Sonet a Frègoli
Entra per una porta i a l'instant
surt mudat de vestit per l'altra porta;
si abans era el marit ara és l'amant
i, de bigoti i barba, ja no en porta.
Després, en pocs moments, ha aparegut
sota l'aspecte d'ogres i sirenes
i transformat en una multitud
de personatges de totes menes.
I aquí la idea vèdica ve a tomb
per referir-te a Frègoli, si penses
a sol batent en l'Ésser que tots som
i que esdevé l'arrel de les parences.
Si bé els papers augmenten sota el sol,
els còmics, al revés, són un de sol.
surt mudat de vestit per l'altra porta;
si abans era el marit ara és l'amant
i, de bigoti i barba, ja no en porta.
Després, en pocs moments, ha aparegut
sota l'aspecte d'ogres i sirenes
i transformat en una multitud
de personatges de totes menes.
I aquí la idea vèdica ve a tomb
per referir-te a Frègoli, si penses
a sol batent en l'Ésser que tots som
i que esdevé l'arrel de les parences.
Si bé els papers augmenten sota el sol,
els còmics, al revés, són un de sol.
Si tu ets fan de fan de, la magnífica regla de tres postula que és possible que l'heroi del teu heroi et sedueixi. La regla, en el cas del transformista Leopoldo Frègoli, es compleix sense problemes. Enfront de les fòbies de Brossa (1919-1998) pel que 
fa a l'Esglèsia o els Jocs Olímpics, s'aixecava, triomfal, el seu entusiasme per Wagner i Frègoli. El mateix Brossa reconeixia que Wagner era fàcil en tant que reconegut, biografiat, explotat, rebiografiat i interpretat per totes bandes, mentre que en Leopoldo, artista de varietés i de music-hall, havia estat totalment ignorat.
Quan Brossa s'obsessionava amb alguna cosa, l'expremia al màxim. No obstant, la tasca detectivesca que va dur a terme amb Frègoli només ens ha arribat a través dels seus homenatges literaris: el llibre de poesia escènica Fregolisme o monòlegs de la transformació i el llibre d'artista que va publicar el 1970 amb (el recent marquès..) Antoni Tàpies i que du el nom del mateix italià. Filtrar la realitat de la poesia és tasca difícil, així que el llegat fregolí brossià és pur misteri.
Tot i això, la meva pèssima tasca detectivesca m'ha fet descobrir que Leopoldo Frègoli (Roma, 1867 - Viareggio, 1936) és l'heroi de molts herois, el fundador del transformisme, l'home de les mil cares, l'home que és centenars d'homes i ocupa, sol, l'espai de tot un escenari (alhora que és l'home que té mil ajudants rera la tarima). Frègoli és l'il·lusionista, el cantant, el ventríloc, els 800 vestits i les més de 1200 perruques. Fregoli són més de set mesos d'actuacions a l'Olympia de Paris, record insuperat i insuperable. L'artista més gran de l'art menor, dinamita i dinamisme, un perpetu no-parar-quiet, una metamorfosi amb potes.
Després de destacar de petit en alguns espectacles hits a la seva escola religiosa, es va donar a conéixer a la mili, on va començar a fer un espectacle anomenat El camaleó, en què canviava de paper cinc cops. Quan va tornar a Itàlia, va perfeccionar
els seus espectacles i no va trigar gaire a fer-se famós. Omplia tots els teatres, la gent anava boja per veure'l, se'n feia souvenirs, samarretes i mitjons. Fins i tot va esdevenir un dels herois d'Auguste Lumière, que el va anar a veure expressament i li va acabar regalant el Fregolígraf, aparell cinematogràfic gràcies al qual Frègoli va convertir-se, també, en pioner del cinema amb pel·lícules quasi introbables (aquí n'hi ha una molt petita mostra) però del rollo Le conjur d'en Mélies.
Tot i que va triomfar a tot el món (sobretot a París), el seu primer espectacle fora d'Itàlia va ser, curiosament, el 1894 a Barcelona. Llavors, Joan Brossa no era ni un projecte, però, a base de sentir-ne parlar des de petit, n'acabaria heredant el fanatisme familiar. Orfe d'espectacles fregolians, durant l'època de Dau al Set, Brossa va anar a veure un tal Fregolino (el Reugenio de l'època; en realitat es deia Eduardo Juncadella) al cinema Select de Gran de Gràcia. L'actuació li va agradar molt, va anar al camerino a felicitar-lo i, quan va comentar-li que era molt fan d'en Frègoli, aquest li va contestar: "Jo sóc molt millor que Frègoli! Ell només feia cinc transformacions i jo en faig deu... per tant no es deixi enredar: jo sóc millor que el Frègoli!", però Brossa no s'ho va creure (de fet, Frègoli, a l'espectacle Eldorado, feia unes 60 transformacions) i va deixar-ho estar.
