3 de març.- Sempre m'han agradat els dijous. M'agraden en la proporció exacta al que em desplauen els caps de setmana, que no són res més que fàbriques d'avorriment i de monotonia. Per això les passejades per la Rambla en diumenge poden ser autèntiques desfilades d'éssers amargats, que vessen tedi i amargor. És justament per aprofitar el punt àlgid de la setmana que tinc per costum, almenys una vegada al mes, d'acompanyar Alexandre Plana al carrer de Petritxol, on viu una tia seva que prepara una xocolata desfeta realment extraordinària. Mai no he estat llaminer, però, quan és acompanyat d'una conversa agradable, l'aroma flonjo que es desprèn d'aquelles tasses calentes és capaç de despertar-me les ganes de viure.
16 d'abril.- De vegades em passejo pels carrers amb l'exclusiu objecte de mirar la cara dels homes i de les dones que passen. La cara dels homes i de les dones que han passat dels trenta anys, quina cosa impressionant! Quina concentració de misteris minúsculs i obscurs, a la mesura de l'home; de tristesa verinosa i impotent, d'il·lusions cadavèriques arrossegades anys i anys; de cortesia momentània i automàtica; de vanitat secreta i diabòlica; d'abatiment i de resignació davant del Gran Animal de la naturalesa i de la vida!
Al seu nou llibre, Joan-Lluís Lluís versiona un argument anodí de 123 maneres diferents, uns exercicis d'espill a la manera i inspiració dels d'estil del francès Raymond Queneau. L'escriptor nord-català no es resigna amb les figures retòriques i els estils literaris retorçats (que també), sinó que es llança a versionar literàriament pintors com Pollock o Miró i escriptors com en Cassasses o Josep Pla. Aquests dos fragments responen al pallafrugellenc i al seu imitador: qui és qui?
16 d'abril.- De vegades em passejo pels carrers amb l'exclusiu objecte de mirar la cara dels homes i de les dones que passen. La cara dels homes i de les dones que han passat dels trenta anys, quina cosa impressionant! Quina concentració de misteris minúsculs i obscurs, a la mesura de l'home; de tristesa verinosa i impotent, d'il·lusions cadavèriques arrossegades anys i anys; de cortesia momentània i automàtica; de vanitat secreta i diabòlica; d'abatiment i de resignació davant del Gran Animal de la naturalesa i de la vida!
Al seu nou llibre, Joan-Lluís Lluís versiona un argument anodí de 123 maneres diferents, uns exercicis d'espill a la manera i inspiració dels d'estil del francès Raymond Queneau. L'escriptor nord-català no es resigna amb les figures retòriques i els estils literaris retorçats (que també), sinó que es llança a versionar literàriament pintors com Pollock o Miró i escriptors com en Cassasses o Josep Pla. Aquests dos fragments responen al pallafrugellenc i al seu imitador: qui és qui?