La màgia del màgic BadalonaEm vaig trobar amb la Lola, fa dos dissabtes, al passeig comercial del barri de La Salut. La Lola és una dona enamorada del món de la moda. La seva frustració secreta és no haver pogut ser una topmodel però la supleix amb bones dosis de roba, sabates, bosses i perfums; es considera una gran coneixedora dels centres comercials. Estranyada de veure’l al passeig, li pregunto que com és que estant tan a prop del centre comercial Màgic Badalona no està passejant per les conegudes botigues de marca: la botiga de l’osset, la de roba diferent i d’altres. Tot seguit comença a enraonar sense parar. M’explica que no és un centre gaire atractiu, que li dóna una mica de claustrofòbia perquè no hi ha entra molta llum natural; que bastants de les botigues són cares, i que precisament ara en moments de crisis no és el mateix comprar un jersei de marca que consti uns 50 euros o més, que altre que consti uns 20 euros o inclús menys. També em fa altre tipus de reflexió, i amb la mirada fixa em mi, em pregunta -com si jo tingués la clau de tresor-, què com potser que a un barri de gent treballadora s’hagi fet una aposta per determinat tipus de botigues, és que tots els dies un es pot comprar una joia o un rellotge DKNY?. Continua el seu parlament informant-me que inclús el supermercat que hi ha dins del centre pertany a una de les cadenes alimentaries amb els preus més elevats, d’això ja estava informada per la meva mare. També em diu que a part de la moda, li agrada la lectura, la música, la decoració de la llar i l’esport, i que no hi ha cap Decathlon, ni cap botiga de decoració, ni cap Fnac on poder veure satisfetes aquestes altres apetències. En aquest punt em poso totalment d’acord amb ella.
Amb to divertit abans d’acomiadar-nos em diu: - Nena la màgia d’aquest centre només la podem trobar al cinema perquè com bé sabem aquest privilegia la imaginació i ens consola en temps difícils.