No puc oblidar-te
La meva ment es resisteix a oblidar-te,
s’aferra als records,
s’aferma al teu nom d’àngel,
i s’oblida de la distància que ens separa.
No puc oblidar-te. Aquesta és la veritat.
Recordo la delicadesa de les teves mans,
la teva conversa a través del telèfon,
la teva paraula darrera la pantalla,
la sensació d’aventura en cada nou dia.
T’enyoro amb fúria deslligada,
i sé i sempre he sabut
que no vindràs
que mai tornaràs.
Malgrat la ferma realitat,
t’amago i et cuido en la memòria,
i entre les lletres estimades dels meus escrits,
- llançades com flors irradiants damunt un prat verd-
invento paradisos plens de paraules murmurades.
Sospiro amb fúria deslligada
i somnio que els mots arriben allà on ets,
i sé que aquesta set de tu
només puc satisfer-la
amb conversacions enlairades
i secrets xifrats.