El que entusiasmava al poeta era, en definitiva, el dinamisme de Frègoli, el seu constant efecte sorpresa, la seva rapidesa total. I el que no es pot entendre és com se l'ha pogut ignorar tant. Ni una plaça, ni una estació de metro. Ni un carreronet, li han dedicat. Tot i que segur que molts dels seus precursos n'ignoren l'existència, la figura de Frègoli ha generat diverses seqüeles. Pel que fa a l'urbanisme, a Barcelona el 23 de novembre de 1912 es va inaugurar el cinema Frègoli (diria que al passeig de Sant Joan), però durant el franquisme va esdevenir cinema Cervantes, després sala Scala, després bloc de pisos i nunca más se supo.
En relació a la literatura, Azorín va escriure El doctor Fregoli o la comedia de la felicidad, Joan Brossa el va convertir en musa tres-centes mil vegades i segur que ha rebut altres homenatges que desconeixem. I, pel que fa a l'ús de la llengua, encara avui dia se sent la simpàtica frase feta que diu: "Vas més ràpid que en Frègoli!", fent referència a la mutabilitat escènica del transformista, mentre que el terme italià fregolismo al·ludeix a la tendència a canviar d'idea a una velocitat vertiginosa (sobretot pel que fa a la política).
La seqüela més xunga, però, la trobem en la psiquiatria, ja que el síndrome de Frègoli, documentat per primer cop el 1927, fa referència a un trastorn mental a través del qual una persona veu trets familiars o iguals en persones diferents; és a dir, que està convençut que persones diferents són en realitat la mateixa persona que va canviant d'aparença o disfressant-se.
Sigui com sigui, Brossa va heredar de Frègoli (i també dels jocs de l'Agapito Borràs, per què negar-ho) el seu transformisme en l'art, la seva màgia. Frègoli, que va morir forradíssim de peles a Viareggio, mai va deixar cap escletxa oberta al dramatisme. Fins i tot l'epitafi afirma, solemne: "Aquí Fregoli va executar la seva darrera transformació".
La mateixa darrera transformació de la que parla Brossa al seu poema-homenatge homònim:
Gran Leopold:
crec en la teva bondat
il·limitada. També
m'han informat que quan
et vas retirar de la vida teatral
havies fet deu mil representacions
i t'havies canviat de vestit, almenys,
un milió de vegades;
i que la primera ciutat on vas actuar
fora del teu país va ser precisament
Barcelona, la meva ciutat.
Llavors jo encara havia de néixer.
Però no hi fa res.
Un dia et vindré a conèixer
perquè el teu art i la teva
alegria en algun lloc, ho sé.
m'esperen des de sempre.
Em deixaràs emprovar els vestits
i sobretot les perruques.
En algun punt del no-res
m'esperes, amb el clavell
immarcescible al trau,
per fer-me coneixedor,
per fi, del teu espectacle
i per pronunciar junts
la paraula carnaval.
Accepta aquesta elegia d'aplaudiments,
amic Frègoli, amic meu estel·lar,
i guarda'm la butaca dellà el Temps.
fa a l'Esglèsia o els Jocs Olímpics, s'aixecava, triomfal, el seu entusiasme per Wagner i Frègoli. El mateix Brossa reconeixia que Wagner era fàcil en tant que reconegut, biografiat, explotat, rebiografiat i interpretat per totes bandes, mentre que en Leopoldo, artista de varietés i de music-hall, havia estat totalment ignorat.Quan Brossa s'obsessionava amb alguna cosa, l'expremia al màxim. No obstant, la tasca detectivesca que va dur a terme amb Frègoli només ens ha arribat a través dels seus homenatges literaris: el llibre de poesia escènica Fregolisme o monòlegs de la transformació i el llibre d'artista que va publicar el 1970 amb (el recent marquès..) Antoni Tàpies i que du el nom del mateix italià. Filtrar la realitat de la poesia és tasca difícil, així que el llegat fregolí brossià és pur misteri.
Tot i això, la meva pèssima tasca detectivesca m'ha fet descobrir que Leopoldo Frègoli (Roma, 1867 - Viareggio, 1936) és l'heroi de molts herois, el fundador del transformisme, l'home de les mil cares, l'home que és centenars d'homes i ocupa, sol, l'espai de tot un escenari (alhora que és l'home que té mil ajudants rera la tarima). Frègoli és l'il·lusionista, el cantant, el ventríloc, els 800 vestits i les més de 1200 perruques. Fregoli són més de set mesos d'actuacions a l'Olympia de Paris, record insuperat i insuperable. L'artista més gran de l'art menor, dinamita i dinamisme, un perpetu no-parar-quiet, una metamorfosi amb potes.
