Records de juny
A nit, Àngel
va aflorar el record de la primera trobada.
L’aroma del cafè
una tarda de juny,
plena d’intriga i misteri.
Com series tu? Com seria jo?
I vas aparèixer tu
segur i decidit.
I allà estava jo
insegura i temorosa.
Llavors les nostres veus
es van convertir en cos,
i les paraules en imatges vives,
de dos desconeguts.
Estaves tan a prop de mi
que vaig sentir por.
Por de por, por de mi mateixa,
de les meves impressions,
de les meves sensacions.
I vaig fer-te gran, molt gran.
Com eres tu. Com era jo.
Sorgeixen records com aquest o d’altres,
benintencionats,
que cohabiten amb dubtes i incerteses.
Tot això ho saps, Àngel,
creador del meu record etern,
viu i en moviment.
Només jo miro i repasso
cadascun dels breus instants
que em vas regalar.
Més d’una vegada,
a qualsevol hora,
es presenta un d’aquests records enyorats,
i em desvetllo en l’obscuritat de la nit
pensant en cafès i en tardes caloroses de juny.