Colm Tóibín cau bé. Cau bé perquè es desperta a les onze, perquè té un refugi a Farrera del Pallars, al Pallars Sobirà, i perquè trenca el tòpic de l'irlandès enfadat amb l'univers. I també perquè li caiem bé, no ho negarem, i perquè parla un català amb accent d'Enniscorthy que inspira una tendresa total. Brooklyn, la seva nova novel·la, no és l'Obra Mestra Majúscula que ens canviarà la vida pels sempres dels sempres ni s'atrevirà a respondre cap de les Grans Hincògnites del món: Tóibín, afortunadament, és dels pocs escriptors que no peca d'obesitat i sobrepretensió literària. Brooklyn és, això sí, la guanyador del premi Costa Fiction Award i la constatació sòlida que confirma que haurem de llegir més històries de l'irlandès.
Afirma Tóibín que part de l'impuls per escriure aquest llibre era totalment polític. Tot i que Irlanda durant els últims 15 anys ha rebut molta immigració (sobretot polonesos, xinesos i nigerians), la visió que se'n té és d'un rebuig total. Ni hi estan acostumats ni volen acostumar-s'hi: creuen que venien a robar-los-hi la feina. Tóibín diu que ja feia temps que ho veia, veia que eren bona gent i que les polítiques d'immigració eren injustes i que el referèndum pels drets dels immigrants era un desastre, ho veia i ho veia sol. I va pensar que segurament això passava perquè ell havia viatjat molt. I llavors va crear l'Eilis.
L'Eilis és una jove d'Enniscorthy que viatja sola a Brooklyn en busca d'una vida millor, etcètera. No és en va, que marxa als EUA: els irlandesos no es salvaven de considerar-la una terra d'oportunitats, un país msiteriós i idealitzat del qual es deia que hi havia molts calés i rètols amb la inscripció "utopia". Gràcies a l'ajuda d'un capellà que no abusarà d'ella en tota la novel·la (el tòpic hauria estat flagrant), la protagonista troba feina a Bartocci's, la primera tenda de roba que vendrà mitjes a les dones negres, i viu a la pensió de la senyora Kehoe amb una multitud d'irlandeses més. Així, Tóibín retrata subtilment la societat novayorkina dels anys 50 i les seves virtuts i prejudicis, una societat en què el consum ja és l'hàbit imperant i els drets civils dels negres comencen a aparèixer.
D'altra banda, però, Tóibín també retrata la societat irlandesa de l'època i el seu tancament de mires. L'Eilis és l'immigrant que, un cop emigra, ja no és d'enlloc. Al visitar el seu ja-no-tan-enyorat Enniscorthy, poble petit i tancat i a vessar de rumors, ella ja no és l'Eilis desperdigada que va marxar més lluny que tots els seus germans. I no ho és perquè és a Amèrica on ha après l'elegància i la seguretat, el caminar recte, l'estimar-se. Ha viatjat i ha vist el món, i en aquest sentit és un alter ego del seu creador.
A part dels retrats socials, però, a Brooklyn també hi abunda la contenció, les emocions reprimides. En aquest sentit, es tracta d'una novel·la que transcorre per dins. Pel cap de l'Eilis, sobretot, però també pel cap de sa germana, de sa mare, d'en Jack, de manera que tot el que s'amaga més enllà de la superfície només s'intueix rere uns murs d'autodomini més que envejables. En gran part de la novel·la, rostre i pensament difereixen totalment. I els únics que ho sabem som nosaltres, espectadors invisibles, lladres d'intimitats falses.
El més curiós del cas és que es tracta d'una història basada, inconscientment, en fets reals. A ca'ls Tóibín, quan era petit, els rumors corrien de banda a banda i s'havia sentit una història semblant. Per això, el febrer de tants anys després, quan estava a Nova York firmant llibres, una dona se li va presentar com la filla de la protagonista. No parlava de sentir-se reflexada, ni d'entendre el paper de la suposada mare. Parlava de carn i ossos, d'una Eilis real que va creuar l'Atlàntic i s'hi va quedar.
El que explica en Tóibín sobre els irlandesos és que la seva tradició literària està lligada bàsicament a dos motius. Primer de tot, l'alfabetització com a via única per sortir de la pobresa i poder esdevenir capellà o oficinista. El llibre i la ploma com a estratègies eficaces per aconseguir un modus vivendi digne. L'altra, la mescla de l'amor pels exòtics dels irlandesos i la proximitat a Londres. Els editors de la capital anglesa van bojos per les històries escritors per irlandesos, perquè es venen més i perquè, a més, també se la llegiran els amics i coneguts de l'autor i el boca-orella anirà de poble en poble i mitja Irlanda el tindrà a l'estanteria. És matar dos ocells d'un tret i, realment, la jugada els ha sortit bé, perquè d'Irlanda n'han sortit hits literaris com Joyce, Beckett, Yeats o Wilde.
Un home savi em va dir que Brooklyn és una novel·la com les d'abans. L'és. Visqui el hurling i la Guinness.