Primer poema d’octubreQuan arribi octubre,
obriré la finestra tancada,
deixaré escapar un sospir,
i miraré la llum encegadora
de la lluna plena.
Recordaré la tebior de la pell
en aquelles hores incertes
despullades de temps i de sons;
com sonava la vella cançó
amb veu de nostàlgia idealitzada.
Els gots plens de petons i carícies
i la veritat dels sentiments
vessant des de la profunditat
de les nostres boques enamorades.
Vics la tardor
dels nous dies,
amb la presència intacta
d’aquell antic passat.
