Aigua de mar, aigua d’amor,
Obro la porta,
i un riu de desig
surt al teu encontre.
Aigua de mar, aigua d’amor.
Tanquem la porta
tu i jo, sols, nosaltres.
Ningú ens mira;
descordem el cos dels seus lligams.
Allò prohibit desapareix.
Aigua de mar, aigua d’amor.
La passió ens atrapa
en una efímera felicitat.
Gaudeixo, gaudim.
No puc callar i crit,
és un so alt de plaer.
Un riu descendeix pel meu cos,
escampat entre muntanyes i valls.
El riu es transforma en mar.
Aigua de mar, aigua d’amor.
Obro la porta,
i un riu de desig
surt al teu encontre.
Aigua de mar, aigua d’amor.
Tanquem la porta
tu i jo, sols, nosaltres.
Ningú ens mira;
descordem el cos dels seus lligams.
Allò prohibit desapareix.
Aigua de mar, aigua d’amor.
La passió ens atrapa
en una efímera felicitat.
Gaudeixo, gaudim.
No puc callar i crit,
és un so alt de plaer.
Un riu descendeix pel meu cos,
escampat entre muntanyes i valls.
El riu es transforma en mar.
Aigua de mar, aigua d’amor.
Badalona, 22 de setembre de 2010