El guia,Si jo t’escrigués, la meva paraula et donaria
a la mirada, rotonda i segura.
T’escric i la meva lletra es confia
en aquest parlar incert d’hores cegues.
Et torno a cridar
cada dia, cada instant.
T’espero amb les mans obertes.
Véns de lluny, de camins marins;
puntual acudeixes a la meva invocació.
Amiga d’un destí desconegut,
recorro els passadissos d’un cel infinit
cercant l’adreça de l’àngel etern.
Núvols vaporosos s’apropen a mi
per despitar-me del camí que he de seguir.
Sempre per ventura l’atzar s’apodera de mi
i Déu m’espera per guiar-me fins a ell: l'àngel etern.