"Per l'amor de Déu, no doneu a ningú la portada que m'esteu guardant. L'he escrita dins el llibre." F. Scott Fitzgerald havia de publicar El gran Gatsby la tardor de 1924, però ell i Zelda eren a Europa i no hi havia manera d'acabar la novel·la ni de trobar un títol adequat. Tot i això, la portada ja estava feta, i Fitzgerald va aconseguir que li guardessin i es convertís en la portada més mítica de la història de les portades literàries nord-americanes. Tot un clàssic i tot un misteri.
L'especulació que la frase "l'he escrita dins el lilbre" ha provocat entre estudiosos i personatges de diversa volada no pot passar-se per alt. On és, dins del llibre, la portada? A què es referia l'escriptor quan deia que l'havia escrit? Què sabia l'artista la novel·la quan va il·lustrar la portada i què sabia Fitzgerald de la portada quan va acabar la novel·la? El misteri mai deixarà de ser-ho, però els especuladors diversos s'han anat encarregant de dir la seva.
Comencem per la correspondència. L'1 d'abril de 1924 Perkins, el seu editor (i de Hemingway i de Thomas Wolfe, tot un prodigi) va preguntar-li a Fitzgerald si havia decidit el títol, més que res per començar a triar una portada i poder-la posar a la llista de publicacions de tardor de l'editorial Scribner. El cas és que El gran Gatsby té tots els números per ser un dels llibres amb més títols suplementaris de la història dels llibres. Fitzgerald primer volia titular-lo Entre piles de cendra i milionaris (Among the Ash Heaps and Millionaries), però a Perkins no li acabava de fer el pes (la idea del títol li agradava, el que no el convencia era això de les ash heaps). Hi va haver altres intents: Trimalchio in West Egg, Trimalchio, On the Road to West Egg, Gold-hatted Gatsby, The High-bouncing Lover,...
Entre títols i parafernàlies diverses, el llibre no va poder ser publicat a la tardor. I, lògicament, Fitzgerald, que ja havia vist algun borrador de la futura portada del llibre, va intentar conservar-la com a seva. No se sap què és el que va "plagiar" Fitzgerald de la portada, però el que està clar és que Perkins tenia raó quan, després d'haver llegit el mecanoscrit sencer, va dir que la portada era "una obra mestra".
Hi ha dues especulacions pel que fa a la relació portada - llibre. La primera (i, segons el meu parer, la més versemblant) és que Fitzgerald, a partir de la portada, va idear els ulls de T. J. Eckleburg. La novel·la ho diu ben clar: "Els ulls del doctor T. J. Eckleburg són blaus i gegantins: les seves ninetes tenen un metre d'altura. No miren pas des d'un rostre, sinó des de darrere d'unes ulleres grogues enormes, que cavalquen damunt un nas invisible, inexistent." T. J. Eckleburg mai apareix en persona, el que veiem és el seu anunci publicitari: és oculista i ha deixat el seu anunci entre West Egg i Nova York, a una zona coneguda com la vall de les cendres (com us podeu imaginar, no precisament agradable). Simbòlicament, els ulls de T. J. Eckleburg són els ulls de la moral, de la consciència o, si voleu, de Déu. Cada cop que algú ha de sentir culpa, veu els ulls de T. J. Eckleburg. Cada cop que la immoralitat es cola en les vides dels personatges de Long Island, algú veu els ulls de T. J. Eckleburg penjant de la pancarta publicitària. I llavors algú diu que Déu ho veu tot.
L'altra possibilitat contemplada és que la portada correspongui a una imatge que Nick té sobre Daisy quan la defineix com una "noia que amb rostre sense cos surés al llarg de les fosques cornises i entre els anuncis lluminosos". Tot i que (en la meva opinió) menys factible, aquesta opció també és defensable i es guanya el punt de la llàgrima verda de la portada, que resulta ser verda com la "llum verda" que Gatsby observa melangiosament cada nit i que correspon a la casa de Daisy i a l'esperança del Somni Americà.
Sigui com sigui que va ser, el més curiós és que en aquest cas, la llegenda urbana que els catalans som a tot arreu es compleix en tota regla. I és que l'artista, de nom Francis Cugat, era ni més ni menys que nascut a Girona el 1893. De biografia misteriosa i informació escassa, se sap que va créixer a Cuba, que va treballar a Hollywood i que era germà del director d'orquestra i artista polifacètic Xavier Cugat, de més fama i renom i de nom autèntic Francesc d'Assís Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu. Pura nissaga catalana. Fi.
Tota aquesta informació l'he tret d'aquí.
Molt bona gent i saben moltes coses.
A més, hi podreu veure tots els esbossos que va fer el senyor Cugat
abans de tenir la portada definitiva. Bon profit.
Molt bona gent i saben moltes coses.
A més, hi podreu veure tots els esbossos que va fer el senyor Cugat
abans de tenir la portada definitiva. Bon profit.