En contra del que es podria pensar, donat el gust que cultive pel cinisme i la malasombra (així, tot junt), no em desagrada el Nadal: és una època en la qual menjar com un porc, beure com un cosac rus i gastar més del que et teu assessor fiscal et permetria està ben vist.
En realitat, no només està ben vist, sinó que els excessos gastronòmics, les borratxeres i el consumisme més ferotge resulten imprescindibles per suportar les reunions familiars, els estilismes que combinen roig i verd i el fet d'haver de rematar un altre anys sense tindre un Marit Ideal.
Òbric parèntesi al respecte. Parafrasejant una amiga: si l'any que ve la Duquessa d'Alba s'ha casat amb el seu novio i jo continue solter em suïcidaré. Tanque parèntesi al respecte.
El Nadal és, també, una època de l'any intel·lectualment plana en la qual no té cabuda cap tipus de pensament mínimament elevat i això encara es fa més evident al sempre pla Twitter i explicaria per què hòsties Piqué, Puyol i Fàbregas han dedicat frases i frases (i fotos, fotos i fotos!) als respectius arbres de Nadal, demostrat que entre tots tres no en fan un.
El pitjor, com sempre, és el cas de Gerard: si ja juga al futbol i ja ens posa calents (i totes dues coses les fa rebé), qui hòsties li manava a este pobre xic escriure res a la BlackBerry?
Imatge de Fandi.es