El camí,Em fico als meus pensaments.
Quan el món és silenci
de veu i sorolls,
llavors apareixes tu,
sorgint del no-res.
Em mires als ulls
m’agafes de la mà,
amb divina tendresa.
I ens endinsem en una llarga nit d’amor desbordada.
Amb l’aurora,
tornen els sons i les paraules.
Desapareixes,
els ulls resten tancats,
les mans buides.
Em desperto,
á primera hora del matí;
el cel és blau
i et contemplo allunyar-te en busca del teu camí.