matí sigui tranquil: piscina, lectura, passeig pel jardí. Per dinar hem decidir quedar-nos a l'hotel. Dinem al jardí una bona perillada de peix (ampliar tema dianr) acompanyada per un vi verda Casal Garcia-Avelada (Peñafiel Portugal). A la tarda anem a visitar el centre de Funchal, l'Ajuntament i la Plaça Municipal. Un cel tacat de gris, amb núvols de cotó, papallones blanques, arbres verds i frondosos ens donem la mà en una tarda de botigues, fotografies i aromàtics cafès.
Avui dia 11 d'agost ens despertem pel cant d'un gall. Una amiga meva sempre que escoltava a un gall cantar, cantava una cançó: el gall negre és el més gran però el gall vermell és més valent, si cantés el gall vermell un altre gall ens cantaria. Avui anem també a Funchal, volem pujar en un globus aerostàtic, i després volem dinar en un vaixell que està ancorat a terra.
Avui és 12 d'agost, anem d'excursió a Santana. Ens trobem amb unes vistes espectaculars, i des de l'autocar veiem de prop com és de petita la pista d'aterratge de l'aeroport. Pugem al pic Arieiro de 1810 metres d'alçada, hi ha molta boira i no es veu res; després anem a veure Machico, on té lloc la pesca de tonyina, hi ha un mirador, i el guia de l'excursió ens explica que en dies clars es pot veure l'Illa de Porto Sant. En el poble de Santana ens ensenyen les cases típiques que estan construïdes amb fusta i palla. Més tard fem una aturada per visitar un bosc típic de plantes autòctones.
Arribem a l'hotel cansats, però abans d'anar a dormir, ens apropem al bar de l'hotel per prendre una copa. El cambrer ens recomana una beguda que es diu Poncha compost pels ingredients següents: aiguardent de canya, mel d'abella, suc de llimona i concentrat de maraculla.
Avui és dia 13 d'agost, anem d'excursió a Port Monitx Fem una primera aturada a Rivera Brava, on comprem algun regal, i després anem a Sant Vicent, un poble que es va construir darrere d'una roca perquè els seus habitants quedessin amagats de la visió dels pirates. Passem per una carretera antiga, al costat hi ha un penya-segat, i en mirar el precipici, un té una mica de por. Mengem a Seixal i a la tarda veiem les piscines naturals de Port Monitx.
Arriba la nit i bevem una ampolla d'Espumante a la llum d'unes espelmes. Demà ja tornem a casa. La roba amuntegada al llit espera el seu lloc a la maleta. A la bossa de mà amago una targeta de l'hotel perquè el viatge ha estat encantador, i potser algun dia fem una altra visita; també n'apunto la web http://www.quintajardiserra.com/ per ensenyar-la a les nostres amistats.
Un vi Espumante, l'aroma dels arbres i de les flors del jardí, la lluna plena, el cel estelat: què més podem demanar a unes vacances?