A dintre meu sempre he pensat que escriure este bloc no només rellançaria la meua carrera política, sinó que rebria centenars d'invitacions a simposis i congressos, que universitats de mig món m'encarregarien lliçons magistrals, que participaria a taules redones i conferències internacionals sobre Dret, que els diaris més prestigiosos matarien per comptar amb la meua anàlisi sobre l'actualitat i que els principals polítics del món em consultarien abans de cada intervenció pública.
Amb el temps, i moltes hores de teràpia, he acabat acceptant que res d'això passarà mai i avui ja sé que hauria de donar gràcies si un dissabte em conviden a anar a La noria de Telecinco. Però per assistir-hi de públic, clar.
Després de comprovar, però, que en una mostra d'inconsciència i temeritat, la institució cibernètica Lucrècia de Borja i la jove empresa B-612 han comptat amb mi per participar a la primera edició de les Jornades Eròticofestives de Benimaclet, el proper 12 de febrer, ja puc somiar amb una cadira a Sálvame, ja que la meua funció serà: “fer de guia i explicar què és el cruising, des del punt vista gai i d'advocat”. Ma mare ja pot estar orgullosa.
Jorge Javier, te vas a cagar.