Badalona té un problema,La serenor del cel li entra pels ulls mentre escolta el cant alegre dels ocells. Obre els ulls a poc a poc, i continua sorprenent-se al veure alguns dels titulars de la premsa. Mentre deixa que es refredi el cafè percep que alguns continuen crispant a la ciutadania amb les mateixes demagògies de sempre: la llengua, el territori, la nacionalitat... Aquells convulsos que volen desprestigiar a tota una ciutat pels comportaments incívics d’alguns que no volen viure amb convivència i amb solidaritat.
Perquè a Badalona malgrat alguns vulguin aixecar la immigració com un problema de primer ordre, la veritat és que Badalona té un problema: els polítics de la dreta. El problema d’aquells que volen estendre i fer creure a la gent que la part és el tot, i això no és cert. El fet que hagi persones nou vingudes o autòctones que siguin incíviques no vol dir que Badalona no sigui una ciutat amable, acollidora i neta.
Badalona té un gran problema, el d’aquells polítics xarlatans que fan manipulacions dels esdeveniments per tal de crear estratègies electoralistes. Aquells polítics que quan passen per un carrer i veuen brutícia, vidres trencats, alguna baralla, un cartel de venda de pis... escalfen de tal manera l’ambient que al final acaben essent “salvats” per a ser la gresca d’algun programa televisiu.
I mentre mira com els núvols es desplacen i es deixa acaronar l’oïda pel cant d’un rossinyol, pensa que encara que sigui mitjançat unes petites paraules és necessari posar límits a aquests comportaments que ennegreixen la dignitat d’una ciutat. I mentre mira com comença a créixer l’epidermis de l’illa central rumia que hi ha homes que estan construïts per destruir, i que per aquests mai serà concebible construir en positiu pel bé de Badalona.
Ben cordialment,
Mari Carmen Lozano Pareja
Badalona, 14 d’octubre de 2010