Els antics havien llegit quasi tots els (més) antics per una senzilla raó: hi havia menys llibres. La veritat és que, com a hipòtesi general, em sembla perfectament plausible. A aquest fet, suma-li tota la mandanga de l'era de la informació, la societat-superfície i la falta de temps (l'eterna pregunta: com s'ho va fer, Tolstoi, per escriure 10.000 cartes?) i arribaràs a la conclusió que avui dia no hi ha temps material de llegir tot el que hauriem de llegir per ser persones dignes. Ho deia Francesc Orteu l'altre dia:
Llegim massa i, a més, creiem que no ho fem prou. Hem heretat una muntanya immensa de pàgines escrites que ens intimida i paralitza. Ens cau al damunt una bola creixent de paperassa. Patim un embafament crònic de lletra impresa i resulta sensat fer com fa la majoria que es desentén de la cultura. És una decisió higiènica. No és sa viure carregant la culpa de no haver llegit prou. Avui resulta una feina titànica escalar fins a un punt prou elevat per poder mirar cara a cara la nostra herència cultural. El coneixement, més que un plaer o una arma, és un gòlem que ens humilia.
L'article regalima pura veritat concentrada, però no patiu: els savis sempre tenen l'última paraula. Avui la Zaida m'ha explicat la solució moral al Gran Problema via magister dixit: Umberto Eco i l'anti-biblioteca. L'italià, un dels pocs savis del món que no morirà per sobredosi de pedanteria, explica que ell divideix els visitants de la seva biblioteca (de 30.000 llibres, cosa fina) en dues categories: els que reaccionen amb un "Oh! Signore professore dottore Eco, quina biblioteca que té! Quants llibres d'aquests ha llegit?" i la resta, una petita minoria que sap que la biblioteca no és una xeringa pro-ego sinó una eina d'investigació i coneixement. Al tanto.
Parlant d'Umberto Eco, Nassim Nicholas Taleb (autor d'El cisne negro, llibre que explica l'anècdota i que, altrament, reconec no haver-me llegit) afirma que "els llibres llegits tenen molt menys valor que els no llegits". El concepte clau és el d'anti-biblioteca: un conjunt d'estanteries plenes de llibres per llegir que et miren amb un gest amenaçador dia sí, dia també i et recorden la teva condició de "principiant etern". Els llibres que no hem llegit recorden a aquella història grega del saber que no saps res, que va dir aquell que odiava tant la paraula escrita. Però avui mister Eco ens ha posat una mà a l'espatlla i ens ha dit bambino, non ti deve preoccupare. Els llibres que hem comprat a La Central en un moment d'eufòria absoluta i que reposen a la prestatgeria X són un símbol de saviesa. La negació, l'anti-biblioteca com a símbol de coneixement. Senyors, senyores: a dormir.
Llegim massa i, a més, creiem que no ho fem prou. Hem heretat una muntanya immensa de pàgines escrites que ens intimida i paralitza. Ens cau al damunt una bola creixent de paperassa. Patim un embafament crònic de lletra impresa i resulta sensat fer com fa la majoria que es desentén de la cultura. És una decisió higiènica. No és sa viure carregant la culpa de no haver llegit prou. Avui resulta una feina titànica escalar fins a un punt prou elevat per poder mirar cara a cara la nostra herència cultural. El coneixement, més que un plaer o una arma, és un gòlem que ens humilia.
L'article regalima pura veritat concentrada, però no patiu: els savis sempre tenen l'última paraula. Avui la Zaida m'ha explicat la solució moral al Gran Problema via magister dixit: Umberto Eco i l'anti-biblioteca. L'italià, un dels pocs savis del món que no morirà per sobredosi de pedanteria, explica que ell divideix els visitants de la seva biblioteca (de 30.000 llibres, cosa fina) en dues categories: els que reaccionen amb un "Oh! Signore professore dottore Eco, quina biblioteca que té! Quants llibres d'aquests ha llegit?" i la resta, una petita minoria que sap que la biblioteca no és una xeringa pro-ego sinó una eina d'investigació i coneixement. Al tanto.
Parlant d'Umberto Eco, Nassim Nicholas Taleb (autor d'El cisne negro, llibre que explica l'anècdota i que, altrament, reconec no haver-me llegit) afirma que "els llibres llegits tenen molt menys valor que els no llegits". El concepte clau és el d'anti-biblioteca: un conjunt d'estanteries plenes de llibres per llegir que et miren amb un gest amenaçador dia sí, dia també i et recorden la teva condició de "principiant etern". Els llibres que no hem llegit recorden a aquella història grega del saber que no saps res, que va dir aquell que odiava tant la paraula escrita. Però avui mister Eco ens ha posat una mà a l'espatlla i ens ha dit bambino, non ti deve preoccupare. Els llibres que hem comprat a La Central en un moment d'eufòria absoluta i que reposen a la prestatgeria X són un símbol de saviesa. La negació, l'anti-biblioteca com a símbol de coneixement. Senyors, senyores: a dormir.