Silenci i Paraules. Hem parlat tants dies, tantes vegades que ens hem carregat de paraules i versos; tu no has llegit mai en veu alta, la teva veu ha restat callada, protegida de qualsevol opinió; jo no recordo mai haver escoltat cap comentari teu. Hem jugant tant a l’amagatall que se’ns oblida que un dia també varem jugar des de la realitat; quin goig trobar noves invencions per continuar engrescant-nos i fer de la incertesa la constant certesa d’un joc infinit de paraules.Riem tota l’estona, tu t’amagues cada cop que jo insisteixo en reclamar la teva atenció, per aquest empenyorament meu, en inventar històries, relats i poemes. Arriba la nit i em faig la dormida però aprofito una estona l’energia estel·lar per pensar en nous jocs i en noves aventures, i de nou al matí m’aixeco plena de vitalitat i d’il·lusió.
Les coses viren i es confonen, però nosaltres sabrem sempre quin és el camí que ens porta a la màgia de la ficció. Et recordaré amb la camisa blava i el somriure seductor; et pensaré ballant a la pista de ball; et rememoraré mirant des de lluny les esteles de la nit. I així amb records continuaré omplint de mots el meu quadern blau, el meu cel a la terra. Han passat els anys però no he oblidat res, cap detall; tinc la seguretat que des de la distància caminem junts. Tot està al meu cap. I tu ets a prop.
Paraules i amor!