Primer poema de setembreArriba setembre i agafo una paraula. Les mans tasten el paper callat,
i abandonat durant els dies d’estiu.
Observo els primers núvols i assaboreixo el teu nom.
Sonen notes, tons, vibracions i melodies,
ballen en l’aire,
deixant llamps sonors
que converteixen la foscor en llum.
El so de la teva veu, la permanent veu,
hèlice en moviment d’inspiracions continuades.
La creació sempre a punt per volar.