Després de destacar de petit en alguns espectacles hits a la seva escola religiosa, es va donar a conéixer a la mili, on va començar a fer un espectacle anomenat El camaleó, en què canviava de paper cinc cops. Quan va tornar a Itàlia, va perfeccionar
els seus espectacles i no va trigar gaire a fer-se famós. Omplia tots els teatres, la gent anava boja per veure'l, se'n feia souvenirs, samarretes i mitjons. Fins i tot va esdevenir un dels herois d'Auguste Lumière, que el va anar a veure expressament i li va acabar regalant el Fregolígraf, aparell cinematogràfic gràcies al qual Frègoli va convertir-se, també, en pioner del cinema amb pel·lícules quasi introbables (aquí n'hi ha una molt petita mostra) però del rollo Le conjur d'en Mélies.Tot i que va triomfar a tot el món (sobretot a París), el seu primer espectacle fora d'Itàlia va ser, curiosament, el 1894 a Barcelona. Llavors, Joan Brossa no era ni un projecte, però, a base de sentir-ne parlar des de petit, n'acabaria heredant el fanatisme familiar. Orfe d'espectacles fregolians, durant l'època de Dau al Set, Brossa va anar a veure un tal Fregolino (el Reugenio de l'època; en realitat es deia Eduardo Juncadella) al cinema Select de Gran de Gràcia. L'actuació li va agradar molt, va anar al camerino a felicitar-lo i, quan va comentar-li que era molt fan d'en Frègoli, aquest li va contestar: "Jo sóc molt millor que Frègoli! Ell només feia cinc transformacions i jo en faig deu... per tant no es deixi enredar: jo sóc millor que el Frègoli!", però Brossa no s'ho va creure (de fet, Frègoli, a l'espectacle Eldorado, feia unes 60 transformacions) i va deixar-ho estar.
El que entusiasmava al poeta era, en definitiva, el dinamisme de Frègoli, el seu constant efecte sorpresa, la seva rapidesa total. I el que no es pot entendre és com se l'ha pogut ignorar tant. Ni una plaça, ni una estació de metro. Ni un carreronet, li han dedicat. Tot i que segur que molts dels seus precursos n'ignoren l'existència, la figura de Frègoli ha generat diverses seqüeles. Pel que fa a l'urbanisme, a Barcelona el 23 de novembre de 1912 es va inaugurar el cinema Frègoli (diria que al passeig de Sant Joan), però durant el franquisme va esdevenir cinema Cervantes, després sala Scala, després bloc de pisos i nunca más se supo.
En relació a la literatura, Azorín va escriure El doctor Fregoli o la comedia de la felicidad, Joan Brossa el va convertir en musa tres-centes mil vegades i segur que ha rebut altres homenatges que desconeixem. I, pel que fa a l'ús de la llengua, encara avui dia se sent la simpàtica frase feta que diu: "Vas més ràpid que en Frègoli!", fent referència a la mutabilitat escènica del transformista, mentre que el terme italià fregolismo al·ludeix a la tendència a canviar d'idea a una velocitat vertiginosa (sobretot pel que fa a la política).
La seqüela més xunga, però, la trobem en la psiquiatria, ja que el síndrome de Frègoli, documentat per primer cop el 1927, fa referència a un trastorn mental a través del qual una persona veu trets familiars o iguals en persones diferents; és a dir, que està convençut que persones diferents són en realitat la mateixa persona que va canviant d'aparença o disfressant-se.
Sigui com sigui, Brossa va heredar de Frègoli (i també dels jocs de l'Agapito Borràs, per què negar-ho) el seu transformisme en l'art, la seva màgia. Frègoli, que va morir forradíssim de peles a Viareggio, mai va deixar cap escletxa oberta al dramatisme. Fins i tot l'epitafi afirma, solemne: "Aquí Fregoli va executar la seva darrera transformació".
La mateixa darrera transformació de la que parla Brossa al seu poema-homenatge homònim:
Darrera transformació
Gran Leopold:
crec en la teva bondat
il·limitada. També
m'han informat que quan
et vas retirar de la vida teatral
havies fet deu mil representacions
i t'havies canviat de vestit, almenys,
un milió de vegades;
i que la primera ciutat on vas actuar
fora del teu país va ser precisament
Barcelona, la meva ciutat.
Llavors jo encara havia de néixer.
Però no hi fa res.
Un dia et vindré a conèixer
perquè el teu art i la teva
alegria en algun lloc, ho sé.
m'esperen des de sempre.
Em deixaràs emprovar els vestits
i sobretot les perruques.
En algun punt del no-res
m'esperes, amb el clavell
immarcescible al trau,
per fer-me coneixedor,
per fi, del teu espectacle
i per pronunciar junts
la paraula carnaval.
Accepta aquesta elegia d'aplaudiments,
amic Frègoli, amic meu estel·lar,
i guarda'm la butaca dellà el Temps.
* Les fotos són de la col·lecció privada de Jack Cooper - www.fregoli.com